La Llei de Canvi Climàtic compleix un any amb crítiques de falta d’ambició

Quan es compleix un any des de l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, el moviment ecologista valora alguns “grans avenços”, sobretot en l’impuls renovable, però afebleixen la “falta d’ambició” del text i la demora en la tramitació de mesures concretes per assolir els objectius.

Així ho han assegurat a EFE diverses veus conservacionistes, que tot i que en la seva majoria celebren que hi hagi una llei amb la qual exigir a les institucions polítiques combatre la crisi climàtica, denuncien que s’ha quedat en “promeses buides”, en paraules del portaveu de Joventut pel Clima, Sergio Aires.

Per a aquest activista, la llei alenteix el “creixement verd”, sense qüestionar “l’extractivisme” i el nivell de consum i de vida que formen part del problema del clima.

Les fonts consultades per EFE coincideixen a criticar que el text normatiu va néixer poc ambiciós, en plantejar objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) -un 23 % per al 2030 respecte als nivells de 1990- molt inferiors al 55 % que recomana la comunitat científica i que ha proposat la UE.

El president de la Comissió de Transició Ecològica del Congrés dels Diputats, Juantxo López de Uralde, considera que “un any és un termini massa primerenc per jutjar l’eficàcia d’una llei”, i defensa que, tot i que “queda molt per fer”, és una mesura “molt rellevant” en l’impuls de la transició energètica.

Des de WWF, el seu responsable de clima i energia, Mar Asunción, també reconeix els passos cap endavant, per exemple, en l’àmbit de l’eficiència energètica, però al·lega que “no ens consta que hi hagi hagut avenços” en el desenvolupament d’altres mesures que s’havien d’haver adoptat abans del primer aniversari.

Entre aquestes obligacions incomplertes, Asunción esmenta la proposta de reforma del marc normatiu del sector elèctric que impulsi la participació ciutadana, les mesures de coordinació, seguiment, avaluació i publicitat de les dades de l’ inventari de GEH o l’ estratègia de l’ aigua per a la transició ecològica.

Des de Verdes Equo argüeixen que “la penetració de les energies renovables està sent molt alta i clarament els objectius es van quedar curts”, ja que “només el 2021 el percentatge de penetració de renovables va pujar més d’un 10 %”, recorden, per la qual cosa jutgen que “podríem haver estat més ambiciosos”.

Precisen que per aconseguir aquestes fites “urgeix impulsar les Comunitats Energètiques Locals i no fer un desplegament de renovables que destrossi el territori”.

La responsable de Justícia Climàtica i Energia d’Amics de la Terra, Cristina Alonso, creu que la llei “va néixer obsoleta en termes objectius i ambició climàtica per a l’any 2030”, metes que s’haurien de revisar el 2023, segons la norma, “però per ara no sembla haver-hi avenços”.

Javier Andaluz, coordinador de canvi climàtic i energia d’Ecologistes en Acció, incideix que des del principi van ser “molt crítics”, ja que “peca de ser massa oberta” en deixar a “posteriors desenvolupaments de reials decrets i normatives la implementació de les mesures”.

“El Govern està intentant treure moltes d’aquestes normatives”, admet Andalús, però addueix que algunes de les que ja s’han aprovat “no són tot el que haurien de ser” i “tenim seriosos dubtes que sigui en benefici del canvi de model que necessitem per a la transició energètica”, rasa.

ASSEMBLEA CIUTADANA PEL CLIMA

Una de les principals fonts d’alegria i decepció entre els ecologistes ha estat l’Assemblea Ciutadana pel Clima que s’ha posat en marxa a Espanya, seguint l’exemple de Regne Unit i de França, i que actualment està en la seva última fase: la de plantejar recomanacions d’acció climàtica.

A Greenpeace, que en general ha estat molt crítica amb la llei, aplaudeixen l’assemblea ciutadana, ja que “està sent un procés d’aprenentatge multinivell per a totes les que participem d’una forma o una altra en ella”.

Per a Ecologistes en Acció, però, l’Assemblea Ciutadana pel Clima d’Espanya “deixa molt a desitjar respecte als criteris de l’OCDE” per considerar els processos de deliberació ciutadana com a efectius, ja que les seves conclusions no seran vinculants i l’esdeveniment “a penes ha tingut transcendència pública, política i mediàtica”, lamenta Andalús.

Des de WWF coincideixen que “no ha servit per ara per promoure un debat ampli en la societat”, opinió que subscriuen en el moviment de Joventut pel Clima i en Verds Equo, que afegeixen que “es va utilitzar la pandèmia com a excusa per no realitzar l’assemblea de forma presencial, una cosa que hauria millorat molt el debat”.

ZONES BAIXES EMISSIONS

Una altra gran promesa de la llei de canvi climàtic era l’obligació a les ciutats majors de 50.000 habitants d’establir zones de baixes emissions (ZBE) -com ja han fet Barcelona o Madrid- en els seus termes municipals abans del 2023, una cosa que des de les ong ambientalistes consideren “poc probable” a aquestes alçades del 2022.

“A falta d’uns mesos encara s’està tramitant el Reial decret que fixi els requisits amb els quals hauran de comptar aquestes zones, així com les ajudes per a la seva implantació a través dels Fons de Recuperació”, recalquen des de Greenpeace.

“Va ser una de les millores més importants de la llei, però no s’hi van incloure les característiques ni paràmetres que les van definir”, critica la diputada de Més País-Verds Equo Inés Sabanés.

“El Ministeri ha dilatat massa l’aprovació d’aquestes directrius clares sobre què és i què no és una zona de baixes emissions, per la qual cosa estem veient projectes que no redueixen realment el nombre de cotxes que circulen a les ciutats i que, per tant, no tenen impacte ni en la forma de moure’s per elles ni en les emissions”, apostilla.

“Les ciutats no han fet els deures”, sentencia la coordinadora de Transport d’Ecologistes en Acció, Carmen Duce, qui agrega que, les que sí que els han fet, com Vitòria, Logronyo o Pontevedra, “s’enfronten ara al fet que els demanen restringir accés sobre la base d’unes etiquetes (les de la DGT) que no serveixen”.

Per la seva banda, la directora de l’ong SEO/BirdLife, Asunción Ruiz, subratlla la importància que les polítiques que es desenvolupin en el marc de la llei tinguin en compte la biodiversitat, “un dels temes que cal treure del calaix”, juntament amb la fiscalitat.

“No podem permetre’ns que la política i els sectors econòmics continuïn titubejant. Amb els seus dubtes i tacticismes per obtenir beneficis de curt termini posen en perill el nostre present i el futur de les generacions per venir”, conclou Ruiz.

Font: La Vanguardia