Principals novetats de la Llei Foral de Canvi Climàtic i Transició Energètica de Navarra. Per (*) Irene Mataró Villacampa (Terraqui)

La Llei Foral de canvi climàtic i transició energètica de Navarra, que pretén dotar la Comunitat Foral de Navarra d’un marc normatiu, institucional i instrumental de l’acció climàtica i la transició energètica, és la norma específica en matèria de canvi climàtic més recentment aprovada a Espanya.

Altres Comunitats Autònomes ja han aprovat lleis autonòmiques en matèria de canvi climàtic i ho han fet tenint en consideració els estàndards mínims fixats en l’àmbit estatal i de la UE. No obstant això, algunes comunitats han anat més enllà d’aquests mínims i han generat normativa autonòmica en matèria de canvi climàtic més estricta i exhaustiva. En aquest article s’analitza el contingut de la Llei Foral navarresa i es destaquen alguns dels aspectes que aquesta regula més enllà dels mínims fixats per la normativa climàtica estatal i/o de forma diferenciada respecte a la resta de normatives climàtiques autonòmiques.

1. Context
El passat 1 d’abril de 2022 es va publicar al Butlletí Oficial de Navarra la Llei Foral 4/2022, de 22 de març, de Canvi Climàtic i Transició Energètica (publicada al BOE en data 19 d’abril de 2022).

La norma es va aprovar al Parlament de Navarra amb el suport unànime de tots els grups i suposa l’alineació de la Comunitat Foral de Navarra amb els compromisos climàtics assumits per l’Estat espanyol i, en general, per la comunitat internacional en relació amb el canvi climàtic i la transició energètica.

La norma també s’aprova en concordança amb la línia que Navarra ja venia seguint quant als seus compromisos climàtics. Així, en data 6 de desembre de 2015, el Govern de Navarra, va signar juntament amb més de 100 regions de tot el món la iniciativa denominada Xarxa Under2Mou, assumint el compromís de reducció d’ emissions perquè l’ any 2050 estiguin entre el 80% i el 95% per sota dels nivells de l’ any 1990 i obligant-se al subministrament anual d’ informació sobre polítiques, mesures i quantificació de les emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle, en línia amb el compromís assumit. Així mateix, aquesta Comunitat Foral va aprovar, mitjançant Acord del Govern de Navarra de 24 de gener de 2018, el seu Full de Ruta de Canvi Climàtic de Navarra (KLINa), una estratègia que recull i alinea totes les polítiques sectorials i incorpora els compromisos internacionals i europeus en matèria de canvi climàtic i que fixa com a objectiu de mitigació assolir una reducció de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle d’almenys un 45% per a 2030 i un 80% per a l’any 2050, respecte a l’any 2005, i com a objectiu d’adaptació que Navarra sigui un territori sostenible i resilient. El 2018 també es va aprovar el Pla Energètic de Navarra Horitzó 2030, que marca els objectius i línies d’actuació sobre la necessària transició energètica.

La Llei Foral de canvi climàtic aprovada pretén dotar Navarra d’un marc normatiu, institucional i instrumental de l’acció climàtica i la transició a un model energètic amb una economia baixa en carboni, basada en l’eficiència energètica i en les energies renovables. Així mateix, es tracta de la primera normativa específica en matèria climàtica aprovada a Navarra, que preveu mesures en matèria d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, seguint els passos d’algunes Comunitats Autònomes que ja s’han dotat d’aquest marc jurídic propi, com és el cas de Catalunya, Balears i Andalusia. Des de l’aprovació de la Llei estatal ( Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica ) les normes autonòmiques que s’aprovin s’han de cenyir al contingut que aquesta normativa marc disposa, podent, això sí, millorar els mínims per aquesta disposats.

Tant les estratègies autonòmiques com les lleis climàtiques autonòmiques, sent aquest també el cas de Navarra, s’han aprovat tenint en consideració els estàndards mínims fixats en l’àmbit estatal i de la UE. Algunes comunitats, com és el cas de Catalunya amb la seva llei de canvi climàtic del 2017, han anat més enllà d’aquests mínims i han generat normativa autonòmica en matèria de canvi climàtic més estricta. En aquest article veurem quin és el contingut de la Llei Foral navarresa i quins aspectes regula més enllà dels mínims fixats per la normativa climàtica estatal o de forma diferenciada respecte a les altres lleis autonòmiques en matèria de clima, en cas que així sigui.

