La UE promet nous aranzels a les emissions de CO ₂ en tres anys

Els Estats Units i la Unió Europea s’entesten a liderar la COP26 a Glasgow amb dos compromisos de pes internacional: nous aranzels a les emissions de CO ₂ i la reducció de les emissions de metà.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat aquest dimarts que el bloc aplicarà un aranzel al CO₂ que emeten productes com el ciment, el ferro, l’acer, l’alumini, els fertilitzants i l’electricitat a les fronteres a partir del 2023; una promesa que ja figurava al Pacte Verd Europeu, actualitzat el juliol d’aquest any. La mesura, que s’ampliarà de manera gradual, busca pressionar la comunitat internacional perquè també gravi les emissions d’efecte hivernacle.

La presidenta de l’Executiu comunitari ha defensat l’aranzel com a mesura per evitar que se soscaven els esforços europeus en la cura del medi ambient. En teoria, si les fàbriques de tot el món que venen aquests materials han de pagar un càrrec addicional per la contaminació que emeten, tindrien un incentiu per limitar-ne les operacions. A més, si altres països adoptessin normes similars, es podria pressionar les nacions reticents a frenar l’ús de combustibles fòssils, com la Xina o Rússia.

Von der Leyen va recordar que la UE compta des del 2005 amb un mercat de comerç d’emissions en què 11.000 plantes industrials i 500 aerolínies han de pagar per cada tona de CO₂ emesa, encara que ara la Comissió vol ampliar la llista a la climatització dels edificis i al transport rodat.

L’evolució de preus dels drets d’emissió ha canviat significativament en aquests 16 anys. En particular, en els últims mesos s’ha produït un augment al mercat europeu, fet que ha disparat la tona a uns 60 euros; el doble que un any abans. El règim de comerç de drets d’emissió de CO₂ és una de les pedres angulars desenvolupades per la Unió Europea per lluitar contra el canvi climàtic i en el seu afany d’enfortir-lo, la Comissió ha proposat la creació d’un sistema per gravar també el CO₂ de certs productes que entrin al mercat europeu. La presidenta de la Comissió va recalcar l’interès del bloc per mantenir un diàleg amb els seus socis comercials. “Veiem aquest ajustament de la frontera de carboni com una eina de política climàtica”, va exclamar ahir a Glasgow.

Els Estats Units han encapçalat l’altre gran anunci, amb noves normes nacionals per controlar les emissions de metà que resulten de la perforació de la Terra per obtenir petroli i gas. El pla reforça la iniciativa internacional anunciada al setembre pel president Joe Biden i la UE per reduir un 30% les emissions d’aquest gas per al 2030. Tot i que inicialment el compromís només havia estat recolzat per 31 nacions, ara ja són més de 100 els països signants, a excepció de la Xina, l’Índia i Rússia, segons ha explicat a Glasgow el mandatari nord-americà. En conjunt, suposen el 70% de l’economia mundial i la meitat de les emissions d’aquest gas.

La nació americana ha anat més lluny i ara cerca que les emissions del seu país caiguin un 75%; un pla ambiciós si considerem que el metà és responsable del 25% de l’augment de la temperatura global. A més, encara que el diòxid de carboni és el culpable de l’altre 80%, el metà atrapa 28 cops més calor.

Com a part del seu programa, Washington vol imposar una nova tarifa per a les empreses petrolíferes i de gas que emetin metà per sobre un llindar estipulat. El Govern invertirà 775 milions de dòlars (gairebé 668 milions d’euros) en subvencions per ajudar que les empreses es mantinguin per sota aquest límit. A més d’ampliar les regulacions ja existents, l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) demanarà als estats del país que desenvolupin un pla per reduir les emissions d’aquest gas i implementarà noves tècniques per gestionar els fems del bestiar, que genera el 10% de tot el metà dels EUA, segons l’informe.

La ramaderia, agricultura i combustibles fòssils són els principals responsables de l’acceleració en les emissions de metà que, segons el Balanç Mundial del Metà 2020, no han deixat de créixer en l’última dècada, cosa que està provocant la seva concentració atmosfèrica més gran.

Frenar la desforestació

Un centenar de països, que allotgen el 85% dels boscos mundials, s’han compromès a revertir la desforestació i la degradació de la terra per al 2030. La proposta ha estat llançada pel primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson i comptarà amb 19.200 milions d’euros de finançament públic i privat a tot el món. En concret, es destinaran 12.000 milions de dòlars (103.000 milions d’euros) de fons públics que aportaran 12 països i 7.200 milions (6.210 milions d’euros) en finançament privat, segons les estimacions britàniques, fins al 2025.

Els boscos absorbeixen al voltant d’un terç de les emissions globals de CO ₂ procedents de la crema de combustibles fòssils cada any, però preocupa el ritme de desforestació actual; cada minut es perd una àrea equivalent a 27 camps de futbol, segons el govern britànic. Com a part de la iniciativa, Johnson ha promès 1.500 milions de lliures esterlines (una mica més de 1.764 milions d’euros) en finançament.

Font: Cinco Días