La indústria dels creuers reclama més inversió pública per assolir la descarbonització el 2050

• El sector dels creuers assegura estar impulsant la recuperació del turisme d’una forma sostenible, però les organitzacions ecologistes critiquen els seus avenços.
• La indústria reclama més suport per part de les entitats públiques per assolir la descarbonització el 2050.

El mercat de creuers s’està recuperant ràpidament després de les restriccions de la pandèmia.

Segons les estimacions de la consultora italiana Risposte Turisme per a l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), els països europeus del Mediterrani podrien rebre 48,6 milions de moviments de passatgers de creuers el 2023, cosa que significaria tornar a nivells semblants als del 2019, quan es van assolir 53,3 milions.

D’aquests, més de 22 de milions es concentrarien a Itàlia i Espanya, mentre que Barcelona continuaria sent el port europeu de creuers més important.

De la mà de ports i destinacions, la indústria assegura estar impulsant la recuperació del turisme d’una forma sostenible, amb importants inversions en R+D i vaixells cada vegada més sostenibles, però les organitzacions ecologistes no opinen el mateix.

El rànquing de creuers de l’ONG alemanya NABU, que ha avaluat per desè any les mesures i objectius de les companyies que fan ruta en costes europees en relació amb les emissions contaminants, no deixa en bon lloc les grans companyies de creuers.

NABU resumeix els requisits per a un creuer respectuós amb el clima i el medi ambient fins al 2040. Amb això ha avaluat 19 navilieres en funció de la mesura que ja estan planificant i aplicant les mesures de protecció del clima a curt i mitjà termini.

Hurtigruten Norway, la naviliera noruega que va ocupar el primer lloc només va aconseguir la meitat dels punts possibles, i totes les altres companyies “van suspendre”.

Entre els pitjor classificats es troben MSC Cruceros, Costa Cruises o Norwegian Cruise Lines. Els resultats mostren que les companyies de creuers fan promeses i anuncis, però que fins ara han fet poc en termes concrets per millorar la situació, segons els responsables de l’estudi.

Els grups ecologistes critiquen que el fuel pesat continua dominant el mercat i que les carteres de comandes incloguin gairebé exclusivament vaixells de Gas Natural Liquat (GNL) o que cada vegada hi hagi més vaixells amb capacitat de connexió a terra, però el seu ús real continuï sent molt baix.

El perquè d’aquestes decisions i què l’espera en els pròxims anys a la indústria dels creuers, que representa tan sols l’1% de la flota marina a nivell mundial, són qüestions que Alfredo Serrano, director de CLIA a Espanya, ha pogut resoldre en una entrevista per a Business Insider España.

El GNL és un combustible de transició

Els membres de CLIA –que operen el 95 % de la flota de vaixells de creuer a nivell mundial– s’han compromès a perseguir l’objectiu de creuers amb zero emissions de carboni netes per a l’any 2050, com a part de l’impuls mundial per descarbonitzar el sector del transport marítim. Un objectiu que, segons Serrano, va molt més enllà del que ha fet la resta del transport marítim internacional.

“Ens sorprèn que, si el que es vol és aconseguir que el transport marítim internacional sigui més sostenible, es parli molt d’una cosa que representa menys de l’1% i a penes es parli de l’altre 99%”, explica.

Serrano recorda que el sector dels creuers suposa només 30 milions de viatgers sobre un total de 1.400 milions de turistes que hi ha al món, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme.

“Som un sector que creix molt i del qual es parla molt, de vegades no per bé, però que representem una part petita del turisme”, apunta, en relació amb la pressió de les organitzacions ecologistes.

L’associació assegura que els beneficis ja s’estan obtenint en l’actualitat i que els combustibles alternatius que s’estan explorant ara mateix inclouen una sèrie d’opcions com els biocombustibles, els combustibles sintètics, l’amoníac i el metanol.

També s’estan investigant solucions híbrides, com les noves generacions de piles de combustible per reduir encara més les emissions de carboni, i sistemes d’emmagatzematge en bateries.

Pel que fa a l’ús del GNL que critiquen els grups ecologistes, Serrano explica que “ara per ara és la plataforma de propulsió més ecològica, més verda i neta que hi ha”, que sigui capaç de propulsar un vaixell de les dimensions d’un creuer. “Això és indiscutible”, insisteix.

En els pròxims 15 anys, la totalitat de la flota de CLIA estarà propulsada per GNL, el qual produeix 0 emissions de sofre, un 85 % menys d’òxids de nitrogen, redueix gairebé al 100% les emissions de partícules en suspensió i fins a un 20% dels gasos d’efecte hivernacle.

“Evidentment, és un combustible de transició, perquè és un combustible fòssil que segueix emetent CO₂. Però és que és la millor tecnologia que existeix. Estem invertint i estem demanant als nostres proveïdors que inverteixin en el desenvolupament de combustibles més sostenibles, però encara no estan disponibles”, afirma.

