Milers de científics de tot el món demanen declarar “l’emergència climàtica”

Més d’11.000 científics de tot el món van advertir avui que és inevitable “un patiment humà sense par” llevat que hi hagi canvis radicals en l’activitat humana per reduir les emissions de diòxid de carboni i altres factors que contribueixen al canvi climàtic.

“Els científics tenen una obligació moral d’advertir la humanitat sobre qualsevol gran amenaça. Sobre la base de la informació que tenim, és clar que encarem una emergència climàtica”, va dir Thomas Newsome, de la Universitat de Sydney, a Austràlia, en un article que publica la revista BioScience.

Els científics van analitzar la informació recollida i publicada durant més de 40 anys sobre l’ús de l’energia, les temperatures a la superfície terrestre, el creixement de la població, l’extensió de cultius, la desforestació, la pèrdua de gel polar, els índexs de fertilitat, les emissions de diòxid de carboni i el producte interior brut de les nacions.

Des de la Primera Conferència sobre Canvi Climàtic, celebrada a Ginebra (Suïssa) el 1979, els científics que han participat en assemblees similars han citat l’amenaça del canvi climàtic i han advertit els governs i les corporacions sobre la necessitat d’adoptar mesures per moderar-lo.

L’article, que s’enfoca en les accions per reduir el dany que causa el canvi climàtic, inclou indicadors que els investigadors descriuen com a “senyals vitals” relacionats amb aquest canvi i les àrees que requereixen una acció global immediata.

Els experts assenyalen com a dada positiva la creixent conscienciació en totes les capes de la societat

Alguns d’ aquests indicadors de l’ activitat humana són positius, com la disminució dels índexs de natalitat i la incorporació creixent de fonts d’ energia renovables. Però la majoria dels indicadors mostra un panorama ombríem, inclosa la creixent població de bestiar per a consum humà, la pèrdua de boscos i les emissions de diòxid de carboni.

Els autors van expressar la seva esperança que aquests “senyals vitals” orientin els governs, el sector privat i el públic en general a “comprendre la magnitud d’aquesta crisi, vigilar els progressos que s’aconsegueixin i reacomodar les prioritats per pal·liar el canvi climàtic”.

Aquestes metes “requeriran transformacions enormes en la forma en què funciona la nostra societat global i la seva interacció amb els ecosistemes naturals”, va assenyalar la declaració.

Els científics signants van emfatitzar sis objectius: reforma del sector energètic, reducció dels contaminants de curta durada, restabliment dels ecosistemes, optimització del sistema d’alimentació, l’establiment d’una economia lliure de diòxid de carboni i una població humana estable.

Malgrat l’amplitud de les seves preocupacions i la magnitud dels esforços que reclamen, els científics van expressar cert optimisme en esmentar “un recent augment de l’atenció a aquest problema”.

“Els organismes governamentals formulen declaracions d’emergència climàtica”, van apuntar. “Els escolars fan vagues. Els tribunals processen demandes per dany ambiental. Els moviments ciutadans demanen canvis i molts països, estats i províncies, ciutats i empreses responen”, van afegir.

Font: La Vanguardia