L’electricitat s’encareix fins a un 50% el 2022 pel preu del CO ₂

La transició energètica està provocant una tempesta perfecta en els costos de l’energia. Els drets d’emissió de _CO2 han duplicat el seu preu fins a superar els 50 euros per tona i han generat un encariment de l’electricitat i el gas natural a tot Europa que suposa un risc per a la recuperació.

Els preus de futurs per a 2022 se situen un 50% per sobre dels registrats en aquesta època per a 2021, la qual cosa suposa un problema per a un bon nombre d’empreses que han de tancar pressupostos i que temen ara signar contractes de subministrament per al pròxim exercici.

Segons explica Kepa Solaun, fundador de Factor, especialista en el comerç de drets d’emissió, el que està succeint “és una combinació de factors, però el més important és l’augment d’ambició europea en canvi climàtic, juntament amb un context d’enorme liquiditat i tipus baixos, que fa que molts inversors vegin el dret d’emissió com un actiu interessant a llarg termini”.

Aquesta forta pujada dels drets de _CO2 s’ha traslladat als preus de la llum que estan assolint nivells rècord al juny i que poden portar-nos a l’estiu amb l’energia més cara de la història.

Les cotitzacions dels futurs elèctrics segueixen marcant a Meff Power unes cotes molt elevades per a aquesta època de l’any, per sobre dels 90 euros/MWh. Això suposa una pujada d’al voltant de 20 euros en els últims dos mesos, tot i que han començat a relaxar-se després de l’anunci que el Govern s’està plantejant prendre mesures.

Els preus del gas natural, per la seva banda, han seguit la mateixa línia i s’han incrementat un 50% per a la resta de l’any i un 20% per al següent, segons recull Javier Revuelta, sènior principal d’Afry.

Tempesta perfecta

Europa ha viscut un trimestre anormalment fred que ha provocat una major demanda de gas. Alhora, s’ha incrementat la generació amb cicles combinats gràcies al desplaçament del carbó provocat pels preus del _CO2, el que s’ha traslladat amb rapidesa als mercats elèctrics que segueixen depenent de forma notable de les cotitzacions del gas i, fins a cert punt, del petroli, que ha arribat també als 73 dòlars per barril i encarit també notablement el preu dels carburants als pals de les estacions de servei.

En els últims 15 dies, la tendència de les cotitzacions del gas en els hubs europeus ha anat a l’alça per l’increment registrat a l’asiàtic JKM que ha tornat als 30 euros/MWh i que pot provocar arbitratges de preus, com ja va passar al gener amb Filomena.

Quant a l’oferta, els fluxos noruecs han patit disminucions importants mentre que els russos es van mantenir estables, així com els argelins en el cas espanyol. L’escassetat de subministrament va proporcionar un altre suport alcista addicional i ha evitat que la decreixent demanda per l’arribada de l’estiu relaxi els preus.

El gas és un dels principals costos de producció per a centenars d’indústries papereres, siderúrgiques, ceràmiques, químiques, refinament que competeixen en mercats globals.

Segons explica Verónica Riviere, presidenta de GasIndustrial, “els competidors europeus gaudeixen de preus finals molt més barats, la qual cosa genera un enorme desavantatge competitiu que en aquests últims mesos s’ha incrementat en disparar-se encara més el preu. La distància entre preus a Espanya i als països europeus s’ha eixamplat amb aquesta pujada feroç del preu del gas. I a aquest increment dels costos energètics per sobre dels competidors directes de França, Alemanya o Itàlia, cal sumar-li el que suposarà la contemplada contribució al Fons de sostenibilitat, una aportació forçosa que arriba en un moment en què encara és impensable tenir l’opció de remplaçar aquest gas per un d’alternatiu en condicions d’eficiència i competitivitat. Un panorama que condueix a la indústria cap a una major pèrdua de competitivitat, augmentant la bretxa i el diferencial amb la seva competència”.

Per aquest motiu, l’associació no dubta en demanar-li al Govern que sigui conscient de “la necessitat d’acompanyar la indústria en la descarbonització amb una transició industrial que potenciï la competitivitat no que la penalitzi. En el moment actual de transformació industrial cal evitar mesures que afectin la competitivitat”.

En una situació similar es troben els grans consumidors d’electricitat. Segons explica Fernando Soto, director general d’AEGE, “qualsevol pujada com les que, malauradament, s’estan produint els últims mesos per la repercussió de l’alça del gas i l’especulació del _CO2, és tot un cop a la nostra competitivitat. Si això ho unim a l’increment estructural de preu elèctric enfront de la competència d’Alemanya i França -on el consumidor industrial té de sortida un avantatge de més de 20 euros/MWh respecte a Espanya-, la foto és un desavantatge estructural per als espanyols que es deu al diferencial de costos regulats, taxes, impostos i compensacions enfront dels d’aquests països competidors. És cert que el preu del _CO2 està repercutint a tot Europa, però aquí aquesta escalada es veu agreujada per l’impost a la producció, un 7%, que es trasllada directament al preu del mercat, i per una insuficient compensació del _CO2 indirecte per a la indústria”.

Per aquest motiu, el representant d’aquests grans consumidors té clar el camí. “En aquesta gran borrasca apareix algun clar. El passat dimecres la vicepresidenta quarta va anunciar al Congrés mesures que relaxaran l’impacte de l’elevat preu elèctric que patim els consumidors: actuació sobre mesures fiscals, com les adoptades el 2018, en clara al·lusió a l’impost a la producció i, per a la indústria, un increment de 100 milions en la compensació del CO₂ indirecte. És un pas en la bona direcció i una mostra de la sensibilitat del Govern cap a la indústria electrointensiva. Animem l’Executiu a seguir aquesta línia d’actuació emulant les mesures que ja gaudeixen els nostres principals competidors, per millorar la nostra competitivitat en cost del subministrament elèctric”.

L’impacte d’aquestes fortes pujades també arriba a les petites i mitjanes empreses. En opinió de l’Associació de Consumidors Elèctrics, una organització que representa més de 25.000 pimes, el seu director, Francisco Espinosa, va explicar que “afortunadament, al llarg de l’any passat, la majoria de les nostres empreses associades van realitzar cobertures de preu per a aquest any en l’entorn entre els 40 i els 45 euros. Les possibilitats de tancar un preu fix per al 2021 van ser ben aprofitades en el seu moment. La nostra major preocupació se centra en els preus que veiem per a 2022 superiors als 60 euros. L’alternativa són els llargs terminis, on si que hi ha oportunitats de millora de costos, però aquesta modalitat xoca amb la incertesa de la recuperació econòmica i l’estabilitat dels nostres propis consums en el futur a mitjà termini”.

Davant d’aquest escenari, Espinosa va demanar a l’Executiu “que no toquin el mercat. Qualsevol intervenció en el funcionament del mercat OMIE seria contraproduent, i alteraria un sistema competitiu i marginalista que cada vegada serà més necessari en el futur immediat. Creiem que cal incidir sobre els beneficis reals de cadascun dels productors, no sobre les tecnologies. El Govern ha d’ analitzar amb molt de detall els beneficis de les empreses titulars de centrals de producció i actuar sobre el seu increment, independentment de la tecnologia. En definitiva, més vigilància dels beneficis i menys intervenció en els mercats”.

Font: L’Economista