La Declaració de Berlín evidencia contradiccions de la UE i Espanya

Alguns analistes indiquen que Espanya signa compromisos de simplificació i resiliència industrial, però diversos projectes miners clau segueixen bloquejats, mentre la UE deixa fora recursos crítics essencials.
En un escenari en què més del 80% del subministrament de minerals crítics de la UE depèn de tercers, l’adhesió d’Espanya a la Declaració de Berlín, signada per 17 Estats membres, ha posat en relleu, segons alguns analistes, contradiccions i la falta de coherència en les polítiques europees. Tot i que l’acord pretén garantir “la sobirania industrial, el lideratge tecnològic, la descarbonització, les matèries primeres crítiques o la indústria de Defensa”, diversos projectes miners estratègics a Espanya romanen bloquejats després d’anys d’avaluacions i tràmits administratius, mentre alguns recursos essencials continuen sense figurar en la llista oficial de matèries primeres crítiques de la UE. Assenyalen que mentre Brussel·les i Madrid proclamen la necessitat d’agilitzar els processos i reforçar la capacitat europea per gestionar els seus recursos estratègics, iniciatives en potassa, coure, liti i guix continuen paralitzades, deixant en suspens inversions milionàries i la creació de milers d’ocupacions potencials. Segons l’Informe ‘Estadística Minera 2023’ del Miteco, Espanya compta amb recursos suficients per alleujar la dependència europea i generar un valor de producció anual d’aquests minerals superior a 3.500 milions d’euros amb més de 30.200 ocupacions directes, evidenciant el potencial industrial que podria activar-se si es desbloquegessin aquests projectes. Mentrestant, fonts del sector coincideixen a afirmar que “l’abundància de recursos no es tradueix en desenvolupament industrial per la dilatació dels procediments, canvis de criteri administratius i un clima d’inseguretat jurídica”.

Seguir llegint notícia a El Confidencial