COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 17-04-2024 71,58 €/T

La pandèmia obliga a ajornar la negociació climàtica

L’ONU i el govern britànic prenen l’acord després de saber-se que el que va dir de Glasgow que havia d’acollir la reunió s’haurà de transformar en hospital de campanya

Les negociacions per intensificar l’ambició climàtica de l’Acord de París queden postergades. La secretària del Conveni de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic i el govern del Regne Unit han decidit posposar fins a l’any 2021 la celebració de la conferència número 26 d’aquesta organització que s’havia de celebrar a Glasglow (Escòcia). La causa: la crisi provocada a tot el món pel Covid-19. A Espanya, tant el Govern (la ministra Teresa Ribera) com Unidas Podemos (Juantxo López de Uralde) van expressar el seu desig que les negociacions s’activin un cop superada la crisi.

La decisió va ser presa en una reunió virtual de la “oficina” de l’ONU a última hora d’aquest dimecres 1 d’abril, a la qual van assistir la secretària executiva del Conveni, la mexicà Patricia Espinosa, i representants dels principals blocs regionals de l’ONU.

La COP26 s’anava a dur a terme del 9 al 18 de novembre a Glasgow (Escòcia).. És probable que ara es dugui a terme a mitjans del 2021, tot i que no s’ha acordat una data. Altres reunions de l’ONU sobre el clima que s’havien de celebrar el juny del 2020 ara tindran lloc l’octubre del 2020 a Bonn.

Ja no és possible assegurar una celebració ambiciosa i inclusiva de la COP26 el novembre del 2020

L’ONU al·lega, en un comunicat oficial, que es posposa la cimera perquè en la situació actual -i atesos els efectes de la Covid-19 al món-, “ja no és possible assegurar una celebració ambiciosa i inclusiva de la COP26 el novembre del 2020”.

L’argument és que “reprogramar la conferència garantirà que totes les parts puguin centrar-se en les qüestions que es debatran en aquesta conferència essencial, i donarà més temps perquè es duguin a terme els preparatius necessaris”.

I s’afegeix: “Seguirem treballant amb tots els actors involucrats, per augmentar l’ambició climàtica, crear capacitat de recuperació i reduir les emissions”.

El president designat de la COP26 (el secretari d’Estat britànic de Negocis, Energia i Estratègia Industrial) ha declarat: “Ens enfrontem a un desafiament mundial sense precedents i els països estan centrant encertadament els seus esforços en salvar vides i lluitar contra Covid-19. Per això hem decidit reprogramar la COP26”.

Però no podem oblidar que el canvi climàtic és la major amenaça a la qual s’enfronta la humanitat a llarg termini.

“Seguirem treballant incansablement amb els nostres associats per fer realitat l’ambició necessària per fer front a la crisi climàtica i espero amb interès acordar una nova data per a la conferència”.

“La Covid-19 és l’amenaça més urgent a la qual s’enfronta la humanitat avui dia, però no podem oblidar que el canvi climàtic és la major amenaça a la qual s’enfronta la humanitat a llarg termini. Aviat, les economies es reiniciaran. Aquesta és una oportunitat perquè els països es recuperin millor, per incloure els més vulnerables en aquests plans, i una oportunitat per donar forma a l’economia del segle XXI, de manera que sigui neta, verda, saludable, justa, segura i més resistent”, va declarar Patricia Espinosa, secretària executiva del Conveni de Canvi Climàtic.

La pressió per demorar la cita s’ha intensificat l’última setmana

El Regne Unit -que també està previst que aculli el G7 el 2021- s’ha vist sotmès a una creixent pressió per prendre una decisió sobre la COP26 en les últimes setmanes a mesura que la pandèmia s’intensificava. Aquesta setmana el govern escocès va anunciar que el palau SEC Arena – on s’anava a celebrar la COP26 – es convertirà en un hospital de campanya per fer front als casos de COVID-19.

La notícia de l’ajornament de la COP26 arriba quan les emissions de gasos d’efecte hivernacle segueixen augmentant fins a nivells perillosos i se segueixen registrant nombroses evidències dels fenòmens meteorològics extrems.

Científics d’Austràlia van informar d’un tercer episodi massiu de blanqueig de coralls

La setmana passada científics d’Austràlia van informar d’un tercer episodi massiu de blanqueig de coralls a la Gran Barrera de Corall en cinc anys, mentre que un altre estudi va predir que la selva amazònica podria entrar en col·lapse a mitjan segle.

En el marc de l’Acord de París, assolit el 2015, els governs es van comprometre políticament a presentar nous plans climàtics aquest any. Aquest requisit segueix en peu, però l’atenció se centra ara en les milionàries mesures d’estímul econòmic que els governs estan preparant per reimpulsar les seves economies a mesura que la pandèmia disminueixi.

Posposar la COP26 és el correcte, la salut pública i la seguretat han de ser el primer ara

“Posposar la COP26 [tras la decisión paralela de la Convenio de Biodiversidad] és el correcte, la salut pública i la seguretat han de ser el primer ara. La presidència del Regne Unit i tots els governs han d’aprofitar aquest temps per dissenyar plans de recuperació i transició resistents que considerin el clima, la biodiversitat, el desenvolupament i la justícia social de manera integrada”.

Així es manifesta Laurence Tubiana, considerada una de les persones clau en l’Acord de París i directora general de la Fundació Europea del Clima.