2. Objecte i estructura

L’ objecte de la Llei s’ especifica en el seu article 1. En particular, la Llei “té per objecte establir un marc normatiu, institucional i instrumental per concretar a la Comunitat Foral de Navarra la seva aportació al compromís amb la sostenibilitat i la lluita enfront del canvi climàtic, facilitant la transició cap a un nou model socioeconòmic i energètic amb una economia baixa en carboni, basat en l’eficiència i en les energies renovables de manera que es garanteixi l’ús racional i solidari dels recursos naturals, i adaptat als efectes climàtics”.

D’acord amb l’esmentat article, l’aprovació d’aquesta Llei persegueix aconseguir la neutralitat climàtica a Navarra per a l’any 2050 i per a això, la Comunitat Foral de Navarra assumeix el compromís d’aconseguir els objectius establerts en el Reglament (UE) 2021/1119 del Parlament europeu i del Consell de 30 juny de 2021 , que estableix com a objectiu vinculant la reducció de les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% el 2030 respecte als nivells de l’any 1990. Així doncs, la Llei Foral navarresa se cenyeix a l’objectiu fixat en la normativa marc europea en matèria de clima (Llei Europea del Clima) i no estableix un objectiu de reducció més ambiciós.

La norma es compon de noranta-quatre articles, organitzats en sis títols, catorze disposicions addicionals, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals. Els títols s’ organitzen amb l’ estructura següent:

• Títol I: Disposicions generals. A més de l’objecte i els fins de la norma (article 1), preveu els principis rectors que han de guiar l’acció climàtica i la transició energètica navarresa (article 2), així com definicions a efectes de la Llei (article 3). Inclou un article relatiu a la incorporació de la perspectiva de gènere en els aspectes relacionats amb el canvi climàtic i la transició energètica (article 4).
• Títol II: Governança i Planificació. En aquest títol s’especifica com ha de ser el sistema de governança climàtica, que haurà de garantir la col·laboració de tots els estaments públics i privats en l’aplicació i seguiment de la llei foral i els seus principis (articles 5 a 8). Entre d’altres, en aquest títol també es defineixen els instruments de planificació i d’implementació i avaluació (article 9 i 10), es regula la creació de l’Oficina de canvi climàtic de Navarra (article 11), així com els pressupostos de carboni (article 12) o la creació del Fons climàtic (article 13), que serà l’instrument financer de plans i iniciatives. Es preveuen eines per a l’anàlisi i la implementació de la planificació climàtica, com per exemple el balanç energètic anual de Navarra (article 14) i la creació de l’Assemblea ciutadana navarresa del canvi climàtic (article 15). També es regula en aquest títol la inclusió de la perspectiva climàtica en diversos àmbits de la governança i la planificació (articles 16 a 19), la informació pública, l’educació ambiental i la promoció de la recerca i innovació (articles 20 a 25).
• Títol III: Mitigació del canvi climàtic i nou model energètic. Per assolir els objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle s’estableixen mesures d’impuls de les energies renovables (articles 26 a 37) com, per exemple, el foment de cooperatives o grups de consum i productors de proximitat, obligacions per a les empreses distribuïdores energètiques o la dendroenergia. A més, en aquest títol, i per tal d’assolir els esmentats objectius, es regula l’eficiència energètica dels edificis i de l’enllumenat exterior (articles 38 a 43), la mobilitat sostenible -regulant aspectes com els plans de transport sostenibles de les empreses i institucions- (article 44 a 52), o la mitigació de les emissions en els sectors primari i dels residus (articles 53 a 57). Així mateix, en els articles 58 a 60 es regulen els instruments per a la mitigació, que són el càlcul de la petjada de carboni i els plans de reducció d’ energia i de petjada de carboni, el registre de petjada de carboni, i la petjada de carboni en la contractació pública.
• Títol IV: Adaptació al canvi climàtic. Es preveuen mesures i criteris d’adaptació en diferents àmbits i es regulen els plans sectorials en matèria d’adaptació al canvi climàtic (articles 61 a 65). També es regula l’adaptació en relació amb els recursos hídrics i la planificació hidrològica (articles 66 i 67), amb la pobresa energètica (article 68) i en matèria de turisme (article 70) i de salut (article 69), amb especial menció als sectors socials vulnerables. En relació amb l’ anterior s’ estableix que la Llei Foral i el seu desplegament reglamentari han de fer front a la pobresa energètica i garantir que la seva aplicació estableixi mecanismes de compensació per als sectors de població més vulnerables.
• Títol V: Administració sostenible. En aquest títol es regulen pautes i obligacions per a l’acció exemplaritzant de les administracions públiques amb compromisos en matèria d’edificació, mobilitat, compra pública, eficiència energètica i energies renovables (articles 71 a 80). S’ incorporen instruments en l’ àmbit de l’ administració pública, com l’ inventari i petjada de carboni, les auditories energètiques o els plans d’ actuació energètica per a la reducció de la dependència de combustibles fòssils.
• Títol VI: Inspecció, seguiment i règim sancionador. Per a una correcta aplicació de la norma i dels seus principis, en aquest títol es regulen aspectes com la inspecció i seguiment, les competències, el deure de col·laboració i les mesures cautelars (articles 81 a 85). Disposa també un règim sancionador (articles 86 a 94).
• Disposicions addicionals, disposició derogatòria i disposicions finals . En virtut de la disposició derogatòria queden expressament derogades la Llei Foral 10/2005, de 9 de novembre, d’ordenació de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient i el Decret Foral 199/2007, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei Foral 10/2005, de 9 de novembre, d’ordenació de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient.
• Annex: Glossari de termes i definicions.

