Hisenda ingressarà aquest any més de 2.200 milions pel ‘dividend verd’ que vol retallar les elèctriques

Les companyies pateixen desploms en Borsa i demanen a Ribera que utilitzi aquests diners per reduir el rebut elèctric, que al maig va registrar el seu major nivell en 32 mesos.

Els comptes públics rebran enguany un multimillonari ingrés extra per l’encariment del cost del _CO2 que està contribuint a posar pels núvols el preu de l’electricitat a Espanya i s’ha convertit en una seriosa amenaça per a la recuperació econòmica. Es tracta d’una de les grans paradoxes del sector elèctric: la llum s’encareix i colpeja les rendes de famílies i empreses mentre Hisenda ingressa més per la recaptació d’impostos com l’IVA i per les subhastes de drets d’emissió de _CO2 que coordina Europa.

El “cost per contaminar” s’ha disparat en els últims mesos impulsat per l’acceleró que han donat els països europeus a la transició ecològica i l’especulació financera amb aquests drets. En xifres, el seu preu ha passat en un any de 19 a 52 euros per tona de _CO2.

Aquests drets són assignats de manera gratuïta als sectors contaminants en una quantitat que es va reduint any a any i, d’ altra banda, són subhastats per Brussel·les, que després reparteix la recaptació entre els diferents països membres que participen del procés. Com que els drets es retallen a un preu més gran al qual les empreses redueixen les seves emissions, el seu preu puja. A Espanya li corresponen prop de 50 milions de tones, per la qual cosa tenint en compte el preu actual del CO₂ i el que marquen els futurs d’aquí a final d’any els seus ingressos superarien en el conjunt de l’exercici els 2.200 milions d’euros, el doble del que es venia ingressant fins ara.

El sector elèctric demana al Govern que aprofiti aquest pic de recaptació per ajudar llars i empreses a finançar els costos regulats del sistema elèctric i reduir el cost de la factura. Les empreses responen així a la nova retallada que vol aprovar la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre els ingressos de les seves centrals nuclears i hidroelèctriques per intentar abaratir la llum. L’argument del Govern és que aquestes instal·lacions s’estan beneficiant d’un preu de mercat molt alt sense haver de suportar el cost del _CO2 en els seus comptes en ser tecnologies netes des del punt de vista de les emissions.

El pla de Ribera és elevar aquest mecanisme mitjançant un avantprojecte de llei al Consell de Ministres d’aquest mateix dimarts i que estigui llest en el primer semestre de 2022. Fonts del sector xifren l’ajust al voltant dels 1.000 milions d’euros amb els actuals preus del _CO2, quelcom que ahir mateix va fer tremolar les principals companyies elèctriques en Borsa. Endesa, amb un negoci menys diversificat i més centrat en Espanya, es va emportar el pitjor cop amb una caiguda del 5,71% en només una jornada. Iberdrola i Acciona, les altres dues grans perjudicades, van registrar caigudes del 2,7%.

La mesura va ser molt qüestionada per inversors i analistes, a qui una intervenció d’aquest tipus en el mercat elèctric els retrotrau als temps en què els vaivens regulatoris eren freqüents en el sector. “Incertesa”, en aquest sentit, va ser una de les paraules que més va poder llegir-se en alguns dels seus comentaris, tant per haver conegut la mesura a través de la premsa com pels seus dubtes que un mecanisme d’aquest tipus sigui avalat per Europa. Ribera s’havia escac fins ara a la normativa europea per evitar tocar el funcionament del mercat majorista d’electricitat.

Els analistes i les pròpies elèctriques també van advertir de l’impacte que pot tenir aquesta mesura en el compliment dels objectius de transició ecològica compromesos pel Govern davant la Comissió Europea. D’una banda, la penalització del _CO2 trasllada un senyal negatiu contra dues tecnologies sense emissions i que haurien de jugar un paper clau per recolzar el desplegament de les renovables en els pròxims anys. D’altra banda, els fons que inverteixen en les grans elèctriques i les pròpies companyies són els mateixos que estan invertint en la instal·lació de les energies renovables que necessita el país en la seva ‘conversió verda’.

El brusc encariment del _CO2 és un dels factors que està darrere del fort augment registrat pel rebut el mes de maig. El mes va tancar ahir en el seu registre més alt des de setembre de 2018 i caldria retrocedir 10 anys per trobar una primavera en la qual el preu del quilovat hora hagi estat tan car. Cinc mesos després d’arrencar 2021, un usuari mitjà acumula una factura un 22% superior a la del mateix període de l’any anterior.

El brusc augment del rebut coincideix amb l’entrada en vigor aquest mateix dimarts d’un nou sistema de factura elèctrica que amenaça amb augmentar encara més el nivell de desconeixement de les llars sobre com s’estructura la seva tarifa i per què puja o baixa a final de mes. Des d’aquest moment, el preu de la llum canviarà notablement en funció de l’hora del dia en què es consumeixi. Serà més barata els caps de setmana i molt més cara de dilluns a divendres entre les 10:00 i les 14:00 hores, al matí, i les 18:00 i les 22:00 a la tarda.

Font: El Món