La incertesa assetja el futur climàtic malgrat la caiguda d’emissions

¿Pa per a avui, fam per a demà? més enllà dels beneficis ambientals immediats del desplome d’emissions de CO2 pel paró econòmic i de la mobilitat enfront de la crisi del coronavirus, els efectes climàtics a llarg termini als països són incerts i complexos de determinar.

Els experts adverteixen que els escenaris climàtics a llarg termini podrien incloure estímuls econòmics dels Governs per afavorir les indústries contaminants (acer, ciment, aviació) en una futura fase d’expansió, superada l’actual crisi sanitària.

D’altra banda, tampoc es descarta la consolidació de nous patrons de mobilitat ni el teletreball, factors tots ells que impactarien en la demanda de petroli i el balanç d’emissions.

Està per veure què faran els Governs després de la crisi sanitària: si promouran el repunt de l’energia tradicional o un canvi de sistema amb menors nivells de gasos i d’impacte climàtic, expliquen analistes climàtics del servei Four Twenty Seven dependent de l’agència Moody’s de qualificació de risc financer, en un article nou publicat.

“De la crisi del coronavirus les comunitats poden aprendre lliçons per preparar-se enfront de desastres cada vegada més grans, i així mateix les institucions financeres davant interrupcions sobtades de l’activitat econòmica”, afegeixen els experts.

Les emissions del primer país afectat per la crisi del coronavirus, la Xina ja eren a mitjans de febrer un 25 per cent menors que en setmanes prèvies, mentre que les de diòxid de nitrogen a Itàlia, on va saltar posteriorment amb major virulència a Europa la pandèmia, estan disminuint així mateix significativament, segons les dades d’analistes.

A Espanya, el segon país europeu fins al moment més afectat per COVID-19, la pandèmia fa vaticinar una caiguda “espectacular” de gasos contaminants, segons pronòstics nouvinguts per l’Observatori de Sostenibilitat.

La crisi sanitària està diluint l’atenció climàtica i “no serà prioritat política a curt termini”, sinó que prevaldrà la protecció de la salut dels ciutadans i de les economies enfront del COVID-19, com és lògic, d’altra banda.

El debilitament de l’interès pel clima és ja evident; molts dels esdeveniments cancel·lats aquests dies són de mediambient i la celebració de la cimera climàtica COP26 prevista per al novembre a la ciutat escocesa de Glasgow, es també i podria ser posposada o anul·lada pel coronavirus.

A Espanya, el Govern segueix sense llançar el paquet anunciat amb lleis ambientals, en què s’inclouria una ambiciosa Llei de Canvi Climàtic, perquè l’activitat legislativa està aturada pel coronavirus.

A la Unió Europea (UE) el compromís per un Pacte Verd per avançar en la neutralitat d’emissions té ressò per una crisi del coronavirus que acapara com és lògic portades mentre la investigació climàtica es veu esquitxada per la paralització o cancel·lació de grans projectes científics.

Però, segons els experts, deixar totalment de banda el problema del canvi climàtic immersos ara en la gravetat de la crisi sanitària global no eximirà aquell dels seus efectes: si una tempesta devastadora o un megaincendi obliga els veïns a abandonar les seves cases i confinar-se en espais abarrotats, augmentaran els riscos de contagi.

Davant d’ aquestes eventualitats climàtiques a més, en un marc d’ incertesa com l’ actual, els costos per a la salut pública i l’ economia s’ agreujarien encara més, atès el minvades que estan ja les cadenes de producció i de subministrament.

Font: La Vanguardia