Objectiu principal de la COP25: limitar l’augment de la temperatura mitjana

Les delegacions que participen en la cimera del canvi climàtic de Xile que se celebra aquests dies a Madrid tenen a penes dues setmanes per assolir un acord vinculant que permeti limitar l’augment de la temperatura mitjana del planeta en 1,5 °C.

Aquest és el principal objectiu de la cimera i el principal repte que ha d’assumir el món per evitar un canvi climàtic catastròfic.

L’octubre del 2018 el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va publicar un informe especial, acompanyat de més de 5.000 referències científiques i signat per gairebé un centenar d’investigadors de 40 països, en el qual s’advertia de les greus conseqüències per a la humanitat d’un augment de la temperatura mitjana del planeta de 2 °C, reclamant mesures urgents per limitar aquest augment a 1,5 °C.

L’informe, anomenat SR15: Escalfament Global d’1,5 °C estableix que, tot i que molts dels impactes adversos del canvi climàtic s’estan produint ja (amb un augment d’1,1 °C) les conseqüències seran molt pitjors quan l’escalfament augmenti fins als 1,5 °C, quelcom que sembla irreversible, però resultaran devastadors si s’assoleixen els 2 °C.

Motius per impulsar l’ acció climàtica

Segons l’ IPCC l’ augment del nivell del mar previst per a 2100 seria 10 cm més baix amb un escalfament global d’ 1,5 ° C que amb un que assolia els 2 ° C. En aquests 10 cm hi ha el límit per a la desaparició sota les aigües de molts estats insulars o la inundació de les franges litorals més poblades del planeta.

Els esculls de corall podrien disminuir un 70% amb un escalfament global d’1,5 °C, però desapareixerien per sempre amb un de 2 °C. El desgel total de l’Àrtic durant l’estiu succeiria una vegada per segle si la temperatura mitjana augmenta en 1,5 °C , o una vegada per dècada si ho fa fins a en 2 °C.

Segons els experts de l’ONU per evitar un augment de 2 °C les emissions de diòxid de carboni (_CO2) vinculades a l’activitat humana s’haurien de reduir un 45% per al 2030 respecte als nivells de 2010, i seguir disminuint fins a assolir les emissions zero el 2050.

Això significa que dins de tan sols 30 anys tota emissió de _CO2 que es produeixi com a conseqüència de qualsevol activitat humana haurà de ser compensada suprimint la mateixa quantitat de l’ atmosfera.

L’amenaça del permafrost

Entre els possibles impactes que generaria una forquilla d’augment de les temperatures d’entre els 1,5 °C i els 2 °C estaria el desgel del permafrost: la capa de sòl que roman permanentment congelat a les regions més fredes del planeta i que ocupa prop del 16% de la seva superfície terrestre.

En especial preocupa el desgel del sòl àrtic, que abans de l’última glaciació va estar cobert de vegetació i que en àmplies regions de la tundra o la taiga roman gelat a entre un i sis metres de profunditat des de l’última edat de gel, fa aproximadament uns 20.000 anys.

Segons els experts, el desgel d’aquesta capa del permafrost alliberaria billons de tones de gasos amb efecte d’hivernacle com el metà: vint vegades més potent que el _CO2.

El més inquietant, i que hauria de servir d’estimulament a les delegacions reunides a la Cimera de Xile a Madrid per assolir un acord ambiciós i vinculant, és que des del passat estiu en àmplies regions d’Alaska o Sibèria el permafrost ha començat a descongelar-se de manera sobtada i molt abans del previst.

Font: La Vanguardia