La maledicció dels recursos no és ineludible. Tampoc la dels minerals crítics

El quasi monopoli xinès i la carrera de les potències per cobalt, urani i terres rares amenaça d’aprofundir la desigualtat als països productors si no es reforcen les seves institucions.
Les superpotències mundials han desenvolupat un apetit aparentment insaciable pels minerals crítics que són essencials per a les transicions energètica i digital en curs, entre ells els metalls de terres rares (per a semiconductors), el cobalt (per a bateries) i l’urani (per a reactors nuclears). Segons les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, la demanda d’aquests minerals s’haurà més que quadruplicat d’aquí al 2040, només per al seu ús en tecnologies d’energia neta. Però, en la seva carrera per controlar aquests recursos vitals, la Xina, Europa i els Estats Units corren el risc de causar greus danys als països que els posseeixen.

Seguir llegint notícia a El País