La cimera del clima tanca amb l’únic compromís d’un fons per a països vulnerables

El compromís dels països per revisar i reduir les emissions no avança respecte a la cimera anterior, una cosa que per a la UE era fonamental

La 27a Conferència pel Canvi Climàtic de Nacions Unides (COP27) celebrada a Egipte ha finalitzat aquest diumenge amb un acord de mínims després de dos dies de retard des de la seva data de tancament inicial i l’amenaça per part de la Unió Europea d’abandonar les negociacions.

El document final contempla la creació d’un nou fons destinat a compensar als països vulnerables les pèrdues i danys soferts per fenòmens climàtics agreujats per l’escalfament global. No obstant això, no s’ha aconseguit concretar objectius més ambiciosos en la mitigació i reducció d’emissions contaminants, una cosa que per a la UE era fonamental.

El Pla d’Implementació de Sharm el Sheij (Egipte), aprovat aquest diumenge, només insta els països a reduir progressivament la generació d’energia a partir del carbó en plantes que no comptin amb tecnologies de captura de carboni i a abandonar gradualment els subsidis ineficients als combustibles fòssils, termes que ja estaven plasmats en el text de l’anterior cimera, la de Glasgow (COP26).

Segons manifesten tant el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Frans Timmermans, com la vicepresidenta tercera del Govern d’Espanya, Teresa Ribera, que ha tingut un paper destacat en la conferència, l’acord és decebedor, però, almenys, no retrocedeix respecte als compromisos ja adquirits en anteriors cimeres.

«Ens quedem com estàvem al principi en mitigació, amb molt poquet més damunt la taula. Suficient com per continuar accelerant en el temps per venir, però, òbviament, molt per sota de les nostres expectatives «, ha afirmat Ribera en declaracions recollides per Efe.

Accions insuficients per limitar l’ escalfament a 1,5ºC

Segons la ministra, algunes de les demandes del bloc negociador de la Unió Europea no s’han vist reflectides en aquest últim text, com és el cas, per exemple, de plasmar en el document la necessitat d’aconseguir el pic d’emissions de gasos hivernacle el 2025, com recomana la comunitat científica.

Tampoc ha guanyat la UE la batalla per fixar en el document l’obligació de revisar anualment els compromisos de reducció d’emissions (NDCs) establerts a nivell nacional per tal d’aconseguir que la temperatura global no augmenti més d’1,5ºC respecte als nivells preindustrials. Actualment la temperatura ja ha augmentat en 1,1ºC i, segons l’últim informe de l’ONU sobre l’estat del clima, fins i tot si es compleixen els compromisos climàtics signats en l’Acord de París del 2015, s’arribarà a un augment de 2,5ºC.

Segons Ribera, el document continua deixant a cada país la decisió per fer aquestes revisions amb més freqüència, per la qual cosa no s’avança respecte als acords d’anteriors cimeres. En la mateixa línia s’ha manifestat Timmermans en el seu discurs final en el plenari, afirmant, segons recull Efe, que l’acord «no porta prou esforços addicionals dels principals emissors per augmentar i accelerar les seves retallades d’emissions» i que «no genera un major grau de confiança en què aconseguirem els compromisos assumits en virtut de l’Acord de París i a Glasgow l’any passat».

Font: Economia Digital