Llum verda a l’avantprojecte de llei que revisa el règim del comerç de drets d’emissió de CO ₂ per al període 2021-2030, alineant-lo amb els objectius de l’Acord de París i impulsant les tecnologies baixes en carboni

Consell de Ministres 09/06/2020

• La proposta legislativa modifica la norma vigent per adaptar-la als nous objectius de reducció d’emissions que la Unió Europea s’ha marcat com a contribució a l’Acord de París, i que es concreten en almenys un 40 per cent el 2030 respecte als valors de 1990

• El sistema de comerç de drets d’emissió és la principal eina de la UE per regular les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la indústria, el sector de generació elèctrica i el transport aeri

• El 2019, les emissions dels sectors afectats pel comerç de drets d’emissió es van reduir un 35% en el conjunt de la UE, i un 45% a Espanya, en tots dos casos respecte a 2005, primer any de funcionament d’aquest règim

• A Espanya afecta gairebé 970 instal·lacions i uns 30 operadors aeris, les emissions dels quals representen al voltant d’un 40% de les emissions totals nacionals de tots els gasos d’efecte hivernacle

• L’avantprojecte de Llei es remet a les Corts per continuar amb la seva tramitació

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha donat llum verda avui per a la seva remissió a les Corts a l’avantprojecte de Llei que regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI). Aquesta proposta legislativa modifica la norma vigent, per introduir les novetats per al període 2021-2030 adoptades en la Directiva UE 2018/410 i adaptar-la als nous objectius de reducció d’emissions que la Unió Europea s’ha marcat com a contribució a l’Acord de París, i que es concreten en almenys un 40 per cent el 2030 respecte als valors de 1990.

El 19 de març de 2018 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva (UE) 2018/410 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de març de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2003/87/CE per intensificar les reduccions d’emissions de forma eficaç en relació amb els costos i facilitar les inversions en tecnologies hipocarbòniques, així com la Decisió (UE) 2015/1814. La Directiva (UE) 2018/410 constitueix el marc regulador de la Unió Europea per al període de comerç 2021-2030 (fase IV) del Règim de Comerç de Drets d’Emissió de la UE (RCDE UE).

FACILITAR INVERSIONS EN TECNOLOGIES BAIXES EN CARBONI

El text que aprova el Consell de Ministres recull la regulació a Espanya de la quarta fase (2021-2030) de l’RCDE UE, duent a terme la transposició de la Directiva (UE) 2018/410; defineix les regles comunes per a tots els participants en aquest sistema i estableix els mecanismes per intensificar les reduccions d’ emissions de forma eficaç en relació amb els costos i facilitar les inversions en tecnologies baixes en carboni.

L’RCDE UE és un instrument de mercat que persegueix un fi de caràcter mediambiental. En ell, es crea la figura del dret d’ emissió, que és una autorització a emetre una tona de CO2 equivalent que pot ser objecte de compravenda. El nombre total de drets d’ emissió que s’ expedeix anualment defineix l’ ambició mediambiental i l’ oferta en el mercat: com més petit sigui aquest total, menors les emissions que es poden produir i major el preu de dret en el mercat, i al contrari. D’ aquesta manera s’ estimula la inversió a tecnologies més netes que permetin a les indústries que operen en el sistema ser més eficients.

Aquest sistema és la principal eina de la UE per regular les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la indústria, el sector de generació elèctrica i el transport aeri a tots els Estats de l’Espai Econòmic Europeu (els Estats membres de la UE juntament amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein). Els gasos regulats són el diòxid de carboni (CO2), l’òxid nitrós (N2O), i alguns perfluorocarbons (CF4 i C2F6).

1.000 INSTAL·LACIONS I OPERADORS AERIS AFECTATS

En total, a la UE cobreix més de 10.500 instal·lacions fixes i prop de 500 operadors aeris, les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels quals se situen al voltant de les 1.740 milions de tones de CO2 equivalent, al voltant del 40% del total emès als països participants. A Espanya, aquest règim afecta gairebé 970 instal·lacions i uns 30 operadors aeris. Suposa també al voltant d’ un 40% de les emissions totals nacionals de tots els gasos d’ efecte hivernacle.

