La majoria de les gestores espanyoles estan fora de l’aliança pel zero net

La xarxa mundial Net Zero Asset Managers, que complirà dos anys al desembre, compta amb 292 signants, però pocs són espanyols: BBVA AM, Ibercaja Gestión i Santander AM. Els mateixos que fa dotze mesos.

La indústria de la gestió d’actius espanyola continua reflexionant fins on implicar-se en la lluita contra el canvi climàtic. Tot i que els fons sostenibles guanyen pes al mercat espanyol, encara són poques les gestores nacionals integrades a la xarxa internacional ‘Net Zero Asset Managers’ (NZAM). Amb 292 signants a 27 d’octubre, els integrants d’aquest grup es comprometen a alinear les seves carteres amb l’Acord de París, de manera que assoleixin les zero emissions netes el 2050. Per aconseguir-ho, s’ han d’ establir objectius intermedis.

Dos anys després de la seva posada en marxa -celebrarà el seu segon aniversari al desembre-, la presència de firmes espanyoles és encara escassa. Només BBVA AM, Ibercaja AM i Santander AM formen part de l’aliança. A més, des de la tardor de l’any passat no s’han produït noves altes de firmes amb passaport nacional. Igual que ha succeït amb els compromisos climàtics de les empreses, la guerra a Rússia i els canvis en matèria energètica als quals s’enfronta Europa, haurien frenat el boom de compromisos públics cap al zero net que es va produir a l’avantsala de la COP 26, celebrada al Regne Unit el 2021. De fet, el gruix del creixement de la NZAM es va produir abans de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Si va veure la llum l’últim mes del 2020 amb 30 signatures, l’1 de febrer anunciava que comptava amb 236 membres i ara amb 292. No obstant això, el volum d’actius que controlen de forma conjunta és molt significatiu: 68 bilions d’euros.

Els inversors institucionals es consideren claus per forçar les empreses en les quals participen -cotitzades i no- que adoptin estratègies enfocades a la reducció d’emissions. Les firmes integrants a la NZAM han de ser proactives en això perquè, si no, es veurien obligades a anar realitzant desinversions per anar reduint l’impacte mediambiental de les seves carteres i l’esperit de la indústria està més enfocat a aquest gir que a anar excloent actius, tot i que ho contemplen com una eina de ‘càstig’ en el cas que les empreses en cartera no vagin adoptant estratègies pro-descarbonització.

Canvi climàtic i sector financer

Un dels grans titulars que va deixar la COP 26 va ser el compromís de la indústria financera amb la lluita contra el canvi climàtic. Més enllà de les gestores d’actius, bancs, asseguradores i altres propietaris d’actius es van comprometre públicament a alinear les seves carteres i les seves inversions amb l’objectiu d’aconseguir l’Acord de París, que passaria per limitar l’escalfament global als 1, 5è el 2050.

En contrast amb la baixa presència de gestores d’actius, la banca espanyola, però, és molt present en la seva aliança específica en matèria de canvi climàtic, la Net Zero Banking Alliance (NZBA). Tots els bancs de l’Ibex són signants -Banc Santander, BBVA, Caixabank, Bankinter i el Banc Sabadell- i també altres entitats com Ibercaja o Abanca. L’última a incorporar-se -i l’única que ho ha fet el 2022- ha estat Cajamar, que s’hauria integrat al juny, d’acord amb l’NZBA.

En l’actualitat, fins a 122 bancs amb 41 nacionalitats, que equivalen a un 40% dels actius bancaris al món s’haurien integrat en aquesta xarxa. Igual que les gestores d’actius, els grups bancaris signants es comprometen a descarbonitzar les seves carteres per ser zero nets el 2050. El pla d’ ajust ha d’ estar alineat amb criteris científics, per la qual cosa les entitats financeres estan obligades a anar presentant objectius concrets de retallada d’ emissions per a determinats sectors. Els primers que s’han exigit estan lligades a les indústries més emissores de gasos contaminants, com les que generen electricitat amb carbó o la mineria especialitzada en aquest fòssil. Però també es pretén que s’estableixin objectius per a petrolieres i per a aquells sectors emissors que siguin rellevants en la cartera de cada banc.

Dins de l’Ibex, Caixabank ha estat l’últim a publicar objectius inicials (el Banc Santander i BBVA ja han donat guies per al carbó i per a altres indústries). “L’entitat financera s’ha proposat reduir en un 30% la intensitat mitjana de la seva cartera creditícia del sector elèctric, i en un 23% les emissions absolutes finançades al sector de petroli i gas abans del 2030”, anunciava a finals d’octubre. “Actualment, aquests dos sectors en el seu conjunt concentren el 70% de les emissions globals i, a més, per la seva posició en l’economia, exerceixen com a palanques de descarbonització de la resta de sectors”, explicava llavors el banc que lidera Gonzalo Gortázar.

El Banc Central Europeu (BCE), que va incloure la lluita contra el canvi climàtic dins dels objectius de política monetària l’any passat, ha posat com a exemple de bones pràctiques en mesurament d’aquest tipus de riscos a les entitats integrades a l’NZBA. Aquest neguit deixa clar cap a on vol el supervisor que es mogui la banca europea, que ja és molt present a la xarxa ‘net zero’ bancària.

El sector assegurador també compta amb la seva pròpia plataforma, tot i que la presència d’empreses espanyoles és així mateix reduïda i es limitaria a Mapfre i a Catalana Occident. L’asseguradora que presideix Antonio Huertas va anunciar la seva incorporació a la Net-Zero Insurance Alliance (NZIA) el passat abril amb “l’objectiu d’assolir la neutralitat d’emissions d’efecte hivernacle per al 2050, és a dir, zero emissions netes en les seves carteres de subscripció d’assegurances i reassegurances”, avançava. Igual que succeeix amb els bancs, el sector segurs també ha d’oferir una guia clara sobre com ha d’implementar el seu full de ruta cap al ‘net zero’. El grup ja ha avançat que, per al 2024, “neutralitzarà la petjada de carboni de Mapfre en vuit països”. Per al 2030, “el desafiament és reduir la petjada de carboni del Grup un 50% (respecte al 2019) i neutralitzar la petjada de carboni restant per al conjunt del Grup”, enumera.

Vidacaixa també s’ha integrat en una d’aquestes aliances sota el paraigua de l’ONU, tot i que ho ha fet a la lliga dels ‘asset owners’ (propietaris d’actius).

Font: La Informació