La Conferència sobre el Clima, COP26: què sabem i per què és important?

Quan està a punt d’arrencar la conferència més important sobre el clima, des de Notícies ONU hem contestat algunes de les preguntes que poden sorgir sobre la COP26, que comença aquest diumenge a la ciutat escocesa de Glasgow.

En un món sacsejat per la pandèmia, i quan estem a punt d’esgotar el temps per evitar la catàstrofe climàtica, la transcendental Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima COP26 comença aquest diumenge a la ciutat escocesa de Glasgow. El que està en joc és importantíssim.

“Si no s’actua amb determinació, ens estem jugant la nostra última oportunitat, literalment, de canviar el rumb de les coses”, va dir el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, els dies previs a la reunió.

Per què és la nostra darrera oportunitat?

Des de Notícies ONU, hem reunit algunes respostes a les preguntes més comunes que us poden sorgir sobre el tema.

Comencem pel principi, què és la COP26?

La COP26, la vint-i-sisena conferència del clima, és la major i més important conferència relacionada amb el clima del planeta.

El 1992, l’ONU va organitzar un gran esdeveniment a Rio de Janeiro, sota el nom de la Cimera de la Terra, en què es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

En aquest tractat, les nacions van acordar “estabilitzar les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera” per evitar la perillosa interferència de l’activitat humana al sistema climàtic. Actualment, el tractat compta amb 197 signataris.

Des de 1994, any en què va entrar en vigor el tractat, l’ONU reuneix cada any gairebé tots els països del món en cimeres mundials sobre el clima, conegudes com les “COP”, que es refereix a “Conferència de les Parts”.

Aquest any s’hauria d’haver celebrat la 27a cimera anual però, pel COVID-19, l’any passat no es va poder convocar; per això aquest any celebrem la 26a conferència, la COP26.

Però per què la COP26? No tenim ja prou reunions sobre el canvi climàtic?

Durant aquestes conferències del clima s’han negociat diverses “ampliacions” del tractat de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic per establir límits jurídicament vinculants a les emissions de gasos d’efecte hivernacle per als diferents països, i per definir un mecanisme de aplicació per avaluar el compliment.

Entre aquestes extensions, hi ha el Protocol de Kyoto de 1997, que va definir els límits d’emissions per a les nacions desenvolupades que s’havien d’assolir per al 2012; i l’Acord de París, adoptat el 2015, en què tots els països del món van acordar intensificar els esforços per intentar limitar l’escalfament global a 1,5 °C per sobre dels nivells de l’era preindustrial, i impulsar el finançament de la acció sobre el canvi climàtic.

Així que aquí és on la COP26 es posa interessant: durant la conferència, entre altres qüestions, els delegats tenen com a objectiu finalitzar el “reglament de París”, o les normes necessàries per aplicar l’Acord. Aquest cop hauran d’acordar uns terminis comuns sobre la freqüència de revisió i el seguiment dels seus compromisos climàtics.

Bàsicament, París va fixar la meta: limitar l’escalfament per sota dels dos graus centígrads (idealment 1,5ºC), però Glasgow és l’última oportunitat per fer-ho realitat.

Això ens torna a la qüestió inicial: per què la COP26 és la nostra darrera oportunitat?

El canvi climàtic ha passat de ser un problema incòmode a una emergència mundial que amenaça la vida del planeta en les properes tres dècades.

Tot i que els països han assumit nous compromisos i reafirmat previs abans de la COP26, el món es precipita cap a un perillós augment de la temperatura global d’almenys 2,7°C en aquest segle, fins i tot encara que es complissin els objectius de París.

La ciència ens ho deixa clar: un augment de les temperatures d’aquesta magnitud per a finals de segle podria suposar, entre altres coses, un augment del 62% de zones calcinades a causa d’incendis forestals a l’hemisferi nord durant l’estiu, la pèrdua de l’hàbitat d’un terç dels mamífers del món i períodes de sequeres més freqüents entre quatre i deu mesos.

