La UE pacta una classificació unificada per definir què és una inversió verda

Malgrat la creixent consciència ecològica i climàtica, en l’ actualitat no existeix cap sistema de classificació comuna a escala mundial o de la UE que defineixi el que és una activitat econòmica sostenible des del punt de vista ambiental. Aquesta mancança es tradueix en una enorme fragmentació de pràctiques nacionals i d’ iniciatives basades en el mercat. I fomenta el risc de “blanqueig ecològic”, és a dir, la pràctica de comercialitzar productes financers com “ecològics” o “sostenibles”, quan en realitat no compleixen els requisits ambientals bàsics”.

Per acabar amb aquests problemes, la Unió Europea acaba d’aprovar el primer sistema de classificació d’inversions verdes (taxonomia, a la jerga de la burbuja brussel·les). L’ objectiu d’ aquesta iniciativa és també donar claredat als inversors i fomentar així la participació del sector privat en la transició cap a una economia climàticament neutra. “Serà un punt d’inflexió en la lluita contra el canvi climàtic”, ha dit la ponent de l’Eurocámara, Sirpa Pietikainen.

La norma defineix quines activitats es poden denominar sostenibles i per tant ser incloses en un producte financer que es publiciti com a sostenible. Un producte sostenible serà aquell que faci una contribució positiva a la protecció climàtica sense perjudicar el medi ambient en altres àrees (principi de no fer mal). En principi, la classificació s’ haurà d’ aplicar a tots els productes financers. Les emissions que no usin la taxonomia ho hauran de deixar clar en un avís.

La nova norma identifica i defineix sis objectius ambientals de la UE: mitigació del canvi climàtic; adaptació al canvi climàtic; ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins; transició a una economia circular, amb prevenció i reciclat de residus; prevenció i control de la contaminació; i protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.

Perquè una activitat econòmica sigui considerada sostenible des del punt de vista ambiental ha de complir els requisits següents: contribuir substancialment almenys a un d’ aquests sis objectius; no causar perjudici notable a cap d’ ells; ser realitzada d’ acord amb unes garanties mínimes en matèria social i de governança; i complir criteris tècnics de selecció específics.

L’únic sector concret que en cap cas podria considerar-se mai una inversió verda és el dels combustibles fòssils, com el carbó o el lignit. En canvi, el gas i l’energia nuclear no estan exclosos explícitament del reglament: tots dos podran etiquetar-se com a activitats de transició o de facilitació d’objectius climàtics. Aquesta solució de compromís ha resultat satisfactòria tant als Estats membres pronuclears, com França o els països de l’Est; com als antinuclears, com Alemanya, Àustria i Luxemburg.

No obstant això, els ecologistes sostenen que a la pràctica, l’energia nuclear mai podrà ser etiquetada com a inversió verda. “Com que els estàndards de protecció mediambiental són tan alts (el principi de no fer dany), la nuclear no podrà complir els requisits i estarà exclosa de facto dels productes financers sostenibles”, assegura l’eurodiputat verd alemany Sven Giegold.

El reglament encara ha de ser ratificat en les pròximes setmanes pels Governs dels 28 i l’Eurocámara, tot i que es tracta d’una formalitat perquè les dues parts van tancar un principi d’acord el dilluns a la nit. Després serà la Comissió la responsable d’elaborar la taxonomia abans que acabi 2021, amb l’objectiu de garantir la seva plena aplicació abans del termini de 2022.

Font: L’Espanyol