Per assolir l’ objectiu de la UE de reducció d’ emissions d’ almenys un 40 per cent el 2030 respecte a 1990, els sectors inclosos en el sistema de comerç han d’ assolir una disminució d’ emissions conjunta del 43% el 2030 en relació amb els nivells de 2005. Per assolir aquests nivells la Directiva (UE) 2018/410 que regula l’RCDE UE va reforçar alguns aspectes, que ara es proposa traspassar en aquest avantprojecte de Llei.

Així, la reducció anual d’emissions passa de l’1,74% durant la fase 3 (2013-2020) al 2,2% en la fase 4 (2021-2030). Tot i que el mètode principal d’ assignació de drets d’ emissió a les empreses és la subhasta, continua l’ assignació gratuïta. La proposta millora les disposicions sobre fuites de carboni, més enfocades als sectors en risc de fuga de carboni a través de l’ actualització dels nivells de referència per reflectir el progrés tecnològic, millorar la classificació dels sectors en funció del seu risc de fuga de carboni i major alineament dels nivells d’ assignació als nivells reals de producció. Els nivells d’ assignació podran ser revisats per ajustar-los al nivell d’ activitat de la instal• lació quan es produeixin variacions de +/- 15%.

A més, els Estats membres podran excloure del sistema a aquelles instal·lacions de menys de 2.500 tones equivalents de diòxid de carboni. El règim d’exclusió per a instal·lacions que emeten menys de 25.000 tones equivalents de diòxid de carboni i hospitals, ja vigent en el període actual, seguirà existint.

FONS DE MODERNITZACIÓ I INNOVACIÓ

Així mateix, es creen dos nous fons: el Fons de Modernització i el Fons d’ Innovació, destinats a finançar la transició cap a una economia baixa en carboni. El Fons d’ Innovació fomentarà el desenvolupament de noves tecnologies atorgant ajuts per a la construcció de grans projectes de demostració d’ escala pre-comercial en quatre principals àrees d’ actuació: les energies renovables innovadores, l’ emmagatzematge energètic, la descarbonització de la indústria i la captura i emmagatzematge o ús del CO2. S’espera que al llarg de la seva vida aquest fons distribueixi als projectes elegits més de 10.000 milions d’euros. Per la seva banda, el Fons de Modernització és una eina únicament accessible per als països amb PIB per càpita inferior al 60% de la mitjana de la UE, i s’haurà de destinar a modernitzar els sistemes energètics d’aquests països.

LA RESERVA D’ ESTABILITAT DEL MERCAT

Un altre element essencial en el nou disseny de l’RCDE UE, en aquest cas en funcionament des de l’1 de gener de 2019, és la reserva d’estabilitat del mercat. Va ser creada per fer front a l’ excedent de drets d’ emissions circulant que situava el preu del dret d’ emissió en uns nivells molt inferiors als necessaris per generar incentius reals en la reducció de les emissions. També es va concebut per augmentar la resistència del sistema davant futurs successos imprevistos al mercat.

La reserva d’ estabilitat és un mecanisme que regula de forma automàtica l’ oferta de drets d’ emissió que es posa en el mercat, perquè hi hagi un excedent de drets en circulació raonable, que permeti que hi hagi liquiditat però sense enfonsar el preu. Es tracta així d’assegurar l’efectivitat del sistema en si i de mantenir l’ambició mediambiental. La reserva d’ estabilitat contribueix ja a millorar el funcionament del règim del comerç de drets d’ emissió. Des que va entrar en operació s’ha restablert notablement l’equilibri entre oferta i, molt recentment, s’ha vist que l’efecte de la crisi COVID-19 sobre el dret d’emissió ha estat molt menor que en altres mercats.

COM FUNCIONA EL COMERÇ D’EMISSIONS

L’RCDE UE és, en definitiva, un mecanisme per implementar el principi de qui contamina paga. Cada any, les entitats regulades han de monitorejar les seves emissions, i retre’ n compte mitjançant el lliurament d’ un nombre de drets d’ emissió igual a les emissions produïdes. D’aquesta manera s’està incentivant econòmicament la reducció d’emissions. Atès que el dret d’ emissió té un valor econòmic, mitjançant la disminució de les emissions les entitats regulades estan reduint-ne els costos.

En el comerç de drets d’ emissió no s’ estableixen obligacions de reducció individualitzades. Cada entitat decideix quina és l’estratègia de compliment que més li convé. Pot ser la inversió en millores que redueixen les emissions de la instal·lació, o pot ser acudir al mercat per comprar els drets d’emissió requerits. Així, les reduccions es produiran on sigui econòmicament més eficient.

Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic