L’ús de carbó va disparar les emissions de CO₂ a la UE amb les primeres tensions amb Rússia el 2021 mesos abans del començament de la guerra

L’alça de preus del gas que va començar a notar-se abans de la invasió explica l’augment al costat de la fi de la COVID.

Sense mesures addicionals, Espanya és a prop de la mitjana en incompliment d’objectius.

Les emissions de CO₂ a la UE es van incrementar un 4,8% el 2021 respecte al 2020 però van seguir per sota del nivell prepandèmia.

La UE va augmentar les seves emissions de CO₂ a l’atmosfera el 2021, per la reactivació econòmica que va arribar després del primer i pitjor any de la pandèmia per COVID, però també pels primers col·lapses de l’actual crisi energètica. Segons un informe de la Comissió Europea de cara a la Cimera del Clima que se celebrarà el mes que ve a Egipte, l’inici de les tensions amb Rússia i l’alça de preus del gas que es va començar a detectar mesos abans que ataqués Ucraïna va portar a un increment del consum de carbó i, amb això, a un increment de les emissions.

Encara que les xifres puguin pal·liar amb els preus del gas al llarg d’aquest 2022, l’increment del 2021 en el que la UE considera una guerra híbrida per part de Moscou, a través de l’energia, ja van incidir en un augment de l’ús del carbó i de les emissions de CO₂, que van portar a superar amb molt les de 2020 però sense arribar als nivells de 2019, tal com subratlla Brussel·les insistentment en el seu document.

Així, el 2021, el preu mitjà del gas a la UE va ser de 49 euros/MWh, amb pics de fins a 183 euros -el passat agost van superar els 200 euros-, unes xifres molt similars als 3 o 4 euros el MWh al qual es va comprar el gas el maig del 2020, quan a Espanya la població seguia confinada, per exemple.

“Diversos esdeveniments coincidents van provocar un augment de preu, inclòs el fred de principis d’any, reserves europees per sota de la mitjana, poc vent i energia solar a l’estiu i creixents tensions geopolítiques a les fronteres de la UE”, apunta la Comissió sobre la relació entre la guerra a Ucraïna, en encariment del gas i l’augment d’emissions de CO₂ a l’ atmosfera.

“L’alt preu del gas va provocar el pas al carbó i el lignit en el sistema d’electricitat de la UE, amb plantes de carbó i de lignit que van augmentar les hores de funcionament en lloc de les plantes de gas”, del que va resultar, afegeix el document, “que les emissions de CO₂ del sistema elèctric creixessin el 2021 respecte als nivells de 2021″. Van ser un 8,3% més que l’any anterior, però per sota dels nivells del 2019, precisa la Comissió, que constata que el 2022 els “preus anormalment elevats del gas persisteixen”, tot i que en aquests moments afirma que “el mercat no anticipa” que aquest any sí que s’hagin de superar els nivells d’emissions del 2019. “L’increment sense precedents dels preus del gas des de la segona meitat de l’any va tenir un impacte clar en les emissions per la generació d’electricitat per un pas temporal del gas al carbó”, afirma en un altre moment.

Dret d’ emissions

L’Informe de Progrés en l’Acció pel Clima de la UE incideix que, si bé les emissions van augmentar el 2021 respecte al 2020, van seguir per sota del 2019, any prepandèmic. En general, van ser un 4,8% més grans el 2021 que el 2020, però 4% menys que el 2019. Aquestes xifres exclouen les emissions del transport aeri -26.8 milions de tones de CO₂, 8,7% més que el 2020- ni del transport marítim.

Pel que fa al comerç de drets d’ emissió de CO₂ per part de la indústria. Aquí, les emissions el 2021 van créixer un 6,6% respecte al 2020 i van quedar un 5,6% per sota del 2019. El sector de l’electricitat va veure un increment del 8,4% l’any passat, de nou, pel canvi de gas a carbó per l’alça de preus i una major demanda d’electricitat.

Aquest augment d’emissions de CO₂ també es reflecteix en el que van ingressar els governs europeus per comerciar amb els drets. El 2021 es van doblar respecte al 2020, 31.000 milions d’euros enfront de 16.500. D’aquesta quantitat, es van repartir 25.000 milions, que la Comissió reconeix que en la seva major part -un 76%- es van emprar en matèria de canvi climàtic i energia. De la mateixa manera, exposa altres fonts de recursos per lluitar contra el canvi climàtic, com el Fons Next Generation o el Repower EU, el pla que al juliol va elevar els objectius d’eficiència i de renovables i que contempla altres 210 milions.

Amb tot, la Comissió adverteix que els països de la UE han de prendre més accions per complir els objectius compromesos per al 2030. Segons l’informe, amb les mesures actuals, els països de la UE aconseguiran reduir un 22% les emissions per al 2030 respecte al 2005, una xifra que queda “bé per sota” de l’objectiu compromès, 29%, i quan l’ambició és pujar al 55%.

Si compleixen les que han promès, com a molt aconseguiran situar-se en el 29% de reducció, de manera que la Comissió demana “mesures addicionals”. Per exemple, si Espanya no les prengués i seguís amb les actuals i ja compromeses, tindria un dèficit d’un 8% per aconseguir l’objectiu del 29% -la mitjana de la UE per a aquest escenari és un dèficit de 6%-. Si introduís més mesures, el superaria per un 12% -molt per sobre de la mitjana europea d’un 1%-.

Font: 20 minuts