La Llei de canvi climàtic obligarà a incloure plans d’educació ambiental a col·legis, instituts i universitats

Les negociacions sobre la Llei de Canvi Climàtic assoleixen la seva recta final. Aquest dimarts s’han realitzat les darreres ponències i s’han aprovat les últimes esmenes, centrades principalment en matèria d’educació ambiental i governança. Així, amb el suport de PSOE, Unides Podem, ERC, Bildu, PNV, Equo-Més País i Teruel Existe, s’ha recolzat que la nova llei abordi d’una manera transversal l’emergència climàtica i la porti a les aules i universitats d’Espanya, on professors i alumnes rebran una formació empapada pels criteris de sostenibilitat.

Segons el text de l’esmena aprovada, el sistema educatiu tindrà una “revisió” sobre el tractament que se li dona al canvi climàtic i al desenvolupament sostenible dins del currículum bàsic per incloure una visió “transversal” del problema. D’ aquesta manera, es pretén que l’ emergència climàtica estigui present d’ alguna manera en totes les assignatures en cadascun dels nivells acadèmics. Per a això, “el Govern, en l’àmbit de les seves competències, impulsarà accions que garanteixin l’adequada formació del professorat”.

L’esmena també posa el focus sobre les Universitats i parla d’una “revisió” dels plans d’estudis perquè els seus continguts siguin “coherents” amb la situació de crisi climàtica. Així mateix, la conjuntura de transició energètica ha empès les forces polítiques a impulsar un canvi en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i en el catàleg d’ofertes formatives, de manera que l’últim esglaó del sistema educatiu espanyol permeti crear nous perfils professionals “propis de la sostenibilitat ambiental” i adaptats al nou model energètic i social.

Serafín Huertas, tècnic en Educació Ambiental i membre de la plataforma estatal EA26, celebra que la llei marc que servirà per mitigar el canvi climàtic en les pròximes dècades no deixi de banda l’educació ambiental. “La revisió del catàleg de qualificacions professionals és quelcom molt positiu, perquè ens dona la possibilitat de generar nous perfils en un món que ja està en constant canvi. Els nous perfils professionals han d’adaptar-s’hi, han d’aparèixer noves ocupacions que tinguin a veure amb la nova mobilitat el nou model energètic, però també amb la docència i amb noves formes d’oci”, argumenta l’expert.

Si bé, el text de l’esmena és breu i el caràcter d’aquesta llei fa pensar que d’ella naixeran nous textos legislatius més amplis que la donin sentit, els experts en educació ambiental n’hi hagi falta que l’article en qüestió se centri en altres aspectes que vagin més enllà de la formació. “Necessitem que s’eduqui també en la capacitat d’acció davant el canvi climàtic”, sosté Huertas. “El sistema educatiu ha d’anar a l’arrel i explicar per què es produeix aquesta crisi climàtica, que és el model capitalista i extractivista”. “És impossible plantejar un canvi de model de societat si no és a través de l’educació. Es poden aprovar lleis i decrets, però les transformacions que necessitem només es poden consolidar amb l’educació”.

Un comitè d’experts en canvi climàtic

Les ponències d’aquest dimarts també han aprovat l’article 33 sense cap modificació. Es tracta d’un punt crucial inclòs en l’acord de Govern entre el Partit Socialista i Unides Podem, la creació d’un comitè d’experts en canvi climàtic i energia. D’aquesta forma, s’ha donat el vistiplau al que es creï aquest organisme, les funcions del qual seran les de “avaluar i fer recomanacions” al Govern sobre totes les polítiques que impulsin en relació al seu impacte ambiental. Aquest grup d’experts haurà de tenir una composició paritària i s’encarregarà de realitzar un informe anual sobre les mesures de l’Executiu i les seves implicacions ecològiques.

Es tracta d’una de les grans peticions del moviment ecologista. Tanmateix, la forma en què s’ha aprovat l’article no ha acabat de gustar totes les formacions polítiques de l’esquerra. Així des d’Equo-Més País consideren que la llei ha de garantir la independència d’aquest grup d’experts i per a ells reclamen que l’article especifiqui que l’organisme està proveït d’uns recursos i uns fons específics que garanteixin que “tingui recursos propis per poder treballar, reunir-se i emetre informes que guiïn l’acció del govern en matèria de transició ecològica”.

El canvi climàtic arriba a les finances

Les mateixes forces parlamentàries –PSOE, Unides Podem, ERC, Bildu, PNV i Teruel Existe– han tret endavant una esmena relacionada amb la inclusió del canvi climàtic com a factor de risc dins del sistema financer. D’aquesta forma, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions hauran d’incloure el canvi climàtic dins de les seves avaluacions de riscos per al sistema financer espanyol, així com proposar solucions econòmiques per combatre la crisi climàtica. Segons s’ entén, aquesta mesura contribuirà que les inversions virin progressivament cap a altres sectors menys danyosos amb el medi ambient.

A més, les ponències d’aquest dimarts al Congrés han donat el vistiplau a reformar el model de contractació pública, de tal manera que tots els plecs comptin amb criteris de reducció d’emissions i d’impacte ambiental. L’ Administració, per tant, haurà de garantir que, un any després que la Llei de Canvi Climàtic s’ aprovi, tots els contractistes compleixin amb les noves obligacions ambientals i prestin serveis lligats a la descarbonització. Això tindrà implicacions notables en diversos àmbits, que van des dels menjadors d’escoles i hospitals, que hauran de garantir que els aliments tenen una petjada de carboni mínima, fins a serveis de transport, que hauran de disposar de vehicles, en la mesura del possible, lliures d’emissions de _CO2.

Després de les votacions d’aquest dimarts la Llei de Canvi Climàtic s’endinsa en la seva fase final. A falta que es debatin les disposicions finals de la norma, la Comissió per a la Transició Ecològica haurà de donar l’últim repàs als acords que durant els últims mesos s’han anat perfilant a porta tancada al Congrés dels Diputats. Les votacions han dibuixat un bloc clar conformat per Unides Podem, PSOE, ERC, Bildu i Teruel Existe, al qual s’han anat sumant en ocasions partits com el PNV, Cs o Equo-Més País, que ha remarcat la seva postura ecologista i ha reclamat que la llei incrementi la seva ambició. Mentre el PP ha tendit la seva mà en els temes puntuals relacionats amb el creixement i el desenvolupament sostenible, Vox ha fet gala del seu negacionisme.

Font: Públic