La pandèmia no frena l’augment de CO ₂ , que registra un nou màxim històric

La crisi causada per la pandèmia no ha frenat l’increment de diòxid de carboni -principal responsable del canvi climàtic- a l’atmosfera, i aquest gas d’efecte hivernacle ha tornat a registrar, el passat mes de maig, un nou màxim històric.

Les dades s’han registrat a l’observatori que l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) té a Izaña (Tenerife), que ha corroborat en un informe que la crisi desencadenada per la covid-19 no ha frenat l’increment d’aquest gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera i que la seva concentració continuï en augment i sense canvis respecte a la tendència registrada fins al 2020.

Les dades posen en relleu que el passat mes de maig es va registrar un nou màxim mensual històric de concentració de _CO2 amb 419.7 «parts per milió» (ppm), un valor similar als 419.1 «ppm» que es van registrar a l’observatori de Mauna Loa, a Hawái.

Les dades són encara provisionals, però els valors definitius no diferiran gaire, segons l’informe que ha elaborat el director del Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña de la Aemet, Emilio Cuevas-Agulló, qui ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual de COEmet ha observat que el màxim anual₂ es registra sempre a la primavera, a finals del mes d’ abril o principis de maig.

Tant els valors diaris de diòxid de carboni registrats a l’Observatori d’Izaña durant tot el 2021 com el nou màxim mensual assolit al maig demostren que aquesta acceleració de la concentració no s’ha vist frenada per la crisi econòmica mundial causada per la pandèmia de coronavirus.

Aquesta crisi va produir una disminució de les emissions a l’atmosfera a causa de la paralització parcial de l’activitat de les petites i mitjanes empreses i a la disminució del transport de mercaderies i viatgers a nivell mundial, segons reflecteix l’informe.

Alguns estudis recents han estimat una reducció al voltant del 7 per cent de les emissions de _CO2 a nivell global a causa de la menor utilització de combustibles fòssils el 2020, en comparació amb 2019.

Abans de l’actual pandèmia ja s’havien registrat altres reduccions en les emissions anuals de diòxid de carboni, com l’ocasionada per la crisi econòmica mundial de 2008, amb una disminució percentual similar a la causada per la crisi actual, segons l’informe.

En general, els anys en què el creixement econòmic s’ha vist frenat per alguna crisi econòmica, s’observa una ralentització en el ritme d’emissions de COE₂ a l’atmosfera, però la concentració mitjana anual de diòxid de carboni mesurada a l’atmosfera ha seguit augmentant sense veure’s afectada per aquestes variacions anuals.

Per explicar per què les disminucions puntuals de les emissions anuals de diòxid de carboni no han aconseguit frenar la tendència creixent de la concentració d’aquest gas, Emilio Cuevas ha detallat que aquestes concentracions no depenen de les emissions anuals, sinó del total d’emissions que s’han anat acumulant a l’atmosfera fins aquell moment, a causa de la llarga vida del CO₂ a l’atmosfera -més de cent anys-.

L’informe constata que una reducció puntual de les emissions anuals no té un efecte directe sobre la mitjana anual de concentracions de diòxid de carboni.

La llarga vida del _CO2 a l’atmosfera i les creixents emissions registrades durant tot el segle passat i el present justifiquen que la reducció puntual d’emissions durant la pandèmia no hagi generat una disminució, ni tampoc una estabilització, en la concentració d’aquest gas a l’atmosfera.

Els observatoris d’Izaña i de Mauna Loa formen part del Programa de Vigilància Atmosfèrica Global (VAG) de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i les seves sèries de dades són emprats en estudis de canvi climàtic.

A més, l’Observatori d’Izaña es troba en fase d’incorporació a la infraestructura europea ICOS (Integrated Carbon Observation System) per a l’observació i vigilància de gasos d’efecte hivernacle per part de la Comissió Europea.

Font: El Periódico de l’Energia