ON SOM
Oficina Barcelona
C. Roger de Llúria, 113 4t
08037 Barcelona
93 004 75 17
info@empresaclima.org
Els líders polítics mundials estan situant en segon pla la recuperació verda com a sortida a la crisi mundial per la Covid-19. Diverses organitzacions mundials, agrupades al voltant de la xarxa Climate Action Network (CAN), han censurat l’expansió que estan tenint els combustibles fòssils i els sectors intensius en la producció de CO2 gràcies a les ajudes del sector públic. Sostenen que s’estan desperdiciant les oportunitats d’afrontar “una recuperació justa i perdurable a aquesta crisi”.
La seva valoració es produeix després de difondre’s els contundents resultats del projecte Energy Policy Tracker (capitanejat per Ivetta Gerasimchuk, de l’Institut Internacional per al Sostenible Desenvolupament).
El resultat d’aquest treball indica que els governs estan gastant molt més en suport dels combustibles fòssils que en energia neta, baixa en carboni, segons una anàlisi dels plans de rescat impulsats després de la crisi del coronavirus.
La idea d’una recuperació verda pot quedar en mera retòrica en molts països, apunten.
Les dades del projecte Energy Policy Tracker mostren que els 20 països més rics del món, que en conjunt representen el 80% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, s’han compromès a destinar més de 150.810 milions de dòlars de diners públics (132.000 milions d’euros) per recolzar els combustibles fòssils des del començament de la crisi de Covid-19 aquest any.
Dura advertència als ministres de finances del G20, que es reuniran aquest cap de setmana
Només al voltant d’una cinquena part d’aquesta despesa (concretament, 30.250 milions de dòlars: 26.450 milions d’euros) està condicionat a requisits ambientals com la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la neteja de la contaminació.
En canvi, els països del G20 estan destinant només al voltant de 88.630 milions de dòlars (77.500 milions d’euros) a despeses d’estímul a l’energia neta, tot i que la majoria d’aquests governs estan compromesos públicament amb l’acord de París sobre el canvi climàtic .
Als EUA, almenys 58.1200 milions de dòlars d’estímul (50.800 milions d’euros) es destinaran a la indústria de combustibles fòssils, equivalent a aproximadament 177 dòlars per càpita (155 euros).
La despesa en energia neta és de 25.110 milions de dòlars (22.000 milions d’euros), és a dir 76,50 dòlars per càpita (66 euros).
Evitar les fallides
Els recursos destinats a combustibles fòssils estan dissenyant per evitar la fallida de les indústries afectades per la crisi, preservar les ocupacions i evitar una pitjor encara recessió. Per exemple, les xifres inclouen la despesa en aerolínies que han tingut flotes a terra o que els seus vols s’han reduït dràsticament. El desplome del preu del petroli ha amenaçat milions d’ocupacions
Les organitzacions ecologistes estan preocupades perquè gran part dels diners flueixi cap a empreses a les quals no se’ls ha imposat condicions per obligar-les a prendre mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle o lluitar contra la contaminació.
“El suport polític i financer als combustibles fòssils en els pròxims mesos no només és un desastre per al clima, sinó que també està augmentant la pobresa i la desigualtat”, assenyalen les organitzacions de la xarxa CAN.
Aquesta valoració es produeix en un context en què el planeta afronta una emergència de salut, es preveu una imminent recessió i se succeeixen les evidències de la crisi climàtica.
“Els ministres de finances del G20, que es reuniran aquest cap de setmana, han de capitanejar l’acció, i no només paraules, i aprofitar aquest any per canviar dràsticament el curs per allunyar-la de la perillosa dependència dels combustibles fòssils i encareixen inversions que estiguin en línia amb objectius climàtics ambiciosos i actualitzats”, assenyalen en un comunicat aquestes entitats reunides per la CAN.
Emissions a l’ alça
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle ja s’han recuperat bruscament després de les seves fortes caigudes a principis d’aquest any.
Quan els confinaments van ser més durs a tot el món, a l’abril, les emissions diàries de carboni a nivell mundial van disminuir en aproximadament un 17%.
Però ara estan només un 5% per sota dels nivells de l’any passat, cosa que augmenta el temor que les emissions es recuperaran a nivells més alts que abans de l’inici dels confinaments, especialment si són alimentats per paquets de rescat per a les indústries de combustibles fòssils i una disminució en el transport públic.
La UE ha decidit seguir endavant amb el seu acord de recuperació que reduiria les emissions, però alguns aspectes del seu pla estan per definir. França, Alemanya i Gran Bretanya han anunciat plans en aquest camp.
Si bé fins no s’han concretat les promeses d’una recuperació verda, els activistes esperen que la urgència mostrada per apuntalar les companyies de combustibles fòssils s’esvaeixi i sigui reemplaçada per plans amb baixes emissions de carboni, a mesura que els governs abordin els seus plans en els pròxims passos.
“La crisi de la Covid-19 i les respostes dels governs estan intensificant les tendències que ja existien abans de la pandèmia. Les administracions nacionals i subnacionals, que van subsidiar fortament la producció i el consum de combustibles fòssils en anys anteriors, s’han deixat arrossegar una altra vegada pel petroli, el gas, el carbó i l’electricitat alimentada amb combustibles fòssils”, assenyala Ivetta Gerasimchuk, líder del projecte Energy Policy Tracker i membre de l’Institut Internacional per al Sostenible Desenvolupament (IISD.
“Per la seva banda, les economies que ja havien començat una transició cap a l’energia neta ara estan utilitzant paquets d’estímul i recuperació perquè això succeeixi encara més ràpid”, afegeix.
“La UE està llençant combustible al foc mentre es presenta com un defensor de l’acció climàtica i els drets humans. Està injectant milers de milions d’euros de diners públics i suport polític en projectes perillosos com el gasoducte Eastmed-Poseidón, que transportaria gas entre Israel i Xipre, a través de Grècia, a Itàlia. Això exacerbaria les tensions geopolítiques, enfortiria els règims opressius, destruiria el medi ambient local i el sustent de les comunitats i, per suposat, seria un desastre climàtic”, assenyala Naomi Kreitman, membre d’una xarxa d’activistes contra el Gas (Gastivists Network).
Projectes en marxa
Les comunitats de la costa del Golf als Estats Units s’estan mobilitzant per aturar la construcció de tres terminals d’exportació de gas d’esquist (obtingut amb el mètode de fractura hidràulica) que arreplegarien emissions que alteren clima. “Destruirien les terres indígenes sagrades i amenaçarien la salut i la seguretat de les persones marginades”, assenyala Bekah Hinojosa, representant de la campanya de la Costa del Golfo (Sierra Club, als EUA).
Aquesta expansió proposada també augmentaria la perforació de pous de petroli i gas a la conca Pèrmica de l’oest de Texas, i obligaria la regió “a convertir-se en una colònia d’extracció de combustibles fòssils per als mercats estrangers”, diu Hinojosa. Anys d’oposició pública, campanyes de desinversió dirigides a bancs i accions legals han retardat els projectes d’exportació de gas (fracking) el pròxim any. “No deixarem de lluitar fins que aquests projectes es cancel·lin definitivament”, conclou.
Font: La Vanguardia
Oficina Barcelona
C. Roger de Llúria, 113 4t
08037 Barcelona
93 004 75 17
info@empresaclima.org