L’impuls als combustibles fòssils per la guerra d’Ucraïna bloqueja la Cimera del Clima

La COP27 té dificultats per incloure en les seves decisions el petroli, el gas o el carbó alhora que es van coneixent múltiples contractes i acords per explorar i vendre combustibles fòssils

Hi ha un elefant, fòssil, a l’habitació de la COP27. Crida l’atenció el retard que acumula la Cimera del Clima d’Egipte que aquest dimecres s’endinsava en la seva desena jornada sense haver produït un esborrany de decisió final. Els observadors a Sharm el Seikh coincideixen en les dificultats per nomenar en els documents els combustibles fòssils i concretar com haurien de pagar els països desenvolupats els danys que la crisi climàtica causa als empobrits.

L’any passat a aquestes alçades de COP ja havia brotat un text que demanava, per primera vegada, acabar amb les subvencions públiques al petroli, el gas i el carbó. Després es va foragitar aquest punt, però aquí estava. A la COP27, l’enviat especial del Govern egipci, Wael Aboulmagd, ha hagut de lidiar aquest dimecres amb el fet que en la seva llista de punts importants no abomin les paraules combustibles fòssils.

Són aquests combustibles, en forma de petroli, gas i carbó, les principals fonts de gasos d’efecte hivernacle que l’activitat humana llança a l’atmosfera: la causa de l’escalfament global.

“És la llista més equilibrada que puguem elaborar escoltant totes les parts”, s’ha justificat Aboulmagd. “Molts països no volen que es repeteixi l’experiència de la COP26 de Glasgow”, conta des d’Egipte l’encarregat de canvi climàtic de SEO, David Howell qui admet que és “una font de tensió en les converses”.

A les 5.30 d’aquest dijous, la presidència de la COP ha publicat una nova llista de punts de negociació que gairebé copia la menció de l’acord final de Glasgow sobre la sortida progressiva del carbó i l’abandonament de les “ajudes econòmiques ineficients” als combustibles fòssils. Aquest punt només canvia el verb aplicat el 2021, que era, “invoca les parts a….” i per “alienta a les parts a….”.

Cada vegada més països africans reclamen el seu dret a explotar les seves reserves com a element en el seu creixement econòmic

David Howell, responsable de canvi climàtic a la SEO

Howell considera que és “crucial reconèixer la necessitat de substituir els combustibles fòssils, de reduir el seu ús ràpidament en els pròxims anys i acabar amb les subvencions associades”. Però si a la COP de Glasgow, Índia va abanderar l’oposició a acabar amb les ajudes al carbó, aquest any se li afegeix la multiplicació de contractes, acords i projectes per comprar i produir gas després de la crisi energètica desencadenada per la invasió russa a Ucraïna.

Només entre el 31 d’octubre, poc abans de començar la COP, i aquest dimarts, s’han conegut 13 acords de diferent tipus i que abasten tot el globus. Des de l’acord entre EUA i Gran Bretanya per a subministrament de gas, el compromís d’Emirats Àrabs Units per vendre gas a Índia, el memoràndim entre la Xina i Turkmenistan per col·laborar, també, en matèria gasista o l’acord de la francesa Total per iniciar exploracions d’aquest hidrocarbur al Líban.

A més, Alemanya i EUA han dit que finançaran energia renovable a Egipte per… alliberar 2.000 milions de metres cúbics de gas per a l’exportació. En aquest sentit, Egipte ja havia acordat vendre a Europa el 15% de la seva producció, però durant la COP, s’ha conegut que el Govern ha racionat el seu ús a canvi d’alimentar les seves plantes elèctriques amb mazut: un combustible pesant de mala qualitat i altament contaminant, segons ha revelat Climate Change News.

Nigèria, Mauritània, Tanzània o Algèria han anunciat en aquest període acords d’exportació o exploració de gas. “Cada vegada més països africans reclamen el seu dret a explotar les seves reserves com a element en el seu creixement econòmic”, conta David Howell. La majoria d’aquests acords tenen països del nord global en la firma en el que l’experta en gas d’Ecologistes, Marina Gros, ha anomenat “una colonització energètica. Una carrera entre països, sobretot europeus, per gasificar l’Àfrica”.

Un últim detall en aquesta contradicció: l’empresa alemanya RWE ha començat a desmantellar un parc eòlic al país centreeuropeu per poder ampliar una mina de carbó de lignit. Els seus representants han admès que “això sembla paradoxal, però així és com estan les coses”. RWE planeja reactivar tres centrals tèrmiques de carbó per generar electricitat. Amb tot, l’empresa insisteix que abandonarà el carbó el 2030.

“La presidència va molt tard i ens temem que hi hagi patades endavant, és a dir, procrastinar decisions”, conta des de la COP el responsable de canvi climàtic d’Ecologistes en Acció, Javier Andaluz. “Ens diuen que és un ritme normal, però a hores d’ara hauríem d’haver tingut un esborrany per discutir durant aquest dimecres”

Efectivament, les delegacions oficials dels països insisteixen que “això és el normal en les cimeres”. I el portaveu egipci ha insistit aquest dimecres que “aquest és el ritme habitual”, tot i que, tot seguit, Aboulmagd admetia que “hi ha delegacions que s’estan mostrant tancades en diversos aspectes”.

Pèrdues i danys

L’expresidenta d’Irlanda, Mary Robinson, ha comptat aquest dimecres com està “el bloqueig” en les negociacions per compensar els danys i pèrdues que la crisi climàtica causa als països empobrits.

Aquest dimarts, 77 països en desenvolupament més la Xina van demanar un fons que EUA va rebutjar, ha explicat Robinson, segons Reuters. En aquest aspecte la presidència egípcia de la COP sí que afirma que “volem una cosa realment significativa perquè les pèrdues i danys no són una cosa abstracta és una cosa molt concreta”.

No acaba aquí la cosa: “La Unió Europea no està gaire d’acord en el mecanisme de finançament per als països més perjudicats. Es tracta d’aquesta obsessió de la Unió europea de dir-li als que han d’afrontar les perdudes com ho han de fer”, analitza Andalús. “Igual s’haurien de fer enrere i que fossin aquests estats –com els insulars– els que lideressin aquestes discussions i la UE recolzar”.

Font: El Diari