COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 01-11-2024 63,57 €/T

La concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera arriba a un nou rècord

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), els nivells dels gasos d’efecte hivernacle que atrapen la calor a l’atmosfera han assolit un nou rècord sense precedents. Aquesta tendència contínua a llarg termini significa que les generacions futures hauran de fer front a uns efectes cada vegada més greus del canvi climàtic, com l’augment de les temperatures, uns fenòmens meteorològics més extrems, un major estrès hídric, la pujada del nivell del mar i l’alteració dels ecosistemes marins i terrestres.

El Butlletí de l’OMM sobre els Gasos d’Efecte Hivernacle ha mostrat que la concentració mitjana mundial de diòxid de carboni (CO2) va assolir les 407,8 parts per milió (ppm) el 2018, després d’haver estat de 405,5 ppm el 2017.

L’increment de CO2 que es va produir de 2017 a 2018 va ser molt similar a l’observat de 2016 a 2017 i es va situar just per sobre de la mitjana de l’últim decenni. Els nivells mundials de CO2 van sobrepassar el simbòlic i important llindar de 400 parts per milió el 2015.

El CO2 roman a l’atmosfera durant segles i encara més temps als oceans.

Per la seva banda, les concentracions de metà i òxid nitrós es van disparar i van ascendir en majors quantitats que durant els últims deu anys, segons les observacions de la xarxa de la Vigilància de l’Atmosfera Global, que compta amb estacions a les regions remotes de l’Àrtic, en zones muntanyoses i en illes tropicals.

Des de 1990 hi ha hagut un increment del 43 % del forçament radiatiu total —que té un efecte d’escalfament del clima— provocat pels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada. Segons les xifres proporcionades per l’Administració Nacional de l’Oceà i de l’Atmosfera (NOAA) dels Estats Units d’Amèrica que se citen al Butlletí de l’OMM, el CO2 va contribuir en gairebé un 80 % a aquest increment.

“No hi ha indicis que se’n vagi a donar una desacceleració, i molt menys una disminució, de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera malgrat tots els compromisos assumits en virtut de l’Acord de París sobre el canvi climàtic”, va manifestar el Secretari General de l’OMM, Petteri Taalas. “Hem de plasmar els compromisos en acció i augmentar el nivell d’ambició en nom del benestar futur de la humanitat”, va afirmar.

“Cal recordar que l’última vegada que es va donar a la Terra una concentració de CO2 comparable, va ser fa entre 3 i 5 milions d’anys. Aleshores, la temperatura era de 2 a 3 °C més

càlida i el nivell del mar entre 10 i 20 metres superior a l’actual”, explicà el senyor Taalas.

Disparitat en les emissions

Al Butlletí de l’OMM sobre els Gasos d’Efecte Hivernacle s’informa de les concentracions atmosfèriques dels gasos d’efecte hivernacle. S’ entén per emissió la quantitat de gas que s’ allibera a l’ atmosfera i per concentració la quantitat que es queda a l’ atmosfera després de les complexes interaccions que tenen lloc entre l’ atmosfera, la biosfera, la criosfera i els oceans. Aproximadament una quarta part de les emissions totals són absorbides pels oceans i una altra quarta part per la biosfera.

No es preveu que les emissions mundials assoleixin el seu punt màxim d’aquí a 2030, ni molt menys el 2020, si es mantenen les polítiques climàtiques i els nivells d’ambició actuals de les contribucions determinades a nivell nacional (CDN). De les conclusions preliminars de l’Informe de 2019 sobre la disparitat en les emissions es desprèn que les emissions de gasos d’efecte hivernacle van seguir augmentant el 2018 i, més concretament, segons uncapítol preliminar d’aquest Informe, publicat com a part de l’Informe de síntesi United in Science (Units en la Ciència)per a la Cimera sobre l’Acció Climàtica del Secretari General de les Nacions Unides al setembre.