“Aquesta crisi ha demostrat que la cooperació i la solidaritat internacionals són essencials per protegir el benestar i la pau mundials. La COP26 del pròxim any hauria de convertir-se en una peça central de la revitalitzada cooperació mundial”.

Teresa Ribera, titular del Ministeri per a la Transició Ecològica, va dir que aquesta “no és una bona notícia”, tot i que està “justificada”; però va precisar que la situació creada per la pandèmia “mina” les possibilitats de treballar amb serietat” en l’organització de la cimera. També va afegir que això “no ha d’implicar relaxació” en la tasca de “orientar el progrés de manera compatible amb el clima”.

Això no ha d’ implicar relaxació en la tasca d’ orientar el progrés de manera compatible amb el clima

“És més que probable que la recuperació econòmica, el rellançament de la nostra economia i del nostre patró social, després de superar la crisi del coronavirus, requereixi i trobi en les solucions climàtiques un bon espai de compromís, de rellançament i de benestar per a tothom”, assenyala a ministra.

Christiana Figueres, que va ser directora executiva del Conveni de Canvi Climàtic entre els anys 2011 i 2016, ha declarat que “la salut pública, la seguretat i el benestar són primordials, i hem de fer tot el possible per aturar la propagació de COVID-19”.

“Si bé és possible que haguem de posposar les nostres reunions diplomàtiques, no es pot postergar la urgent necessitat de prendre mesures climàtiques el 2020”, recalca.

Però no es pot postergar la urgent necessitat de prendre mesures climàtiques el 2020

La ciència indica que les emissions han d’assolir el seu punt màxim aquest any si volem limitar l’escalfament a 1,5 °C, com va establir l’Acord de París”, afegeix.

La intenció era que la cimera COP26 sergués perquè els països augmentarien els seus objectius i el seu plans d’acció climàtica, però està clar que la crisi del Covid-19 ha relegat aquest assumpte.

“Si els governs posen la salut, la regeneració de la natura i l’acció climàtica al centre de cada decisió que prenguin per recuperar-se d’aquesta pandèmia, podrem emergir com una societat més forta i resistent, i assegurar-nos que la COP26 ens encamini cap a un futur climàtic més segur”, diu Figueres.

“L’objectiu dels governs ara és tenir cura dels seus ciutadans, estabilitzar i reconstruir, i ho han de fer de manera que es creï un món just i segur per al clima, perquè la salut del medi ambient i el nostre propi benestar depenen els uns dels altres”, va declarar Jennifer Morgan, directora executiva de Greenpeace Internacional.

La suspensió de la COP26 hauria de fer que els governs redoblen els seus esforços per assegurar un camí verd i just per manejar aquesta crisi sanitària i l’emergència climàtica

“La suspensió de la COP26 hauria de fer que els governs redoblen els seus esforços per assegurar un camí verd i just per manejar aquesta crisi sanitària i l’emergència climàtica. Tornar al business as usual és completament inacceptable: aquesta pandèmia mostra que hi ha enormes lliçons que aprendre sobre la importància d’escoltar la ciència i la necessitat d’una acció mundial col·lectiva urgent”.

Unides Podem ha emès un comunicat en el qual s’assenyala que, “en cap cas això ha de suposar un fre en els esforços i l’ambició dels governs per lluitar contra el canvi climàtic”.

No podem sortir d’aquesta crisi amb més productivisme, contaminant igual que abans o tornant a les mateixes pràctiques que ens han traït aquí

Per això, proposen “un pla de reindustrialització verda” que garanteixi una sortida social i ecològicament justa d’aquesta crisi. La dràstica reducció de la mobilitat a Espanya, a causa de les restriccions d’activitat i al confinament, ha tingut com a conseqüència col·lateral un fort descens de la contaminació per trànsit i de les emissions.

Tot i això, nombrosos experts creuen que serà una reducció puntual. El diputat d’Unides Podem Juantxo López de Uralde, president de la comissió per a la Transició Ecològica del Comgres, va afirmar: “És evident que la dràstica reducció de les emissions s’ha produït a un alt cost econòmic i social, però caldrà analitzar en profunditat la forma en què sortim d’aquesta crisi, perquè no podem fer-ho amb més contaminant igual que abans o tornant a les mateixes pràctiques que ens han traït fins aquí”.

Javier Andaluz

No s’ha d’usar l’excusa de la crisi de la Covid-19 per obviar la crisi ecològica o aprofitar-la per rebaixar els ja insuficients compromisos internacionals

Javier Andaluz, responsable de clima i energia d’Ecologistes en Acció, va declarar que si la comunitat internacional s’hagués mostrat més àgil en les conferències anteriors, s’estaria en millors condicions per afrontar els efectes del coronavirus, “sense dilatar l’acció climàtica i l’entrada a l’Acord de París” (que ara, en tots els seus extrems, haurà de ser el 2021

Per al portaveu de l’organització ecologista, els països “no han d’usar l’excusa de la crisi de la Covid-19 per obviar la crisi ecològica o aprofitar-la per rebaixar els ja insuficients compromisos internacionals”.

“La crisi del coronavirus ens mostra que no prendre mesures a temps té un alt cost, una lliçó que hauria de ser escoltada en les negociacions climàtiques que segueixen dominades per la inacció”, va emfatitzar Andalusia.

Ecologistes en Acció assenyala la necessitat que els països presenten nous compromisos nacionals més ambiciosos sota l’Acord de París. La seva proposta és aconseguir una reducció d’emissions del 55% el 2030 (respecte al 1990) i aconseguir la neutralitat abans del 2040.

Font: La Vanguardia