La UE inicia a l’octubre el pla per emetre 250.000 milions en bons verds

La Unió Europea (UE) farà a l’octubre la seva primera emissió de “bons verds” dins d’una estratègia que el portarà a captar al mercat almenys 250.000 milions d’euros fins al 2026 i convertir-se així en el major emissor del món d’aquest tipus de títols, destinats a invertir en projectes climàtics o mediambientals.

La Comissió Europea (CE), encarregada d’acudir al mercat, emetrà en bons verds el 30 % dels 800.000 milions en deute que posarà en circulació per finançar el fons de recuperació per la pandèmia “Next Generation”, que té entre els seus principals objectius impulsar la transició climàtica del vell continent.

Almenys 268.000 milions del mateix es canalitzaran per a aquest fi a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, ja que aquest obliga els Estats a destinar el 37 % de la dotació dels seus plans de recuperació a iniciatives ecològiques com les energies renovables, la mobilitat neta o l’eficiència energètica.

“Aquest marc farà de la UE el major emissor de bons verds al món, convertint-la en el líder mundial en finances sostenibles i duplicant el nombre de bons verds en el mercat global”, va dir aquest dijous el comissari de Pressupost, Johannes Hahn, qui va presentar el marc que determina per a què es poden usar els rèdits d’aquests bons i com se n’informarà els inversors.

La UE i els seus estats membres representen ja un 50 % del mercat mundial de bons sostenibles, que va assolir un valor d’1,1 0 milions d’euros el 2020. A finals d’aquell any, les emissions de bons verds havien sumat 850.000 milions d’euros i les de bons socials s’acostaven a 170.000 milions.

La CE, que va tenir una primera exitosa experiència en aquest mercat el 2020 al captar uns 90.000 milions en bons socials per al fons temporal contra l’atur SURE, considera que “la determinació de la UE per promoure la sostenibilitat es correspon amb la creixent demanda del mercat” i espera que hi hagi “gran apetit per més bons verds”, segons va dir Hahn.

La primera emissió europea d’aquest tipus de títols arribarà a l’octubre, va explicar el comissari, qui de moment no va posar data ni quantia a l’operació. Es tractarà d’una emissió sindicada, van precisar després fonts comunitàries.

El finançament obtingut es podrà utilitzar per a projectes d’ energia renovable, eficiència energètica, adaptació al canvi climàtic, tractament i gestió de residus o transport net, entre moltes altres iniciatives, seguint els criteris fixats perquè els països puguin beneficiar-se del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

Entre altres coses, aquest exigeix que cap projecte perjudiqui el medi ambient, atorga un coeficient de sostenibilitat a cada activitat i està alineat amb la taxonomia europea, una llista de les activitats considerades sostenibles que encara no està finalitzada a falta que la UE decideixi com tractar l’energia nuclear i el gas.

En aquest sentit, Hahn va explicar que les normes del fons de recuperació no permeten usar els ajuts per a energia nuclear, però sí per a activitats lligades al gas quan es consideri energia de transició. No obstant això, fonts comunitàries van precisar que aquestes activitats de transició no es comptabilitzen dins del 37 % d’inversions considerades ecològiques i no poden ser costejades amb el finançament obtingut a través de bons verds. “No hi ha nuclear cobert, zero. No hi ha gas natural cobert, zero. És un marc molt ambiciós i molt estable”, va dir un alt càrrec comunitari.

Brussel·les espera adoptar definitivament la taxonomia “en un o dos anys”, però l’estatut dels bons que adquireixin ara els inversors no canviarà encara que aquesta sigui modificada, va aclarir el comissari.

Tampoc ho faran si la UE adopta en el futur el seu nou estàndard europeu per als bons verds -que estan negociant els països i l’Eurocàmara- ja que, per donar seguretat als inversors, els bons verds per al fons de recuperació seguiran l’estàndard de l’Associació Internacional de Mercats de Capitals (ICMA). La Comissió informarà anualment de com s’ ha utilitzat el finançament obtingut amb els bons i de l’ impacte ambiental de les inversions.

Font: Cinco Días