A punt del forn, la Llei de Canvi Climàtic inicia la recta final per a l’aprovació

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica s’encamina cap al final de la seva tramitació. El passat dijous va finalitzar el termini perquè els grups parlamentaris presentessin les seves esmenes, i ara cal esperar a conèixer el text definitiu.

Des que es va presentar el seu esborrany el gener passat, la Proposició de Llei es va aprovar en Consell de Ministres, després va passar al Ple del Congrés i a partir d’aquí, a la Comissió de Transició Ecològica, amb el termini per a la presentació de les esmenes que acaba de finalitzar.

A partir d’ara, una vegada que s’hagin incorporat les esmenes que s’aprovin per majoria, la Llei arribarà al Senat, que l’aprovarà o no. Si no és així, tornarà de nou al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Els terminis estan molt ajustats perquè estigui llesta a finals d’any, però si no és així, serà a principis del 2021.

PSOE i UP

PSOE i Unides Podem van de la mà i plantegen augmentar l’ambició de la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, prohibir la mineria d’urani i avançar a 2030 la fi de la fabricació dels vehicles amb emissions.

Entre les principals propostes per modificar la Llei de Canvi Climàtic s’inclou elevar del 20% al 23% l’objectiu de reducció d’emissions per al 2030 respecte a l’any 1990. Una esmena que sorprèn just quan el Parlament Europeu ha aprovat un objectiu molt més ambiciós, fins al 60%.

També han inclòs una esmena que passa del 70% al 74% la participació de les renovables en el consum d’electricitat per a 2030 i d’un 35% a 42% la participació de les energies netes en el consum final d’energia per a 2030. Tot plegat suposaria elevar des del 35% al 39,5% la reducció d’energia primària.

Gasos renovables

Ambdós grups parlamentaris s’han posat d’acord en la seva visió dels gasos renovables. Per això, han acordat incorporar el foment, mitjançant plans específics, de gasos renovables, incloent-hi el biogàs, el biometà, l’ hidrogen i altres combustibles en la fabricació dels quals s’ hagin usat exclusivament matèries primeres i energia d’ origen renovable o permetin la reutilització de residus orgànics o subproductes d’ origen animal o vegetal.

Així mateix, les esmenes subratllen la importància de la lluita climàtica i l’alineen amb els objectius de desenvolupament sostenible, l’Agenda 2030 i el marc de la cooperació multilateral.

Precisament, en la seva posició per a la reducció dels combustibles fòssils, volen ser més ambiciosos. Plantegen modificar l’ article 12 de la Llei, que tracta sobre la promoció de la mobilitat sense emissions.

Mobilitat sostenible

La coalició vol que el Govern posi en marxa les mesures adequades per assolir l’any 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO2.

I els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars adoptaran plans de mobilitat urbana sostenible, no més tard de 2023, amb zones de baixes emissions o mesures de mobilitat relacionada amb hàbits saludables.

També proposen afegir una nova disposició addicional sobre el transport ferroviari. D’ell diuen que el Govern promourà l’ús del ferrocarril públic, i per a transport de mercaderies en distàncies superiors als 300 quilòmetres.

Ciutadans

La formació taronja, per la seva banda, ha presentat el seu pla d’esmenes. Entre elles, reduir per al 2030 les emissions de gasos d’efecte hivernacle en, almenys, un 33% respecte a l’any 2005. És un objectiu que podria semblar molt més ambiciós que el dels grups parlamentaris de l’esquerra, però es pren com a referència un any on els nivells de CO2 a l’atmosfera eren molt més elevats.

També volen assolir l’any 2030 una penetració d’energies d’origen renovable en el consum d’energia final de, almenys, un 32%, deu punts per sota de les formacions anteriors.

I assolir l’any 2030 un sistema elèctric amb, almenys, un 70% de generació a partir d’energies d’origen renovable, molt semblant als seus homòlegs de l’esquerra.

Hi ha un altre aspecte que no recull la Llei de manera explícita, com el concepte d’economia circular. Ciutadans vol destacar que “cal facilitar la descarbonització de l’economia espanyola i la seva transició a un model circular”.

Un altre dels punts que vol que aparegui ressaltat en la Llei és el desenvolupament d’interconnexions, i proposa que el 2030 el percentatge pugés fins al 15%.

Neutralitat tecnològica

Per al grup parlamentari, cal aplicar el criteri de neutralitat tecnològica en la utilització de recursos públics per finançar, incentivar o donar suport a les polítiques i mesures encaminades a la mitigació del canvi climàtic.

Totes les alternatives tecnològiques que permetin, de manera cost-eficient, assolir els objectius inclosos en aquesta Llei podran optar, en igualtat de condicions, a l’ obtenció d’ ajuts o finançament públic, diuen en les seves esmenes.

Per això, en el capítol de gasos renovables, plantegen afegir també la reutilització de residu industrial i gasos de processos industrials, i els procedents de la conversió química de la captura de _CO2.

Mobilitat

Per a C’s, l’establiment de zones de baixes emissions es pot retardar fins al 2030 i, a més, per a l’electrificació de la xarxa de transport públic es poden utilitzar altres combustibles sense emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el biometà i altres combustibles alternatius sostenibles.

A més, l’ establiment de zones de baixes emissions es durà a terme sota un marc harmonitzat a nivell nacional i de manera coordinada amb totes les administracions públiques.

Coincideixen a donar més prioritat a l’ ús del ferrocarril. En la seva esmena 28 assenyalen que “s’establirà, abans del final de 2021, un Pla d’Accions Prioritàries per al transport ferroviari de mercaderies”.

Per últim, demanen un canvi en les polítiques fiscals. “Les administracions públiques espanyoles incentivaran fiscalment les actuacions que afavoreixen l’adaptació al canvi climàtic o la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, quan sigui possible tècnicament i econòmicament”.

Partit Popular

El grup parlamentari popular apel·la “al consens i a l’acord” per pactar els objectius de la futura Llei de lluita contra el canvi climàtic, que exigirà “generositat i lectures atents i assossegats”.

Per a aquesta formació, la lluita contra el canvi climàtic no és una lluita ni d’esquerres ni de dretes: “És més, aquestes obligacions irrenunciables tenen la seva punta de llança en l’acord de París que va liderar Arias Cañete”.

Destaca que l’objectiu fonamental de neutralitat climàtica per al 2050 compta amb eines com el Fons de Transició Justa, i reclama al Govern “certesa” perquè les empreses puguin invertir en la reducció d’emissions

Recalca la importància de protegir la cadena de valor, ja que “la pandèmia ha ensenyat que cadenes de valor com la indústria agroalimentària han permès que seguim abastits de matèries fonamentals”.

Per això, proposa comptar “amb totes les tecnologies i energies disponibles tractant de donar compliment a l’objectiu de neutralitat climàtica, però garantint la sostenibilitat mediambiental, l’eficiència econòmica de la transició energètica així com la seguretat de subministrament”.

És a dir, defensa la neutralitat tecnològica. També advoca per augmentar les interconnexions amb Europa, tal com es va acordar el març del 2015. Llavors se segellava la interconnexió amb França i Portugal tant gasista com elèctrica.

Les interconnexions, considera, afavoreixen igualtat d’oportunitats dels espanyols amb la resta dels europeus, abarateixen la factura elèctrica i impulsen un major creixement de l’energia renovable.

Font: L’Espanyol