Fosilflació: la timidesa del BCE davant el canvi climàtic empobreix els europeus

Una nova investigació de Reclaim Finance mostra que el banc no pot complir amb el seu mandat principal d’estabilitat de preus sense fer front a la “fosilflació”

El canvi climàtic i els combustibles fòssils són ara forces impulsores de la inflació que el Banc Central Europeu (BCE) no pot complir amb el seu mandat principal sense exercir un paper actiu en la transició cap a una baixa emissió de carboni. La falta d’acció del BCE podria conduir a una turbulència financera històrica a mesura que s’intensifiquin els xocs climàtics i de combustibles fòssils, segons una nova investigació de Reclaim Finance.

La dependència dels combustibles fòssils és al cor de l’actual alta inflació europea, amb els preus del gas natural empenyent la inflació a nivells no vistos des de principis dels 80. Això és el que la membre de la junta del BCE, Isabel Schaber, va denominar “fosilflació” en un discurs al març. Com a tal, reduir l’ús d’energia i augmentar la provisió d’energia renovable és la forma més òbvia de controlar la inflació.

No obstant això, el BCE, la principal entitat encarregada de controlar la inflació a Europa, no ha promulgat cap mesura que contribueixi a aquests objectius. Pitjor encara, continua donant suport a les empreses de combustibles fòssils a través de la compra d’actius i el seu marc de garanties, mentre que la seva única resposta a la crisi de la inflació (l’augment de les taxes d’interès) podria restringir el desenvolupament de projectes d’energia renovable intensius en capital.

Recomanacions

Per tant, Reclaim Finance argumenta que, per complir amb el seu mandat principal, el banc ha de contribuir a la transició d’energia neta d’Europa fent tres coses:

1. Posar fi al suport a les empreses de combustibles fòssils excloent-les de la compra d’actius i els marcs de garantia

El BCE té un biaix de carboni: el 2020, els sectors amb alt contingut de carboni (fabricació, subministrament d’electricitat, gas, vapor i aire condicionat i transport i emmagatzematge) representen el 61,8% del saldo viu dels bons acceptats pel BCE com a garantia, tot i que aquests sectors contribueixen menys del 21 % a l’ocupació de la zona de l’euro i només el 24 % al Valor Afegit Brut. A l’abril de 2020, el banc posseïa bons de 38 empreses de combustibles fòssils, incloses empreses de carbó i empreses involucrades en nous projectes de combustibles fòssils.

Aquest biaix probablement va ser exacerbat pel seu Programa de Compra d’Emergència Pandèmica (PEPP). Des d’abril de 2020 fins a setembre de 2021, el nombre de bons de les cinc grans petrolieres europees (Shell, TotalEnergies, OMV, Repsol i Eni) en poder del BCE va augmentar un 16,2 %.

El banc planeja començar a inclinar les seves compres de bons corporatius cap a emissors amb “millor acompliment climàtic” a partir de l’octubre d’aquest any. Però això no anirà prou lluny. El BCE no exclourà cap sector, inclosos els desenvolupadors de combustibles fòssils, de les seves compres, mentre que els criteris utilitzats per definir l’acompliment climàtic probablement tindran poc impacte en el volum d’actius que compra a aquestes empreses. A més, no té previst aplicar aquest procés al seu marc de garanties.

2. Introduir una “taxa d’interès verd” preferencial per a préstecs relacionats amb renovacions d’eficiència energètica i energia renovable

Res obliga el BCE a tenir una política de tipus d’interès uniforme. De fet, en respondre a la pandèmia de Covid-19, el banc va establir una taxa d’interès negativa per als bancs que van assolir un cert llindar de préstec. Podria fer servir un procés similar per canalitzar préstecs sense interessos o amb taxes més baixes per a projectes d’energia renovable i renovació d’edificis. Això desbloquejaria un finançament verd massiu i ajudaria a combatre la pobresa energètica, el canvi climàtic i la inflació alhora.

3. Coordinar amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i la Comissió de la UE per comprar bons climàtics

El BEI i la Comissió de la UE podrien emetre bons “climàtics” o de “transició justa” que serien comprats pel BCE a través de les seves compres d’actius.

