La meitat de les glaceres més icòniques del món desapareixeran a final de segle

El 2100 només quedarà l’hemeroteca per atestiguar que als glaceres de llocs com el Monte Perdido (al Pirineu) o al Kilimanjaro (Tanzània) hi havia gel. La Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) va llançar ahir el primer estudi sobre els glaceres que es troben en llocs Patrimoni de la Humanitat. Han localitzat fins a 19.000 d’aquestes masses de gel en 46 reserves de la llista de la Unesco. Després del seu estudi, la conclusió és que, per a final de segle, s’extingiran en 21 d’aquests 46 llocs en un escenari d’altes emissions i «només» en 8 dels 46 llocs en el millor dels casos.

En conjunt, l’estudi preveu que entre el 33 i el 60% del volum actual de gel s’haurà perdut en 2100. Les Muntanyes Rocoses del Canadà podria perdre més del 70%, mentre el Parc dels Glaciars d’Argentina, on hi ha el Pèrit Moreno i es troben alguns dels majors glaceres del món, podria perdre fins al 60% del gel.

El director del Programa de Patrimoni Mundial de la UICN, Peter Shadie, ha advertit que perdre aquests icònics glaceres «seria una tragèdia i suposaria conseqüències més grans per a la disponibilitat dels recursos hídrics, el nivell del mar i els patrons meteorològics».

«Aquest declivi sense precedents podria també arriscar la relació de llocs de la llista actual del Patrimoni Mundial. Els Estats han de reforçar el seu compromís per combatre el canvi climàtic i augmentar els seus esforços per preservar els glaceres per a les generacions futures», ha manifestat.

Paper clau

L’ estudi combina dades de l’ inventari global de glaceres, una revisió de la literatura existent i models de computació sofisticats per analitzar l’ estat actual d’ aquests glaceres Patrimoni de la Humanitat, així com la seva evolució recent i els canvis en la seva massa previstos al llarg del segle XXI.

En cas de no prendre mesures, alguns dels paisatges icònics del Patrimoni Mundial coneixeran l’impacte per l’augment de les temperatures. A Amèrica del Nord, el Waterton Glacier International Peace Park, les Muntanyes Rocoses del Canadà o el Parc Olímpic Nacional podrien perdre més del 70 per cent dels seus glaceres actuals el 2100, fins i tot en un «dràsticament baix» escenari d’emissions de CO2.

A Europa aquest context suposarà la desaparició dels glaceres petits al Pirineu, al lloc Patrimoni de la Humanitat del Monte Perdido abans del 2040, mentre que al sud-oest de Nova Zelanda, el Te Wahipounamu podria perdre entre el 25 i el 80 per cent del gel actual en curs al llarg d’aquest segle.

Més enllà d’aquests resultats alarmants, els autors insisteixen en el paper clau que els glaceres juguen per als ecosistemes i les societats a escala global. La conservació dels glaceres podria així servir com de disparador per enfrontar l’assumpte sense precedents del canvi climàtic.

L’autor principal de l’estudi i membre de la Comissió Mundial d’àrees protegides, Jean-Baptiste Bosson, ha reclamat que per preservar aquests icònics glaceres als llocs Patrimoni de la Humanitat s’escometi un necessari i urgent retallada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. «Aquesta és l’única forma per evitar a llarg termini un declivi irreversible dels glaceres i les seves conseqüències en cascada per al patrimoni natural, social, econòmic i migratori», ha advertit.

Així mateix, insisteix que aquest treball sobre el declivi dels glaceres incideix en la necessitat de realitzar accions individuals i col·lectives per aconseguir les aspiracions en matèria de mitigació i adaptació de l’Acord de París contra el canvi climàtic.

El canvi climàtic és la major amenaça i la més ràpida per als llocs naturals Patrimoni de la Humanitat, segons denuncia la UICN en un informe que conclou que el nombre d’enclavaments amenaçats s’ha duplicat entre 2014 i 2017.

Els autors han desenvolupat per primera vegada un inventari de glaceres a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i ha documentat 19.000 glaceres presents en 46 dels 247 llocs del Patrimoni Natural de la Humanitat.

Font: ABC