António Guterres ho qualifica, sense embuts, com una “catàstrofe climàtica”, que afecta ja de manera letal les zones més vulnerables del món, com l’Àfrica subsahariana, o els petits Estats insulars, que es veuen assotats per la pujada del nivell del mar.

Milions de persones ja s’han vist desplaçades i han mort a causa dels desastres agreujats pel canvi climàtic.

Per a Guterres i per als centenars de científics del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, un escenari d’escalfament de 1,5°C és l’únic futur habitable per a la humanitat.

El temps corre, i per poder limitar l’escalfament, el món necessita reduir a la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els propers vuit anys.

Es tracta d’una tasca gegantina que només podrem dur a terme si els líders que assisteixen a la COP26 presenten plans realment ambiciosos, amb terminis concrets i amb una càrrega de treball inicial per eliminar el carbó i transformar les seves economies per assolir les anomenades zero emissions netes .

Però… no s’havien compromès ja països com la Xina i els Estats Units a assolir l’objectiu de zero emissions?

L’últim informe de l’ONU sobre l’escletxa d’emissions explica que un total de 49 països, a més de la Unió Europea, s’han compromès a un objectiu d’emissions zero.

Això inclou més de la meitat de les emissions nacionals de gasos amb efecte d’hivernacle, més de la meitat del PIB mundial i un terç de la població mundial. Hi ha onze objectius consagrats per llei, que cobreixen el 12% de les emissions mundials.

Sona molt bé, oi? Però hi ha trampa: molts dels compromisos retarden les mesures d’acció fins després del 2030, cosa que fa dubtar que aquestes promeses de zero emissions es puguin assolir realment. A més, moltes d’aquestes promeses són vagues i incoherents amb els compromisos presentats oficialment, els plans de contribució determinada a nivell nacional, coneguts com a NDC.

Això explica una vegada més per què la COP26 és tan important: “Ja ha passat el temps de les subtileses diplomàtiques… Si els governs, especialment els del G20, no defensen i lideren aquest esforç, ens dirigim cap a un terrible patiment humà” , va advertir Guterres a l’Assemblea General de l’ONU aquesta setmana.

Aleshores, què és exactament el que s’espera aconseguir a la COP26?

Les negociacions oficials tenen lloc durant dues setmanes. A la primera setmana, es tracten negociacions tècniques entre els funcionaris governamentals; seguides de reunions ministerials i de caps d’Estat d’alt nivell la segona setmana, en què es prendran o no les decisions finals.

Durant la conferència, es tractaran quatre qüestions principals, segons el seu amfitrió, el Regne Unit:

1. Assegurar les zero emissions a tot el món per a mitjans de segle i mantenir els 1,5 graus centígrads

Per això, els països han d’aconseguir l’eliminació gradual del carbó, frenar la desforestació i accelerar el canvi cap a economies més ecològiques. Els mecanismes del mercat del carboni també formaran part de les negociacions.

2. Adaptar-se més per protegir les comunitats i els hàbitats naturals

Atès que el clima ja està canviant, els països afectats pel canvi climàtic han de protegir i restaurar els ecosistemes, així com construir sistemes de defensa i alerta i infraestructures resistents.

3. Mobilitzar el finançament climàtic

A la COP15, les nacions riques van prometre canalitzar 100.000 milions de dòlars anuals a les nacions menys riques abans del 2020 per ajudar-los a adaptar-se al canvi climàtic ia mitigar els nous increments de les temperatures.

Aquesta promesa no s’ha complert, i la COP26 serà crucial per assegurar aquest finançament, amb l’ajuda de les institucions financeres internacionals, així com per establir nous objectius de finançament del clima que cal assolir per al 2025.

4. Treballar junts per aconseguir-ho

Això vol dir establir col·laboracions entre els governs, les empreses i la societat civil i, per descomptat, finalitzar el Reglament de París perquè l’Acord sigui plenament operatiu.