Aquesta coordinació, que requeriria un acord polític, podria contribuir significativament a tancar la bretxa de finançament de l’energia neta de la UE. Els fons desbloquejats podrien dirigir-se a préstecs verds i fons i programes existents de la UE, com el Mecanisme de Transició Justa, el Fons Social per al Clima o el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

La timidesa del BCE sobre el canvi climàtic

La reticència del BCE a actuar amb més decisió sobre el canvi climàtic i els combustibles fòssils es deriva de la seva interpretació actual del seu mandat d’estabilitat de preus, lligada en particular a un enfocament de “neutralitat del mercat” que prohibeix l’ús de polítiques sectorials o específiques de l’activitat, i de la seva creença en la possibilitat d”inflació verda’.

Però, en l’era de la “fosilflació” i les pertorbacions climàtiques intensificades, això ja no és sostenible. “Per gestionar la volatilitat dels preus, el BCE ha de reconèixer que un sector és la causa aclaparadora d’aquesta volatilitat”, va dir l’autor de l’informe, Paul Schreiber.

L’augment de les taxes d’interès combat la inflació en suprimir la demanda en tota l’economia. Fa poc per abordar els impulsors específics de la crisi actual (els preus dels combustibles fòssils), però té un impacte negatiu en el creixement, l’ocupació, els ingressos fiscals i de la seguretat social i el cost del deute públic. Cal una resposta més específica, que suprimeixi la demanda d’ activitat amb alt contingut de carboni i alhora estimuli l’ economia verda.

A més, el banc sembla sobreestimar el potencial d'”inflació verda”. Al març, Isabel Schnaber, membre de la junta del BCE, va dir: “A mesura que més i més indústries canviïn a tecnologies de baixes emissions, es pot esperar que la inflació verda exerceixi una pressió alcista sobre els preus d’una àmplia gamma de productes”.

Tanmateix, es reconeix àmpliament que l’ energia neta és barata i segura i podria reduir significativament els costos d’ energia i protegir els consumidors contra els canvis en els preus de l’ energia. Si un ràpid augment de la demanda de minerals crítics sense una major oferta pogués fer pujar els preus de les energies renovables durant un període transitori, Reclaim Finance argumenta que aquest efecte seria limitat en comparació amb l’impacte dels preus dels combustibles fòssils. Subratlla que hi ha solucions per garantir el subministrament adequat de materials clau. Per exemple, els majors productors de metalls d’Europa van descobrir que el 75 per cent dels requisits de metalls d’energia neta de la regió podrien satisfer-se mitjançant el reciclatge.

La clau per evitar aquesta inflació transitòria és la inversió primerenca en una transició planificada. Per contra, com va dir el governador de la Banque de France, François Villeroy de Galhau, “com més es retardi i es desordeni la transició, més grans seran els riscos d’una inflació verda”.

Hora d’ actuar

Algunes figures prominents del BCE han reconegut, fins a cert punt, aquests arguments. Christine Lagarde ha esmentat diverses vegades que el clima ha de ser considerat en el maneig de la inflació. Més concretament, el juny del 2021, Schnabel va reconèixer que “l’existència d’externalitats climàtiques implica que hem de reconsiderar la noció de neutralitat del mercat”, mentre que el març del 2022 va assenyalar que “la inflació verda ha tingut un impacte molt menor en els preus i el consumidor final que la inflació fòssil”.

Tanmateix, aquests reconeixements encara s’ han de traduir en canvis de política i accions concretes. En el context de la pitjor sequera europea en 500 anys i una creixent crisi del cost de vida per als seus ciutadans, el banc no es pot permetre demorar més l’acció.

L’autor de l’informe, Paul Schreiber, va dir: “El BCE no pot seguir donant suport a les empreses que impulsen les crisis climàtica i inflacionària, ni seguir ignorant la necessitat urgent de finançament de transició de la UE. La falta d’acció podria violar el mandat del banc central i conduir a una turbulència financera històrica a mesura que s’intensifiquen els impactes del canvi climàtic i el subministrament de combustibles fòssils”.

Després de pujar les taxes d’interès el 8 de setembre, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va dir: “No puc reduir el preu de l’energia. No puc convèncer els grans jugadors d’aquest món perquè redueixin els preus del gas. No puc reformar el mercat de l’electricitat. I estic molt contenta de veure que la Comissió Europea està considerant mesures en aquest sentit perquè la política monetària no reduirà el preu de l’energia”.

Al que Schreiber va respondre: “El BCE no pot reduir el preu de l’energia, però no està impotent en aquesta situació. Podria i hauria de fer servir la política monetària per ajudar a reduir l’impacte dels preus del gas, en particular mitjançant la creació d’una línia de crèdit preferencial per a préstecs relacionats amb l’eficiència energètica, projectes de rehabilitació d’edificis i energies renovables”.

Font: El Periódico de l’Energia