Les emissions de CO ₂ es van accelerar el 2018 al ritme més alt en cinc anys

Les emissions globals de diòxid de carboni (_CO2), el principal gas causant de l’escalfament global, no només han seguit creixent, sinó que el 2018 van accelerar la seva progressió a l’1,7 %, un ritme no assolit des del 2013, a causa sobretot de la Xina, l’Índia i els Estats Units.

Aquests tres països van representar un 85 % de la pujada del passat any, que es va debiò en una part important a l’entrada en servei de noves centrals d’electricitat produïda amb carbó, va assenyalar l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) que aquest dimarts va publicar el seu informe anual sobre la demanda energètica mundial.

Les emissions van assolir un nivell rècord de 33.143 milions de tones de _CO2, de les quals un 28,6 % van correspondre a la Xina (+2,5 % respecte a 2017), un 14,75 % a Estats Units (+3,1 %) i un 6,94 % a Índia (+4,8 %).

Per contra, Europa les va reduir en un 1,3 %, i van suposar un 11,94 % del total.

La generació de _CO2 s’havia estancat entre 2014 i 2016 malgrat el creixement econòmic gràcies a l’eficiència energètica i al desplegament de tecnologies renovables, units a una menor demanda de carbó. Però les coses es van torçar des del 2017, i aquesta tendència es va agreujar l’any següent.

El principal motiu va ser el repunt del consum de carbó a la Xina, l’Índia i altres pocs països del sud-est asiàtic, que per la seva naturalesa molt contaminant va generar un 2,9 % d’emissions de _CO2 suplementàries.

Tot i que ha perdut pes relatiu pel que fa al gas, el carbó segueix sent a escala mundial la principal font de generació d’electricitat i la segona per al conjunt de l’energia per darrere del petroli.

I d’acord amb una estimació de l’AIE, el carbó ha estat responsable d’una pujada de la temperatura mitjana global d’entre 0,3 i 1 grau centígrad respecte als nivells preindustrials.

A Estats Units, malgrat el discurs favorable al carbó de l’Administració de Donald Trump, el cert és que el seu declivi va continuar el passat any (-4 %) per unes plantes envellides que les companyies elèctriques prefereixen substituir per altres de gas.

Quelcom semblant va ocórrer a Europa (-2,6 %), amb alguna diferència: ahí les centrals tèrmiques de carbó en països com Alemanya, França, Espanya, Itàlia o el Regne Unit estan sent reemplaçades per energies renovables.

A tot el món, la demanda de gas va créixer un 4,6 %, la major cadència registrada des de 2010, i un 70 % d’aquesta expansió va tenir lloc a Estats Units i Xina.

A Estats Units, malgrat un context de pujada de preus, el tiró va ser del 10,5 %, el més gran des de començaments dels anys 1950 per la substitució de centrals de carbó, però també per la despesa en calefacció davant un hivern més fred.

A la Xina, amb una alça del 18 %, el gas ha duplicat la seva quota en el “mix” energètic des de començaments de la dècada, fins al 8 %.

La progressió de les renovables a escala mundial es va quedar quelcom per sota de la del gas i va suposar al voltant del 15 % de la demanda energètica, especialment en la generació d’electricitat, on ja pesen al voltant de la quarta part de la capacitat.

Xina va liderar l’enlairament de les renovables, amb un 40 % de les noves instal·lacions, seguida d’Europa, i d’Estats Units i Índia.

Quant al consum de petroli, va pujar un 1,3 %, amb 1,3 milions de barrils al dia suplementaris.

L’AIE està preocupada per la ralentització per tercer any consecutiu de les millores en termes d’eficiència energètica, amb un ritme de l’1,3 % el 2018 quan aquest és precisament el principal vector per limitar la generació suplementària de _CO2.

Per al seu director executiu, Fatih Birol, l’augment de les emissions “demostra una vegada més que cal més acció urgent en tots els fronts”, en particular el desenvolupament de tecnologies netes, inclosa la captura i emmagatzematge de _CO2.

Font: La Vanguardia