Era una de les iniciatives estrella del Govern, però vuit mesos després que la llei de canvi climàtic fos remesa al Congrés, segueix acumulant retards. Encara no s’ha celebrat cap ponència per negociar oficialment sobre alguna de les 758 esmenes al text presentat pel Ministeri de Transició Ecològica. El grup de treball parlamentari no ha estat convocat ni tan sols després que al desembre s’aprovés la seva tramitació pel procediment d’urgència i s’habilitara el mes de gener per a això, ja que teòricament és un mes sense activitat legislativa.
La vicepresidenta Teresa Ribera esperava que la norma que prohibirà els cotxes contaminants s’aprovés abans d’acabar 2020. La realitat ha anat allunyant els terminis. La negociació de la llei es planteja complexa i reeditar blocs com el que va traure endavant els pressupostos (PSOE, Unides Podem, PNV, ERC, Bildu, PDeCAT, CompromísMás País-Equo, Compromís, Teruel Existe, Nueva Canarias, PRC) o la llei Celaá (PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNV, Más País-Equo, Compromís i Nueva Canarias) no és senzill. El text aspira a fixar la «neutralitat» d’emissions de CO2 el 2050, amb un objectiu intermedi a 2030, i per a això planteja canvis en sectors tan diversos com l’automoció, el sistema energètic, elèctric o l’agricultura. Les majors diferències, segons el volum d’ esmenes, s’ agrupen al voltant de la comptabilitat de les emissions, la mobilitat, la rehabilitació d’ edificis o l’ explotació d’ hidrocarburs.
Diverses fonts parlamentàries es mostren sorprenents que PSOE i Unides Podem estiguin demorant tant la tramitació de la norma, tot i que la formació morada atribueix el retard a la complexitat del text i al volum d’esmenes. S’espera que en els «pròxims dies» es convoquin les ponències, cosa que ajornaria la votació de la llei per a mitjan març o abril.
Les converses prèvies a les ponències van «molt avançades», assegura el diputat de Podem i president de la Comissió per a la Transició Ecològica del Congrés, Juan López de Uralde, tot i que reconeix que no van al mateix ritme amb tots els partits. Algunes de les formacions consultades per ABC apunten algú que els primers contactes preparatoris s’han donat fa uns dies. «Fins avui el PSOE només ens ha plantejat els seus posicionaments en relació a les nostres esmenes respecte a un primer bloc d’elles, que abasta fins a l’article 6», diu la portaveu del PNV en la comissió, Idoia Sagastizabal. El projecte de llei té 36 articles.
Per ara tots els partits, tret de Vox, aspiren a cert consens. «Hi ha una consciència general que cal tirar endavant una llei de canvi climàtic», apunta Diego Gago, diputat i portaveu del PP a la comissió, «però veiem que l’esborrany és molt pobre». El grup critica d’una banda que hi hagi objectius que es queden curts, mentre que per a d’altres es donen terminis molt precipitats. «Aquesta llei ha de caminar per la senda que marca Europa, ho ha de fer de forma decidida però sense precipitar-se i buscant el màxim consens possible», coincideix Sagastizabal.
Punts de fricció
Altres fonts parlamentàries veuen molt complicat reconciliar els objectius del bloc polític més verd amb la resta, inclosos partits que han donat suport al Govern en altres votacions, com seria el cas del PNV o Bildu, dues formacions amb interès en què es permeti l’explotació de gas natural, en contra del que diu el projecte de llei.
Tampoc Ciutadans està d’acord amb aquest punt. «No és positiu prohibir activitats com les explotacions de petroli o l’energia nuclear», apunta la portaveu Mari Carmen Martínez. I afirma: «La lluita contra el canvi climàtic no pot ser una estratègia de quatre anys».
Font: ABC
