La recuperació sostenible de la pandèmia és essencial per tancar l’escletxa d’emissions: informe de l’ONU

Les polítiques adequades podrien reduir fins a 25% les emissions previstes per al 2030.

• Les mesures de recuperació sostenible poden acostar les emissions previstes per a 2030 a nivells congruents amb l’objectiu de 2 °C de l’Acord de París.

• La disminució d’emissions de carboni el 2020, de fins a 7%, tindrà un impacte insignificant en el canvi climàtic a llarg termini.

• Les noves promeses de neutralitat d’emissions s’han de reflectir en els compromisos dels països sota l’Acord de París i recolzar-se amb una acció ràpida.

Una recuperació sostenible de la pandèmia podria reduir fins al 25% les emissions de gasos d’efecte hivernacle previstes per al 2030 i acostar el món a l’assoliment de l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 2 °C, segons un nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) llançat avui.

L’Informe sobre la Bretxa d’Emissions 2020 del PNUMA indica que, malgrat la caiguda en les emissions de diòxid de carboni el 2020 a causa de la COVID-19, el món encara es dirigeix a un augment de temperatura superior a 3 °C aquest segle.

No obstant això, si els governs inverteixen en l’acció climàtica com a part de la recuperació de la pandèmia i concreten els seus nous plans de neutralitat d’emissions en els seus compromisos de l’Acord de París en la pròxima cimera climàtica (Glasgow, novembre de 2021), poden portar les emissions a nivells consistents amb l’objectiu de 2 °C.

En combinar els esforços post-COVID-19 amb un augment en l’ambició de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC), i la seva aplicació ràpida i enèrgica, els governs encara podrien assolir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C.

“L’any 2020 va en camí de ser un dels més càlids jamàs registrats, amb incendis forestals, tempestes i sequeres que continuen causant estralls. L’Informe sobre la Bretxa d’Emissions mostra que una recuperació verda de la pandèmia pot reduir enormement les emissions de gasos d’efecte hivernacle i ajudar a frenar el canvi climàtic”, va dir Inger Andersen, directora executiva del PNUMA.

“Insto els governs a recolzar la recuperació sostenible en la pròxima etapa de les intervencions fiscals de la COVID-19 i augmentar significativament les seves ambicions climàtiques el 2021”, va afegir Andersen.

Cada any, l’ Informe sobre la Bretxa d’ Emissions avalua la discrepància entre els nivells d’ emissions previstos i els que serien consistents amb els objectius de l’ Acord de París de limitar l’ escalfament global en aquest segle molt per sota de 2 ° C, fent tot el possible per frenar-lo en 1,5 ° C.

L’informe indica que el 2019 les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle, incloent-hi el canvi d’ús de la terra, van assolir un rècord de 59,1 gigatonelades de CO2 equivalent (GtCO2e). Les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat de mitjana l’1,4% anual des del 2010, però el 2019 aquest increment va ser més ràpid, del 2,6%, a causa del major impacte dels incendis forestals.

Com a resultat de la reducció en els viatges, l’activitat industrial i la generació d’electricitat aquest any a causa de la pandèmia, es preveu que les emissions de diòxid de carboni caiguin fins a 7%. No obstant això, aquesta retallada es tradueix en una reducció de només 0,01 °C en l’escalfament global per a 2050. Mentrestant, les NDC segueixen sent inadequades per a l’assoliment dels objectius climàtics.

La recuperació verda és crucial

Una recuperació verda pot reduir fins al 25% les emissions que esperaríem veure el 2030 segons les polítiques vigents abans de la COVID-19. Aquestes mesures situarien les emissions el 2030 en 44 GtCO2e, en lloc de les 59 GtCO2e previstes, un escenari molt millor que el de les reduccions d’emissions contemplades en les actuals NDC no condicionades dels països, que deixen el món encaminat cap a un augment de temperatura de 3,2 C.

Una recuperació ecològica d’aquest tipus posaria les emissions dins del rang que contempla un 66% de possibilitats de mantenir les temperatures per sota de 2 °C, però encara seria insuficient per assolir l’objectiu d’1,5 °C.

Les mesures per prioritzar en la recuperació fiscal verda inclouen el suport directe a les tecnologies i infraestructures de zero emissions, la reducció dels subsidis als combustibles fòssils, l’ eliminació de noves plantes de carbó i l’ impuls de les solucions basades en la natura, incloent-hi la restauració de paisatges a gran escala i la reforestació.

D’acord amb l’informe, fins ara les mesures fiscals de recuperació sostenibles han estat limitades. Al voltant d’una quarta part dels membres del G20 han dedicat parts de la seva despesa —fins a 3% del PIB —, a mesures baixes en emissions de carboni.

No obstant això, segueix existint una gran oportunitat perquè els països implementin polítiques i programes sostenibles. Els governs han d’aprofitar aquesta oportunitat en la pròxima etapa d’intervencions fiscals de la COVID-19, segons el reporter.

L’informe també conclou que el creixent nombre de països que s’han compromès a aconseguir zero emissions netes a mitjan segle demostra un “avenç significatiu i alentidor”. Fins al moment de finalització de l’informe, 126 països que produeixen 51% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle havien adoptat, anunciat o estaven considerant metes de neutralitat d’emissions.

Tanmateix, perquè siguin factibles i creïbles, aquests compromisos s’ han de traduir urgentment en polítiques i accions sòlides a curt termini i ser reflectits en les NDC. Els nivells d’ambició en l’Acord de París encara s’han de triplicar, aproximadament, per encaminar el món a la trajectòria de 2 °C i augmentar-se almenys cinc vegades per a la via d’1,5 °C.

Transformar els patrons de consum i el transport marítim i aeri

Cada any, l’informe també analitza el potencial de sectors específics en la lluita contra el canvi climàtic. El 2020, considera el comportament dels consumidors i els sectors del transport marítim i l’aviació.

El transport marítim i aeri, que representa 5% de les emissions mundials, requereix atenció. Les millores en tecnologies i operacions poden augmentar l’ eficiència en l’ ús dels combustibles, però la major demanda projectada indica que això no resultarà en la descarbonització i en reduccions absolutes de CO2. Ambdós sectors han de combinar l’ eficiència energètica amb un ràpid abandonament dels combustibles fòssils.

L’informe indica que una acció climàtica més forta ha d’incloure transformacions en el comportament de consum del sector privat i els individus. Al voltant de dos terços de les emissions globals estan vinculades a les llars particulars, segons la comptabilitat basada en el consum.

El segment de la població amb més ingressos té la major responsabilitat: les emissions de l’1% més ric de la població mundial representen més del doble que les del 50% més pobre. Aquest grup haurà de reduir la seva empremta 30 vegades per mantenir-se en línia amb els objectius de l’Acord de París.

Les possibles accions per recolzar i permetre un menor consum de carboni inclouen substituir els vols domèstics de curta distància per viatges en tren, crear incentius i infraestructures per permetre l’ús de bicicletes i automòbils compartits, millorar l’eficiència energètica dels habitatges i dissenyar polítiques per reduir el malbaratament d’aliments.

Font: ONU