La costa mediterrània, en risc d’inundació per canvi climàtic

Les inundacions derivades de la crisi climàtica posaran en situació de risc a quasi 330.000 ciutadans de les zones costaneres a Espanya d’aquí a deu anys, la meitat d’ells a la Comunitat Valenciana, i a quasi un milió en un horitzó de 500 anys, un terç en aquesta regió, segons un estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat.

Catalunya se situa en segon lloc, amb gairebé 190.000 habitants afectats per risc d’inundació en el període de 500 anys i 75.000 en una dècada, seguida d’Andalusia, on l’estudi estima en més 130.000 les persones exposades en 500 anys i gairebé 39.000 en una dècada.

Els autors de l’informe creuen que el canvi climàtic provocarà un augment de les situacions meteorològiques excepcionals per la irregularitat en les precipitacions i els canvis notables en els fluxos de pluja, la qual cosa podria derivar en inundacions més imprevisibles, torrencials i d’efectes més adversos.

L’estudi indica que el 2,35 per cent de la superfície artificial -corresponent a casc urbà, sòl industrial, sòl artificial d’ús agropecuari, usos terciaris, equipaments i infraestructures- de la franja costanera de l’Espanya peninsular i de Balears es troba en la làmina d’inundació amb període de retorn de deu anys i el 8,91 per a un període de 500 anys, la major part a la costa càlida (Mediterrani i Atlàntic sud).

Només les superfícies artificials de les províncies costaneres gallegues estan poc exposades a les inundacions, indica l’estudi, que incideix en què no hi ha cap província amb escassa afecció al Mediterrani i Atlàntic sud.

Segons constata l’estudi, la major part de les àrees artificials en risc d’inundació a la costa càlida són conseqüència del desenvolupament turístic immobiliari, mentre que a la costa nord es tracta d’àrees urbanes històriques més consolidades i tradicionalment assentades al fons de valls fluvials.

València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que València, Barcelona, Alacant, Màlaga i Tarragona són les províncies més afectades en superfícies absolutes.

El tram amb major acumulació de risc sobre les àrees urbanitzades costaneres s’estén entre el sud de la ciutat de València i el Cap de la Nao, amb més de 1.500 hectàrees de superfície artificial situades sobre làmines d’inundació en un tram de costa d’uns 100 quilòmetres.

Crida l’atenció el fet que la totalitat dels càmping ubicats a la província de València es troben en zones inundables.

L’informe fa èmfasi en què les inundacions són la catàstrofe natural que més danys genera a Espanya i de fet el Consorci de Compensació d’Assegurances i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya quantifiquen en 800 milions d’euros de mitjana a l’any el seu cost.

En els darrers anys s’ han registrat més del doble d’ inundacions sobtades de magnitud mitjana o elevada que al final de la dècada de 1980 i, segons l’ estudi, el canvi climàtic és un factor d’ agreujament, que provoca canvis en els patrons de les precipitacions i del clima, la pujada del nivell del mar i, en conseqüència, inundacions més freqüents i greus.

Els experts recomanen retreure la superfície urbanitzada, sobretot en aquelles àrees amb desenvolupaments il·legals o irregulars, revisar els plans d’urbanització ja aprovats, adaptar el disseny d’infraestructures al potencial perill d’inundació, protegir els col·lectius més vulnerables, implantar solucions basades en la natura, desenvolupar adequats plans de gestió del risc d’inundació i identificar les fonts de finançament per a això.

Font: La Vanguardia