L’ONU demana no repetir amb els minerals crítics els mateixos errors que amb el petroli

El liti dels nostres telèfons, el cobalt dels nostres cotxes elèctrics i el níquel de les nostres bateries no només impulsen l’economia global, sinó que estan redefinint el mapa geopolític i, en alguns casos, finançat conflictes sagnants. Davant d’això, l’ONU proposa un pacte global per una mineria justa i beneficiosa per a tothom.

Els minerals crítics ja suposen més del 10% del comerç global, i la seva demanda podria quadruplicar-se per al 2040. La seva extracció pot ajudar a una transició energètica i el desenvolupament de les noves tecnologies, però també pot causar guerres i corrupció. Així ho ha advertit Rosemary DiCarlo, sotssecretària general de l’ONU per a Assumptes Polítics, en una sessió urgent del Consell de Seguretat celebrada aquesta setmana i dedicada a un tema que, segons ella, “determinarà el futur de cents de milions de persones”: la carrera pels minerals crítics i els seus riscos ocults. El comerç d’aquests minerals -que el 2023 va moure 2,5 bilions de dòlars (el 10% del comerç global)- podria triplicar-se per al 2030 i quadruplicar-se per al 2040, impulsat per la demanda de tecnologies verdes. Però aquesta bonança amaga una paradoxa: “Mentre aquests recursos poden treure països de la pobresa, la seva extracció irresponsable està alimentant guerres, abusos contra drets humans i destrucció ambiental”, va alertar DiCarlo. L’exemple més cru és a la República Democràtica del Congo (RDC), on s’extreu el 70% del cobalt mundial, clau per a bateries de telèfons i cotxes elèctrics. Allà, grups armats com l’M23 obtenen més d’un milió de dòlars al mes mitjançant mineria il·lícita, segons informes de l’ONU.

“El control de les zones riques en minerals no només finança la violència, sinó que debilita la governança i perpetua cicles de conflicte”, va explicar DiCarlo, qui va recordar que el Consell de Seguretat ja ha imposat sancions a actors que comercien amb aquests recursos a la RDC, Líbia i Somàlia. Però el problema no és exclusiu de l’Àfrica. Myanmar, ric en terres rares (essencials per a imants d’alta tecnologia), viu un conflicte on la mineria il·legal alimenta grups armats. Ucraïna, amb reserves clau de titani i liti, veu com la guerra ha paralitzat el seu potencial miner, crucial per a la reconstrucció. Amèrica Llatina, amb els seus vastos jaciments de liti en el “triangle del liti” (Argentina, Bolívia, Xile), enfronta tensions per la seva explotació, on comunitats indígenes denuncien desplaçaments i contaminació d’aqüífers.

Seguir llegint en Energies renovables