L’era de l’hidrogen verd a Espanya: 10 claus per entendre el combustible del futur

El Govern i les grans energètiques espanyoles com Repsol, Endesa o Iberdrola han decidit apostar per l’hidrogen verd, que pot arribar a convertir Espanya en un país exportador d’energia. ¿Per què ara? Deu claus per entendre el combustible del futur.

1/ L’ hidrogen com a combustible.

L’hidrogen no existeix lliure a la natura. Per usar-lo com a combustible cal fabricar-lo mitjançant l’ electrolisi: s’ aplica electricitat a l’ aigua per separar les molècules d’ hidrogen de l’ oxigen. Aquesta tecnologia s’usa des de fa dècades, però encara és cara i poc eficaç.

2/¿Verd?

L’hidrogen porta el «cognom» de l’origen de l’electricitat que s’usa per fabricar-lo: blau o gris (de gas natural) i fins a negre (de carbó). Tots aquests produeixen CO2 en generar-lo. Verd és el que utilitza com a origen de l’electricitat les energies renovables, com la solar o l’eòlica.

3/Per què ara sí?

Descarbonització obliga. Si es vol complir l’objectiu d’emissions zero de CO2 per a l’any 2050, usar hidrogen com a combustible pot descarbonitzar sectors que són molt complicats d’electrificar, com els avions o els vaixells, a més de les indústries química i siderúrgica.

4/Europa està a temps

La tecnologia d’Europa porta perdudes unes quantes batalles tecnològiques, però l’hidrogen verd és encara tan incipient que es pot guanyar aquesta cursa per fabricar electrolitzadors.

Xina va a posar en marxa un de 150 megavatios aquest mes de febrer, alimentat per eòlica, mentre que a Espanya fins al 2025 no es preveu tenir-ne un de 100 megavatios, però no és un retard notable. La clau va ser la investigació per veure qui en la pròxima dècada li treu més densitat d’energia a una molècula d’hidrogen.

5/Avantatges Mediambientals, totes.

En fabricar hidrogen verd surt vapor d’aigua, zero emissions de CO2. A més, el subministrament és segur, perquè l’hidrogen es conserva tant en gas com en líquid. En poder emmagatzemar-se a llarg termini i en grans quantitats, facilita l’ ús de les energies renovables.

6/Desavantatges: El cost.

El verd és ara 2,5 vegades més car que el gris. Els optimistes creuen que en deu anys podria ser competitiu. Dependrà del que s’avanci en investigació, del preu de les renovables que s’usen per fabricar-lo i del cost dels competidors, el dièsel o el gas natural, ara disparats.

7/¿Quant hidrogen es produeix ara?

Poquíssim. A Espanya, 627.000 tones anuals d’hidrogen gris, que s’usa per al sector de refinament (a Repsol) i fabricar amoníac. A tot Europa s’usen set milions de tones anuals d’hidrogen. Per comparar, una única refineria com la vizcaïna de Petronor processa dotze milions de tones de combustibles anualment.

8/Els objectius a curt termini.

Segons els plans del Ministeri de Transició Ecològica, el primer objectiu s’ha posat a aconseguir una potència instal·lada d’electrolitzadors d’entre 300 MW i 600 MW per a 2024, i 4 gigavatios per a 2030.

Al ritme que han sorgit projectes, el sector considera que es pot superar: hi ha electrolitzadors previstos gairebé a cada província, amb grans inversions a Tarragona, Cartagena, Puertollano o Abanto (Bizkaia).

Fins i tot Iberdrola, aliada amb CAF, i Repsol, amb Talgo, han presentat ja projectes per a trens ajudats per hidrogen.

9/¿I aquest any?

Tots aquests projectes aspiren als fons europeus que se’n van a repartir enguany, una de les claus que l’hidrogen verd estigui de moda, fins al punt que alguns parlen de burbuja.

10/ A llarg termini

Europa aspira algú que el 2050 el 12 per cent de l’energia consumida procedeixi d’hidrogen verd. Més de la meitat, el 52 per cent, seria espanyola. Amb vent i sol a rauxa per generar hidrogen verd, si tot surt bé Espanya podria ser a meitat de segle exportadora d’energia.

Font: El Periódico de l’Energia