En l’Informe United in Science, elaborat gràcies a la tasca de les principals organitzacions associades en l’àmbit de la recerca sobre el canvi climàtic mundial, es va subratllar la manifesta, i cada vegada més gran, disparitat entre els objectius acordats per resoldre el problema de l’escalfament global i la realitat.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient publicarà un informe diferent i complementari sobre la disparitat en les emissions el 26 de novembre. En aquesta desena edició l’ Informe avalua els darrers estudis científics sobre les emissions de gasos d’ efecte hivernacle, actuals i previstes, que es comparen amb els nivells d’ emissions admissibles perquè el món progressi en una trajectòria basada en el menor cost per a la consecució dels objectius de l’ Acord de París. Aquesta diferència entre “quina serà la situació probable en el futur i quina hauria de ser” es coneix com a disparitat en les emissions.

El Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, va declarar que la Cimera havia donat un nou impuls i renovat la cooperació i l’ambició, però que encara quedava molt camí per recórrer.

Ara prendrà el relleu la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que se celebrarà del 2 al 15 de desembre a Madrid (Espanya) sota la presidència de Xile.

Principals conclusions del Butlletí sobre els Gasos d’Efecte Hivernacle

Entre els temes tractats al Butlletí es presta especial atenció a la manera com els isòtops confirmen la funció predominant de la crema de combustibles fòssils en l’increment del diòxid de carboni atmosfèric.

Existeixen múltiples indicis que l’increment dels nivells atmosfèrics de CO2 guarda relació amb la crema de combustibles fòssils. Aquests combustibles es van formar fa milions d’anys a partir de matèria vegetal i no contenen radiocarbon. Així doncs, amb la crema d’aquests combustibles s’allibera a l’atmosfera CO2 sense radiocarboni, la qual cosa augmenta els nivells de CO2 i disminueix el seu contingut de radiocarboni. I això és exactament el que demostren els mesuraments.

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle de llarga durada a l’atmosfera relacionat amb les activitats humanes. La seva concentració va assolir un nou valor màxim el 2018, és a dir, de 407,8 ppm o, el que és el mateix, el 147 % del nivell preindustrial el 1750.

L’increment del CO2 que es va produir de 2017 a 2018 va superar el creixement mitjà dels últims deu anys. La mitjana de l’índex d’augment del CO2 de tres decennis consecutius (1985–1995, 1995–2005 i 2005–2015) es va incrementar d’1,42 ppm/any a 1,86 ppm/any i a 2,06 ppm/any, i es van observar els índexs de creixement més alts durant els episodis d’El Niño.

L’índex anual de gasos d’efecte hivernacle de l’Administració Nacional de l’Oceà i de l’Atmosfera (NOAA) dels Estats Units d’Amèrica mostra que entre 1990 i 2018 el forçament radiatiu causat pels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada va augmentar un 43 %, havent contribuït el CO2 a aquest augment gairebé en un 80 %.

Metà

El metà (CH4) és el segon gas d’efecte hivernacle de llarga durada més important i contribueix en aproximadament un 17 % al forçament radiatiu. Prop del 40 % del CH4 que s’emet a l’atmosfera procedeix de fonts naturals (per exemple, aiguamolls i termites), mentre que aproximadament el 60 % prové de fonts antropògenes (per exemple, cria de bestiar, cultiu d’arròs, explotació de combustibles fòssils, abocadors i combustió de biomassa).

El CH4 atmosfèric va assolir el 2018 un nou valor màxim, és a dir, 1 869 parts per mil milions (ppb), per la qual cosa se situa en el 259 % del nivell de l’era preindustrial. El seu increment de 2017 a 2018 va ser major que l’observat de 2016 a 2017 i que la mitjana de l’últim decenni.

Òxid nitrós

Les emissions d’òxid nitrós (N2O) a l’atmosfera provenen de fonts naturals (al voltant del 60 %) i de fonts antropògenes (un 40 %), com són els oceans, els sòls, la crema de biomassa, els fertilitzants i diversos processos industrials.

El 2018 la concentració atmosfèrica de N2O va ser de 331,1 parts per mil milions, la qual cosa equival al 123 % dels nivells preindustrials. El seu increment de 2017 a 2018 també va ser major que l’observat de 2016 a 2017 i que la mitjana de l’últim decenni.

Aquest gas també contribueix significativament a la destrucció de la capa d’ozó estratosfèric, que ens protegeix dels raigs ultravioleta nocius del Sol. És el causant d’un 6 % del forçament radiatiu provocat pels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada.

Font: UNFCCC