Segons comenta Serrano, els vaixells que avui utilitzen GNL podran adaptar-se a altres tecnologies com l’hidrogen com aquestes estiguin disponibles, ja que estan preparats per a això.

Dependència de les entitats públiques per assolir objectius

“Per molt vaixell d’hidrogen i liti que vulgui construir, no hi ha inversions per part de països que a mi m’assegurin que vaig poder proveir-me als seus ports d’hidrogen per poder posar en marxa els vaixells”, apunta en una entrevista per a Business Insider España Fernando Pacheco, director general de MSC Cruceros a Espanya.

“El GNL és l’únic element de transició que tenim per als pròxims 8 o 10 anys. No hi ha cap altra opció”, afegeix el directiu.

Segons Pacheco, si poguessin proveir-se d’hidrogen, segurament accelerarien els processos per poder construir vaixells d’hidrogen. Malgrat això, considera que no té gaire aspecte que els ports espanyols poden garantir-ho.

“La sostenibilitat no només pot néixer de la inversió privada, obligatòriament arriba d’una inversió pública també, que són els ports i les infraestructures que necessita un vaixell per poder proveir-se de combustible”, afirma Pacheco.

La indústria insisteix que qualsevol projecte privat que intenti treballar per a la sostenibilitat ha d’estar sempre recolzat per altres entitats públiques.

En aquesta línia, el sector de creuers travessa reptes similars als de l’aviació. El mercat actual de combustibles sostenibles per a l’aviació (SAF) no és suficient per assolir la descarbonització aèria el 2050, per la qual cosa el sector demana a l’Administració subvencions i incentius que impulsin la producció.

Per a Serrano, la situació de les navilieres és fins i tot pitjor: “L’aviació civil representa un percentatge molt alt del total de l’aviació i, quan les companyies aèries empenyen en una direcció, poden generar un mercat per als fabricants de combustibles i de motors. Nosaltres som només un 1% i els ecologistes haurien d’exercir pressió sobretot el sector”.

Segons CLIA, això aconseguiria que els fabricants de motors i els productors de combustibles poguessin invertir per crear aquest tipus de motors i de combustibles alternatius per al transport marítim. “La nostra capacitat d’influència és més limitada”, assegura Serrano.

Malgrat això, des de CLIA celebren que la Unió Europea abordi tot el transport marítim, “sense discriminacions”, amb iniciatives com Fit for 55.

“Han de ser iniciatives europees o fins i tot globals. Compartim plenament els objectius del paquet Fit for 55 i creiem que és on s’han de debatre i impulsar aquest tipus de polítiques, perquè és impossible gestionar-lo si cada país fa una cosa diferent. El més important és escoltar el sector”, afegeix.

Vaixells amb connexió a la xarxa elèctrica i ports sense connexió

En el camí a la descarbonització, a més de l’aposta per combustibles alternatius, el sector ha invertit a equipar els busos perquè tinguin la capacitat de connexió elèctrica a terra mentre són al port, cosa que permet apagar els motors.

El problema és que l’ús real continua sent molt baix. Només 6 ports europeus ofereixen actualment connexió elèctrica amb terra; és per això que des de CLIA insten els governs que inverteixin més en infraestructures d’aquest tipus.

Segons l’associació, al voltant de 2 terços de la flota mundial podran connectar-se a l’electricitat a terra en els pròxims 5 anys. En l’actualitat, gairebé el 40% de la capacitat mundial de creuers està equipada per connectar-se a l’electricitat a terra, en comparació amb només el 2% dels ports del món que tenen almenys un atracador de creuers amb capacitat de connexió.

“Nosaltres només podem invertir perquè els nostres vaixells estiguin preparats i comprometre’ns que qualsevol vaixell que visiti un port que tingui la possibilitat de connectar-se es connectarà. També podem animar els responsables de cada país a invertir en aquest sentit”, insisteix Serrano.

Norwegian Cruise Line (NCL) s’ha compromès a augmentar el percentatge de la seva flota amb capacitat d’alimentació a terra fins al 70% per al 2025, segons indiquen fonts de la companyia a aquest mitjà.

D’altra banda, les línies de creuers estan desplegant sistemes tecnològicament avançats a bord per reduir els residus i classificar els materials per al seu reciclatge, a més de sistemes de tractament d’aigües residuals a un nivell superior al de moltes ciutats costaneres, indiquen des de CLIA.

En definitiva, la construcció de nous vaixells és només una part de l’equació: per aconseguir els seus objectius, la indústria necessitarà accedir a la infraestructura adequada i al subministrament de combustibles sostenibles.

“Reconeixem que el futur del nostre negoci està estretament relacionat amb la salut els nostres oceans i les destinacions que visitem”, asseguren des de NCL.

Font: Business Insider