La Llei Foral preveu la creació d’ eines de fiscalitat ambiental però no les concreta, deixant per a un futur la seva formulació. En particular, en virtut de la disposició addicional segona, es preveu que el Govern de Navarra, en el termini de dos anys des de l’ aprovació de la Llei Foral de canvi climàtic i transició energètica, a través del Departament d’ Economia i Hisenda, remetrà al Parlament de Navarra un projecte o diversos projectes de llei foral que recullin les mesures de fiscalitat ambiental que es considerin més adequades per al millor compliment dels objectius d’ aquesta llei foral. Durant la tramitació de la Llei Foral de canvi climàtic i transició energètica, els grups parlamentaris es van posar d’acord a posposar i deixar en mans del departament d’Economia del Govern de Navarra elaborar mesures fiscals a través de la creació d’un grup tècnic de suport encarregat d’elaborar aquestes normes tributàries, que haurà d’estar compost per experts en matèria fiscal, mediambiental i energètica i que s’haurà de constituir dins dels tres mesos següents a l’entrada en vigor de la Llei Foral (segons es preveu a l’apartat 4, de la disposició addicional segona).

3. Principals novetats

La norma, aprovada aquest mes d’abril de 2022, constitueix la normativa específica en matèria de canvi climàtic més recent de l’Estat espanyol i, en conseqüència, el seu articulat hauria de contenir disposicions novedoses i adaptades a l’estat actual de la problemàtica climàtica. En aquest sentit, cal tenir en compte que la primera llei climàtica promulgada a l’Estat, la llei catalana, data de l’any 2017, això és, actualment fa ja gairebé 5 anys que es va aprovar.

Entre les diferents previsions de la norma navarresa, en podem destacar algunes que podrien qualificar-se de novedoses per establir un precedent respecte a la resta de normes específiques existents a Espanya en matèria de canvi climàtic. Entre aquestes, les que considerem més destacables són les següents:

• Sistemes fotovoltaics (article 39). La Llei regula exhaustivament la instal·lació de sistemes fotovoltaics, establint, entre altres qüestions, l’obligació d’instal·lar-los en cobertes d’edificis o en places d’aparcament en superfície vinculades als edificis d’ús dotacional, comercial, terciari i industrial de nova construcció. Així, els edificis d’ ús residencial, industrial, comercial i dotacional de més de 500 m ² de coberta mesurats en projecció horitzontal de nova construcció, els que siguin objecte de rehabilitació integral o canvi d’ ús, o els que reformin la seva coberta, hauran d’ instal.lar sistemes fotovoltaics individuals o d’ ús compartit en almenys el 35% de la seva superfície d’ ocupació en planta en les orientacions sud, sud-est i sud-oest. Així mateix, almenys el 20% de les places d’ aparcament en superfície vinculades als edificis d’ ús dotacional, comercial, terciari i industrial de nova construcció, s’ hauran de cobrir amb plaques de generació solar fotovoltaica. També es preveu l’obligatorietat d’instal·lar aquests sistemes en edificis preexistents en determinats casos quan tinguin almenys el 50% de la superfície d’ocupació en planta construïda per a ús dotacional, comercial o industrial.

