Patricia Espinosa (Nacions Unides): «El canvi climàtic no es resol amb una o dues decisions»

La secretària executiva de l’ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, està «satisfeta» amb el resultat de la cimera del clima COP26, encara que reconeix que els països hauran d’elevar els objectius de reducció d’emissions i de finançament perquè aquest problema no es pot resoldre només «amb una o dues decisions».

En una entrevista exclusiva amb EFE l’endemà del Pacte Climàtic de Glasgow, la diplomàtica mexicana recorda que l’escalfament global «amenaça les institucions i el funcionament de les societats» i admet que l’organització de la conferència «podia haver estat millor».

PREGUNTA: Vostè va dir a la clausura de la COP26 que assolir el consens implica que pocs quedin satisfets amb el resultat. Des d’aquesta òptica i veient les reaccions, considera que la cimera ha aconseguit el seu objectiu?

RESPOSTA: Definitivament, la cimera ha tingut èxit, hem aconseguit el que necessitàvem trobar. Això no vol dir que haguem trobat lʼescenari ideal. És un compromís, però un dels objectius en aquest procés multilateral és aconseguir tenir tothom a bord, que ningú quedi fora.

En un assumpte global com el canvi climàtic tenir fora un actor, sigui gran o petit, és un factor que mina la credibilitat del procés i ho debilita.

Des de fa dos anys he dit que un acord a Glasgow es veuria definit per un conjunt d’acords que sigui equilibrat i que reflecteixi les preocupacions dels gairebé 200 països que hi participen. Quan parlem de canvi climàtic, pensar que ho resoldrem amb una o dues decisions és impossible.

Així que ens podem anar satisfets, tot i que sabem que això és l’inici d’una altra etapa de treball molt forta.

P: En quines àrees esperava un progrés més gran?

R: Per descomptat, hi va haver un reconeixement que és decebedor el fet que els 100.000 milions de dòlars que s’havien de mobilitzar per al 2020 no s’hagin convertit en una realitat. Aquí veiem una àrea on malauradament no aconseguim el que ens hauria agradat trobar.
En mitigació hem treballat molt, impulsant els governs a revisar-ne els plans (de reducció d’emissions) i incrementar-ne els nivells d’ambició. I ho han fet, però no prou.

P: A la inversa, ¿s’ha arribat a acords que hagin superat les seves expectatives?

R: El carbó i els subsidis a combustibles fòssils ha estat un tema que no havíem incorporat al nostre procés fins ara, és un avenç. El text no és l’ideal, no hi ha un compromís contundent com ens hauria agradat, però probablement hi ha alguns països que haurien preferit que aquests temes no apareguessin.

P: Precisament el moment més dramàtic de la conferència va ser l?esmena que va presentar l?Índia a última hora per rebaixar el compromís sobre el carbó. Com va viure aquell instant que va prendre per sorpresa la majoria de delegacions?

R: Els combustibles fòssils i el carbó havien estat un tema controvertit des que es va iniciar la conferència. Al moment de presentar aquests documents i de començar a rebre els comentaris, tal com s’esperava, hi va haver diversos països que van dir que aquesta menció els preocupava i que voldrien modificar el text.

El president (de la COP26) va fer una crida perquè no s’obrís el text per poder reservar un equilibri, ja que era molt delicat en tots els components del paquet.

En veure aquesta situació de converses i negociacions succeint-hi físicament, al saló del plenari, va ser un moment en què calia tenir en compte les visions, les preocupacions i les realitats de cada país.

P: Com fer arribar a la ciutadania que les decisions aprovades a la cimera es tradueixen en accions reals i que no són només «bla bla bla», que diria Greta Thunberg?

R: Poder traduir el canvi climàtic al dia a dia és molt difícil. Però el fet que les situacions meteorològiques extremes s’estiguin multiplicant i fent més violentes i freqüents ha fet que la gent desperti una mica més.

Jo intento abordar-ho des d’un punt de vista més ampli, per dir que no es tracta només de si plou molt o plou poc: es tracta en el fons d’un tema de seguretat a l’aigua, de seguretat alimentària, provoca migracions de gent…

I aquestes persones que de sobte perden totes les bases de suport i han de migrar estan en una situació tan vulnerable que cauen amb molta facilitat en mans del crim organitzat. És un tema que està amenaçant les institucions i el funcionament de les nostres societats.

P: Com influeix el repartiment desigual de vacunes contra la covid en la desconfiança que hi pot haver entre els països en desenvolupament que els rics complisquen els seus compromisos?

R: Jo vull pensar que aquesta situació que estem vivint avui que reuneix la crisi de la pandèmia i la crisi climàtica sigui una crida d’atenció per entrar en una etapa de més solidaritat entre els països. Cal reconèixer que les interrelacions són veritablement estretes i si les coses no van bé, posem a l’Àfrica, ja que tampoc no aniran bé a Europa.

P: L’organització britànica de la COP26 ha estat molt criticada per problemes logístics com les files d’hores que es formaven als accessos. Com la jutja vostè?

R: Estic satisfeta. Ara bé, si vostè em pregunta si hi va haver coses que s’haguessin pogut fer millor, és clar que sí. Em va tocar demanar disculpes i assumir responsabilitat diverses vegades.

Organitzar la COP sempre és un repte enorme; s’ha convertit ja en la conferència de l’ONU més gran que se celebra cada any, i fer-ho en el context de la covid ho fa encara més complicat,
Aquí a més vam tenir la situació que el nostre soci és el Govern del Regne Unit, però també hi ha el Govern d’Escòcia, i això implica que teníem un interlocutor addicional i entre tots aquests interlocutors de vegades hi ha diferències d’opinió. Per exemple, la discussió de quines serien les mesures en el marc de la covid va ser molt llarga.

Ens podem sentir satisfets pel resultat, però sabem que la coordinació sempre és un problema i hi va haver coses que s’haguessin pogut planejar millor des del començament.

P: Què li ha semblat el paper que ha jugat Amèrica Llatina a les negociacions per al Pacte de Glasgow?
R: Jo diria que ha estat una regió molt constructiva, realment ha vingut amb la idea que cal ajudar per tenir un acord.

Les realitats llatinoamericanes són molt diferents i les opinions són molt diferents, però em vaig sentir, ja que em toca una mica personalment, molt recolzada pels països de la regió.

P: Egipte organitzarà l’any vinent la COP27. Quins seran els objectius?

R: Egipte encara no ha definit quines són les prioritats com a presidència entrant, però definitivament parlen d’una COP africana. I tenint en compte que les prioritats d’Àfrica són adaptació, pèrdues i danys i finançament, jo crec que aquests seran els temes centrals.

Font: El Periódico de l’Energia