L’automoció reclama temps per a una mobilitat de ‘zero emissions’

El futur de la mobilitat de l’ésser humà, però també de les mercaderies amb les quals comercia, passa per ser zero emissions. El ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, va apuntar durant el discurs pronunciat en la inauguració del Transport Day, que el sector del transport és el principal emissor de gasos d’efecte hivernacle, que a Espanya suposa el 27% de les emissions.

Així, el ministre planteja que serà impossible assolir els objectius climàtics als quals s’ha compromès Espanya si no s’aconsegueixen reduir les emissions del transport. Per això, va destacar que Foment treballa per reduir emissions del transport en un 32% fins al 2030. Els agents econòmics involucrats en la mobilitat mostren la seva adhesió sense fissures amb l’objectiu d’un món sense emissions, però els dubtes sorgeixen amb el ritme de la transició.

Diferències en els ritmes

I aquí, hi ha versions diferents. Les administracions -comunitàries, nacionals, autonòmiques i locals- volen forçar la marxa i exigeixen a la indústria en general, i a la d’automoció en especial, dures rebaixes dels nivells d’emissió. El sector del motor reitera el seu compromís amb la descarbonització, però apunta dos matisos: l’esforç inversor que han afrontat en els últims anys per complir amb els requisits de contaminació ha de tenir els seus retorns i que l’automoció no és l’únic responsable de les emissions del transport.

L’Agència Europea del Medi Ambient mesura l’impacte mediambiental dels diferents mitjans de transport en funció de les emissions de CO2 que allibera per passatger i quilòmetre recorregut. L’avió està al cap amb 285 grams de CO2, a força distància es troben els camions, amb 158 grams de diòxid de carboni, mentre que el cotxe emetreia 104 grams de CO2 per passatger i km. La moto allibera 72 grams i l’autobús, amb una mitjana de 12,7 viatgers, provocaria l’emissió de 68 grams de CO2. El tren el rebaixa a tan sols 14 grams de diòxid de carboni per cada passatger que transporta.

No obstant això, la majoria de passatgers i mercaderies es mou per carretera, per la qual cosa segons l’Estratègia Espanyola de Mobilitat Sostenible, en 2006 la carretera va causar el 89,2% de les emissions del transport, l’aviació nacional el 6,6%, el cabotatge marítim el 3,9% i el ferrocarril el restant 0,3%. Així, doncs, es comprèn la insistència d’ incidir en l’ automoció.

Com a resposta al pes de l’asfalt, les administracions aposten per l’electrificació com a solució a la mobilitat del futur. Sota aquesta premissa, el Govern espanyol manté com a objectiu que el 2030 hi haurà circulant a Espanya quelcom més de 5 milions de vehicles elèctrics (entre turismes, furgonetes i motos). Per a això, té una previsió de vendes que passarà dels 24.000 vehicles (uns 10.000 d’ells turismes) aquest any a gairebé 1,3 milions el 2030. L’enlairament es produirà, no obstant, el 2027, quan se superarà el mig milió de vehicles matriculats.

No obstant això, cinc milions de vehicles elèctrics circulant no són tants si es té en compte que la flota actual és de 33,7 milions de vehicles, 24 milions d’ells turismes. Per tant, malgrat les presons, els ritmes són lents. El Grup Volkswagen ha anunciat que per al 2050 tots els vehicles que fabriqui seran elèctrics, una data similar a la que barallen els altres grans grups d’automoció. Mentrestant, se seguiran venent cotxes de combustió.

El repte, segons apunten des del sector, és que els motors de gasolina i dièsel siguin cada vegada més eficients, ja que en opinió de la indústria, les administracions haurien de mantenir una “neutralitat tecnològica” i pressionar perquè les emissions siguin les menors possibles, sense imposar cap tecnologia.

Font: L’Economista