Aquesta qüestió no es troba regulada en la Llei catalana del canvi climàtic i tampoc en la Llei andalusa. Si bé la Llei balear contempla una regulació similar en el seu article 53, el cert és que no és tan ambiciosa i exhaustiva com la navarresa.

• Perspectiva de gènere en el canvi climàtic i transició energètica (article 4). La Llei conté un article específic sobre la integració de la perspectiva de gènere en la presa de decisions i en l’ elaboració de les polítiques climàtiques. A més, la norma integra la perspectiva de gènere en altres preceptes de la norma com, per exemple, en els instruments de planificació estratègica en matèria de canvi climàtic i energia (article 9) o en l’impuls de la mobilitat sostenible (article 44), entre d’altres.
Es tracta d’una novetat perquè en la resta de les normatives climàtiques autonòmiques no s’atorga tanta rellevància a la perspectiva de gènere com en el cas de la Llei Foral. Així, la normativa catalana no esmenta aquesta qüestió i la normativa balear únicament pel que fa als plans de transició energètica i canvi climàtic que es formulin en el termini de dos anys des de la publicació de la norma climàtica balear; sí que ho fa, tot i que més breument que la Llei Foral, la Llei andalusa de canvi climàtic. En la Llei estatal la perspectiva de gènere únicament es contempla en relació amb l’ Estratègia de Transició Justa.
• Obligacions de les distribuïdores elèctriques (article 29). La norma preveu per a les empreses distribuïdores elèctriques l’ obligació de proporcionar informació a la Comunitat Foral sobre els consums amb dades a nivell agregat de productes energètics abans de l’ 1 de juny de cada any.
La Llei andalusa estableix una obligació molt similar, la Llei catalana no especifica aquesta obligació i la Llei balear planteja l’obligació d’establir protocols adequats per simplificar i agilitar l’execució dels projectes d’energia renovable i d’autoconsum i la seva connexió a les xarxes energètiques; aquesta última qüestió no s’ha inclòs en la Llei Foral navarresa. La Llei estatal preveu que les empreses d’ aquesta tipologia hauran d’ elaborar i presentar una estratègia de descarbonització pel que fa al seu àmbit d’ actuació.
• Energia hidroelèctrica (article 30). Es regula l’ energia hidroelèctrica establint-se que, d’ una banda, el departament amb competències en matèria d’ energia fomentarà la continuïtat de l’ activitat d’ aquelles centrals hidroelèctriques existents vinculades a embassaments destinats a reg, aigua de boca i aigua d’ ús industrial al venciment de la seva concessió, i que, d’ altra banda, es fomentarà la instal.lació de noves centrals en aquells canals i embassaments existents i de nova construcció destinats als usos indicats. A més, es preveu que el Govern de Navarra fomenti la implantació de salts hidroelèctrics reversibles en infraestructures d’ embassament d’ aigua ja existents.
La resta de les lleis autonòmiques en matèria climàtica no fan referència a aquesta temàtica, però sí que es contempla en la Llei estatal que preveu, entre altres qüestions, que les noves concessions que s’ atorguin tindran com a prioritat el suport a la integració de les tecnologies renovables en el sistema elèctric i que les centrals hidroelèctriques siguin reversibles.
• Prohibició de l’ús de combustibles fòssils en explotacions agropecuàries (article 32). A partir de l’1 de gener de 2030, les demandes tèrmiques d’explotacions agropecuàries (ramaderes de més de 500 unitats de bestiar major i hivernacles de més de 3.000 m2), hauran de ser totalment abastides mitjançant fonts renovables o fonts de calor residual d’altres instal·lacions.
Es tracta d’una prohibició novedosa que no es preveu en cap altra norma climàtica autonòmica ni tampoc en la Llei estatal.
