Pot Europa vèncer l’oligopoli dels minerals estratègics?

El Vell Continent vol reduir la seva dependència de les importacions de materials necessaris per a la transició ecològica i la indústria tecnològica, però l’alta concentració de la mineria i el refinament en països com la Xina compliquen aquesta tasca.

Consolidar l’anomenada “autonomia estratègica” s’ha convertit en una de les prioritats de la Unió Europea (UE). Després d’enfrontar diverses crisis de proveïment per la pandèmia del coronavirus i la invasió russa a Ucraïna, el bloc ha decidit enfortir les cadenes de subministrament a nivell regional per mitjà d’iniciatives legislatives. Tanmateix, la missió pot ser més complexa del que esperaven: per consolidar la transició ecològica i assegurar la seva independència industrial i energètica, el bloc ha de garantir la producció i disponibilitat de certes matèries primeres fonamentals. Dit això, sorgeix la pregunta: ¿és realment capaç la UE de cobrir les seves pròpies necessitats en aquest sector?

Seguir llegint la notícia a Cinc Dies