A més de les negociacions formals, s’espera que la COP26 estableixi noves iniciatives i coalicions per fer actuacions per combatre els efectes del canvi climàtic.

Com, quan i on?

L’esdeveniment principal se celebrarà a l’Scottish Event Campus, del 31 d’octubre al 12 de novembre, amb la possibilitat que es prolonguin les negociacions un o dos dies més. Fins ara hi ha més de 30.000 persones inscrites per assistir en representació de governs, empreses, ONG i grups de la societat civil.

Els 197 signataris del tractat de la Convenció Marc solen reunir-se en grups o “blocs” per negociar junts, com el G77 i la Xina, el Grup Africà, els països menys avançats, el Fòrum paraigua, els petits Estats insulars en desenvolupament i l’Aliança independent d’Amèrica Llatina i el Carib.

Les negociacions també tenen observadors, que no hi participen formalment, però que hi intervenen i ajuden a mantenir la transparència d’aquestes negociacions. Entre els observadors hi ha les agències de les Nacions Unides, les organitzacions intergovernamentals, les ONG, els grups religiosos i la premsa.

Però a més de les negociacions oficials, hi haurà una conferència, un pavelló i milers d’esdeveniments paral·lels, distribuïts entre dies dedicats exclusivament a determinats temes, com l’economia, l’energia, la joventut i l’apoderament públic, la natura, l’adaptació, el gènere , la ciència i la innovació, el transport i les ciutats.

La conferència es desenvoluparà en dues àrees: la zona blava (Scottish Events Campus) i la zona verda, situada al Glasgow Science Centre.

La zona blava és un espai gestionat per l’ONU on se celebren les negociacions, i per accedir-hi, els assistents han d’estar acreditats per la Secretaria de la CMNUCC.

La zona verda està gestionada pel govern del Regne Unit i és oberta al públic. Inclourà actes, exposicions, tallers i xerrades per promoure el diàleg, la conscienciació, leducació i els compromisos sobre el canvi climàtic.

Hi assisteix gent famosa?

A més de l’assistència de diversos caps d’Estat i de Govern, com el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, i el president dels Estats Units, Joe Biden, altres cares conegudes que aniran a Glasgow seran Sir David Attenborough, el defensor del poble de la COP26, i l’activista Greta Thunberg. La Reina d’Anglaterra va anunciar malgrat que finalment no viatjaria a la recepció principal de l’esdeveniment.

Les noves ambaixadores de les Nacions Unides per als Objectius de Desenvolupament Sostenible, les superestrelles del K-pop (pop coreà) Blackpink també participaran a l’esdeveniment. Aquest grup de música coreà va publicar un vídeo abans de la seva aparició, en què van compartir el seu missatge per inspirar l’acció climàtica.

I en una conferència tan gran, hi ha alguna mesura especial per al COVID-19?

El COVID-19 continua sent un gran problema a tot el món, però la lluita contra la crisi climàtica no pot esperar, segons els amfitrions de la COP26.

Es prefereixen les negociacions presencials a les virtuals, per garantir la participació inclusiva dels països d’alts i baixos ingressos, així com per assegurar l’escrutini i la transparència.

Es recomana encaridament la vacunació total dels assistents a la conferència, i el Regne Unit ha posat en marxa un programa previ per lliurar vacunes als participants que viuen en països que no hi tenen accés.

També s’aplicaran protocols estrictes de proves de COVID-19. Es realitzaran proves diàries a tots els que entrin a la zona blava per garantir la salut i el benestar de tots els participants i de la comunitat circumdant.

A més, hi ha disposicions específiques de la COP per al règim de viatge durant el COVID-19, que la gent trobarà en entrar a Anglaterra i Escòcia. Els assistents d’alguns països hauran de fer quarantena; estarà finançada pel govern del Regne Unit en el cas dels assistents en circumstàncies difícils.

Font: Notícies ONU