• Sistemes tèrmics dels edificis d’ús residencial i terciari (article 38). En virtut d’aquest precepte, a partir del 30 de juny de 2027, en edificis d’ús residencial i terciari de nova construcció no s’instal·laran sistemes tèrmics abastits amb combustibles fòssils i, també, queda prohibit el subministrament de gasoil si aquests edificis es troben en entitats de població on hi ha infraestructura de distribució de gas natural canalitzat. A més, des de l’ entrada en vigor de la Llei Foral, la climatització d’ espais oberts únicament serà permesa si el consum energètic total de l’ activitat en la qual s’ integren es realitza mitjançant autoconsum o la contractació d’ energia renovable certificada i es prohibeix el manteniment en posició d’ obertura contínua de les portes d’ accés a locals d’ ús terciari que disposin de climatització artificial.
Aquestes prohibicions suposen en termes generals una major concreció respecte a les altres normatives en matèria de canvi climàtic.
• Eficiència energètica en l’enllumenat exterior (article 43). La Llei Foral conté un article específic sobre l’ enllumenat exterior, en el qual s’ estableix que les administracions públiques de Navarra, en els àmbits de les seves respectives competències, disposaran d’ un enllumenat públic que minimitzi el consum energètic. Entre altres qüestions, l’article estableix els criteris en base als quals s’hauran de dissenyar i instal·lar les noves instal·lacions d’enllumenat exterior, tant públic com privat, així com que tota il·luminació ornamental, publicitària i comercial haurà de romandre apagada durant el període nocturn en el qual disminueixi l’activitat, llevat d’algunes excepcions. Així mateix, s’estableix que abans de l’1 de gener de 2030, totes aquelles instal·lacions especials com seguretat, reforç de passos de vianants, interseccions en vies interurbanes que ho requereixin i accessos a autopistes o autovies que ho requereixin hauran de disposar de dispositius de detecció de presència per mitjà del sistema més fiable disponible en el mercat, incloent els dispositius d’accionament manual.
Si bé en les normatives climàtiques de Balears i Andalusia es regula l’optimització dels sistemes d’enllumenat públic i el seu consum energètic, la Llei Foral realitza previsions més concretes.
• Pla de reducció d’emissions en la distribució urbana de mercaderies (article 46). S’ estableix que, en el termini de dos anys, els ajuntaments amb una població superior a 10.000 habitants hauran d’ elaborar un pla de reducció d’ emissions en la distribució urbana de mercaderies, mitjançant el qual es fomentin amb caràcter prioritari les actuacions encaminades a la distribució amb vehicles elèctrics o zero emissions.
Aquesta previsió sobre l’ obligatorietat d’ elaborar plans per a la reducció de les emissions en l’ àmbit de la distribució urbana de mercaderies encara no s’ havia previst en cap de les normes específiques en matèria climàtica.
• Nutrició del sòl (article 56). Es regula la nutrició dels sòls establint-se que la utilització de fertilitzants i altres materials que aportin de forma directa o indirecta nutrients o altres característiques favorables al sòl haurà de realitzar-se de forma que la quantitat de nutrients aportats s’ ajusti a les estrictes necessitats del cultiu, disminuint les emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle de la seva activitat i la contaminació que poguessin provocar en les aigües subterrànies i en l’ atmosfera.
Si bé les altres normatives específiques en matèria climàtica preveuen la necessitat de protegir els sòls per ser aquests un important somriure de carboni, la concreció de Llei Foral sobre la seva nutrició és novedosa.

