La UE aconsegueix un acord sobre les normes PAC que s’aplicaran des del 2023

Els països de la Unió Europea i el Parlament Europeu han assolit aquest divendres un acord provisional sobre les regles del funcionament de la Política Agrícola Comuna (PAC) a partir del 2023, amb la qual el bloc vol augmentar la contribució del sector agrari a la lluita contra el canvi climàtic i al Pacte Verd.

Han estat necessaris tres anys de negociacions entre els Estats membres i els eurodiputats per desbloquejar els tres reglaments de la nova PAC, que introduirà com a grans novetats els anomenats ecoesquemes i un nou model de gestió basat en els plans estratègics nacionals.

“¡Em produeix una gran satisfacció poder dir que ho hem aconseguit!” ha anunciat a la xarxa social Twitter el comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, qui ha admès que hagués desitjat un “resultat diferent” en alguns aspectes tot i que està “content” amb l’acord assolit a nivell general.

La PAC és la major partida del pressupost comunitari amb una dotació de 380.000 milions d’euros per al període 2021-2027, A Espanya li corresponen uns 37.000 milions en pagaments directes per als agricultors i ramaders i gairebé 8.000 milions per a desenvolupament rural durant els set anys.

L’acord ha estat assolit entre l’equip negociador del Parlament Europeu i el govern de Portugal, que fins a finals d’aquest mes actua en representació dels Vint-i-set com a presidència de torn de la UE. Els ministres d’Agricultura dels Estats membres es reuneixen el dilluns i el dimarts de la pròxima setmana per valorar els detalls i decidir si donen el seu vistiplau.

De cara a aquesta reunió, el cap d’equip negociador del Parlament Europeu, l’eurodiputat alemany Norbert Lins, ha demanat en una roda de premsa als responsables d’Agricultura dels Vint-i-set que “acceptin” un acord que “pot que no sigui perfecte” però sí que és “un bon compromís”.

“La PAC serà més justa, més sostenible i bona per als productors. Assegura que el camp sigui atractiu i dona als agricultors i ramaders incentius per fer més per protegir el medi ambient”, ha defensat.

NOU MODEL DE GESTIÓ I ECOESQUEMES

La nova PAC introduirà un nou model de gestió que estarà basat en els plans estratègics nacionals que elaboraran els governs del bloc en funció d’una sèrie d’objectius i indicadors comuns. Aquests plans hauran de ser examinats i aprovats després per la Comissió Europea.

L’altra gran novetat de la PAC que s’aplicarà a partir del 2023 serà la introducció dels nous règims ecològics o ecoesquemes, un nou pagament que els països hauran d’oferir obligatòriament als seus productors, tot i que aquests podran decidir si s’acullen a ells o no.

Aquests nous ajuts busquen compensar aquells agricultors i ramaders que adoptin pràctiques beneficioses per al medi ambient que siguin més ambicioses dels requisits obligatoris i la seva dotació mínima ha estat precisament el gran obstacle de les negociacions.

Les posicions dels Estats membres i dels eurodiputats estaven allunyades, perquè els primers volien que es reservara un 20% dels pagaments directes a aquests ecoesquemes, però els segons reclamaven un 30%. El punt intermedi ha estat la solució de compromís: s’ haurà de dedicar un 25% dels ajuts directes a aquests nous règims ecològics.

A canvi d’aquest percentatge, els Vint-i-set han aconseguit establir una sèrie de clàusules de flexibilitat perquè aquests diners no es perdin en cas que sigui impossible arribar a aquest llindar. Així, les dues institucions han pactat un període d’aprenentatge de dos anys el que es podrà destinar només un 20% als ecoesquemes, entre altres qüestions.

MILLOR DISTRIBUCIÓ DELS AJUTS

A més dels règims ecològics voluntaris, un altre aspecte que ha dividit fins a l’últim moment als eurodiputats i les capitals és establir un mecanisme per fer que els ajuts de la PAC estiguin més ben repartits. L’ acord provisional estipula finalment en aquest punt que almenys un 10% dels pagaments directes hauran d’ estar destinats a petites i mitjanes explotacions.

Per a això, els Estats membres podran crear un pagament extraordinari o també podran optar per reduir progressivament els pagaments a partir dels 60.000 euros per explotació i limitar-lo a 100.000 euros. Brussel·les havia plantejat que aquesta segona opció fos obligatòria, però la idea va comptar amb l’oposició dels governs europeus.

Per últim, el tercer gran escull de les negociacions ha estat la “dimensió social” que el Parlament Europeu ha advocat per incloure les normes de la PAC. Finalment, el pacte entre les dues parts contempla la creació d’un mecanisme per “connectar des del 2025 com a molt tard els inspectors laborals nacionals amb les agències de pagaments de la PAC” per sancionar possibles infraccions de les normes laborals al camp.

Font: Europa Press