La contaminació per metà és superior al que es creia i ja preocupa tant com el CO ₂

El _CO2 té més protagonisme que el metà a l’hora de parlar de gasos d’efecte hivernacle que estan accelerant l’escalfament global del planeta Terra. Al capdavall, aquest segon salta als titulars quan es parla de les emissions de les explotacions ramaderes de vaquí. Tanmateix, cada vegada més veus expertes reclamen la importància d’aquest gas a l’hora de plantejar solucions per frenar el canvi climàtic.

L’informe més recents (febrer de 2022) de l’Agència Internacional de l’Energia assegura que el metà és responsable del 30% de l’increment de les temperatures des que es va iniciar la Revolució Industrial.

Però el cert és que el seu pes en el conjunt de gasos contaminants pot ser més gran del que es creia.

Així ho ha posat en relleu un altre recent informe que ha utilitzat imatges de satèl·lits per mesurar l’emissió de metà per part de la indústria del gas i el petroli.

La conclusió a la qual arriba és que és més gran de la reconeguda. Aquells grans emissors de metà no declarats representen almenys el 10 % de les emissions oficials de metà de petroli i gas als sis principals països productors.

Traduït a números, cada tona de metà no inclosa en els informes oficials equivaldria a 4.400 dòlars d’impacte en el clima i l’ozó superficial, els quals afecten la salut humana, el treball la productivitat o el rendiment dels cultius, entre d’altres.

Què és i on es produeix

El metà és un gas incolor i vàter que a la natura es produeix a partir de la putrefacció anaeròbica de les plantes. Aquest procés natural es pot aprofitar per produir biogàs i pot constituir fins al 97% del gas natural. A les mines de carbó se l’anomena grisú i és molt perillós per la seva facilitat per inflamar-se.

Entre els focus d’emissió d’origen natural destaquen la descomposició dels residus orgànics (30%), els pantans (23%), l’extracció de combustibles fòssils (20%) i en els processos de digestió dels animals, especialment el bestiar (17%).

Per què és més important del que es creu

El metà està considerat com el segon gas d’efecte hivernacle de major impacte. Tot i això, històricament no se li ha donat tanta importància com al _CO2.

L’un i l’altre tenen diferent comportament. El diòxid de carboni és el contaminant de més llarga vida i el més estès. La resta, entre els quals es troba el metà, són de vida curta i desapareixen de l’ atmosfera amb relativa rapidesa. No obstant això, els científics han demostrat que és molt més efectiu atrapant la radiació solar i contribuint de forma més potent a l’escalfament. S’ha calculat que té 36 vegades més potencial. D’aquí la importància per combatre’l gairebé al mateix nivell que el famós _CO2.

Per a això, la Unió Europea té una Estratègia sobre el Metà que data de 2020. A més, està preparant una nova legislació que posa el focus en aquest gas i amb la qual pretén reduir les seues emissions.

El sector de l’energia (en el qual s’inclouen el petroli, el gas natural, el carbó i la bioenergia) torna a estar al cap quant a la responsabilitat d’emetre metà.

Segons l’anàlisi de l’Agència Internacional de l’Energia, prop del 40% de les emissions de metà provenen de l’energia. Per això, aquest organisme creu que ser conscient d’aquest problema és una gran oportunitat per limitar l’escalfament global «perquè les vies per reduir-les són ben conegudes i, sovint, rendibles», defensa l’informe.

La ramaderia, a la cua de les emissions

¿Per què és freqüent culpar les vaques de ser les grans responsables dels mals del metà? Perquè encara que l’ agricultura no sigui la principal responsable, sí que resulta més difícil reduir les emissions de metà que emet i es considera que l’ efecte combinat del sector agrícola és molt important. És a dir, que qualsevol canvi, per petit que sigui, en aquest sector pot tenir un gran impacte.

Sobre aquests gestos necessaris, a la COP26 els països van arribar a l’acord de reduir un 30% les emissions de metà d’aquí a 2030, materialitzat a la Global Methane Initiative.

A Europa, l’ estratègia per aconseguir complir amb aquest pacte se centrarà a reduir les emissions de metà en els sectors d’ energia, agricultura i residus, ja que aquestes àrees representen gairebé la totalitat de les emissions de metà al Vell Continent.

El plantejament és posar en marxa accions específiques en cada sector econòmic i aprofitar sinergies entre sectors (com, per exemple, a través de la producció de biometà).

Font: ABC