4. Terminis per al desenvolupament de les mesures que la Llei conté

El desplegament posterior de la Llei se sotmet a uns terminis determinats. Aquests terminis, comptats des de l’ entrada en vigor del text legal en data 2 d’ abril de 2022 i establerts en el text legal a aquests efectes, són els següents:
• En 6 mesos des de l’entrada en vigor s’ha de remetre per part de l’Executiu foral al Parlament un projecte de llei foral regulador de l’Agència de Transició Energètica de Navarra.
• En 1 any s’han de delimitar i cartografiar les àrees excloses per a instal·lació de renovables.
• En 1 any s’ha d’haver per realitzar el càlcul de la petjada de carboni del Govern de Navarra.
• En 1 any el Govern de Navarra ha d’aprovar un decret foral per a la creació del Consell social sobre política de canvi climàtic i transició energètica, perquè en el termini de quinze mesos es constitueixi el mateix.
• Abans del 30 de juny de 2023 s’aprovarà el Pla de Compra Pública Verda.
• El 2 d’abril de 2024, el règim sancionador de la Llei Foral, previst en el capítol II del títol IV, entrarà en vigor.
• En 2 anys s’haurà de redactar el Pla de Gestió Forestal Sostenible per al foment de l’ús de la fusta i la biomassa forestal.
• En 2 anys el Govern de Navarra, a través del Departament d’Economia i Hisenda, remetrà al Parlament de Navarra un projecte o diversos projectes de llei foral que recullin les mesures de fiscalitat ambiental que es considerin més adequades per al millor compliment dels objectius d’aquesta llei foral.
• Abans de l’1 de gener de 2025, tots els edificis d’ús residencial o terciari de Navarra hauran de tenir el certificat de qualificació energètica.
• A partir de 2025, tots els edificis de nova construcció hauran d’incorporar autoconsum elèctric proporcional a la seva superfície de coberta, orientació i consum previsible.
• A partir de 2025, el 25% de l’energia elèctrica consumida per l’administració de la Comunitat Foral, les entitats locals i els seus organismes públics haurà de ser autoproduït.
• En 4 anys, els ajuntaments hauran d’aprovar un pla d’il·luminació exterior d’acord amb els objectius de la Llei.
• A partir de juny de 2027, tots els edificis de nova construcció hauran d’instal·lar sistemes de calefacció o aigua sanitària calenta amb base en energies renovables que aportin el 50% de la demanda.
• A partir de juny de 2027, quedarà prohibit el subministrament de gasoli als edificis residencials i terciaris ubicats a les entitats de població on hi ha infraestructura de distribució de gas natural canalitzat.
• Per al 2030, almenys el 25% de les terres agrícoles es gestionaran mitjançant agricultura ecològica.

5. Conclusions

La Llei Foral de canvi climàtic i transició energètica estableix alguns aspectes ambiciosos si es compara amb la normativa estatal i autonòmica existent fins ara.
També concreta terminis per a l’ elaboració de plans i reglaments i per a la futura implementació d’ altres mesures de mitigació i adaptació. No obstant això, la fixació d’aquests terminis també pot ser vista com un punt negatiu de la norma, ja que suposen posposar determinades obligacions essencials, algunes de les quals es retarden fins al 2027, és a dir, 5 anys des de l’entrada en vigor de la norma. Aquest és el cas de la prohibició d’instal·lar sistemes tèrmics abastits amb combustibles fòssils als edificis de nova construcció d’ús residencial i terciari o l’obligació que tots els nous edificis o rehabilitats instal·lin fonts renovables suficients a cobrir almenys el 50 % de les seves necessitats energètiques.
Resulta significatiu el fet que la norma faci referència als objectius climàtics vinculants de la UE: assoliment de la neutralitat climàtica per al 2050 i reducció en un 55 % de les emissions per al 2030 respecte al 1990. Tanmateix, en la norma es posposa la formulació d’ objectius de reducció d’ emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle i d’ abastament energètic a partir d’ energia renovables que siguin quantificables per a Navarra, els quals es fixaran mitjançant la planificació estratègica que es formuli després de l’ entrada en vigor de la Llei Foral.
Si bé és innovadora la regulació que la Llei Foral fa en relació amb la prohibició de l’ ús de combustibles fòssils en explotacions agropecuàries, no es fixen objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle associades al sector primari; una qüestió, la de les emissions provinents del sector primari, que és especialment problemàtica a Navarra, en particular, respecte a les emissions de metà.

Caldrà estar, també, als instruments fiscals que finalment s’ aprovin, per poder valorar la seva suficiència i eficàcia.

Malgrat les crítiques que indefectiblement poden ser dirigides a aquesta norma, el cert és que el canvi climàtic és el major repte al qual s’enfronta la humanitat i, en contraposició a l’absoluta inactivitat, tota contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic suposa una gran oportunitat i ha de ser celebrada, tot i que en diversos aspectes s’hagi de continuar avançant, en particular, a l’ hora de concretar-se tots els compromisos que amb l’ adopció d’ aquesta norma s’ assumeixen.

Font: EFE Verd