Europa estableix les seves prioritats estratègiques per als propers 5 anys

La Unió Europea vol guanyar més influència al món i focalitzar els seus esforços en la lluita contra el canvi climàtic, el creixement econòmic i la seguretat. Aquests són els quatre manaments que els països europeus estan discutint i desenvolupant en el seu Sinaí particular i que, sota el nom d’Agenda Estratègica, hauran de regir la seva conducta en els pròxims cinc anys.

Ahir els van debatre els ambaixadors de la Unió Europea a Brussel·les, amb vista a la seva adopció en la cimera de caps de Govern del 20 i 21 d’aquest mes. L’esborrany, al qual ha tingut accés La Vanguardia, consta de cinc pàgines en què es destaca la necessitat de promoure els interessos i els valors d’Europa al món. La UE ha de ser “més assertiva i més poderosa” per influir en la nova situació mundial, i per a això es requereix “més unitat en les posicions que prenem, i ser més determinats i efectius exercint la nostra influència”. També s’ assenyala que seran necessaris més recursos, la qual cosa es pot fàcilment traduir per nous fons, per a aquestes funcions.

En la discussió d’ahir, cada país va treure la seva llista de reivindicacions per afegir el text, però no s’esperen canvis de calat. Tot i això, un dels punts que més debat va suscitar va ser el del canvi climàtic. França, Espanya i altres països van reclamar que es fixés la data del 2050 per arribar a la neutralitat climàtica, segons fonts europees. En l’esborrany, figura l’objectiu, però sense especificar data per complir-lo. El debat seguirà, però és difícil que s’aconsegueixi perquè altres estats exigeixen concretar el finançament abans de comprometre’s per escrit amb l’objectiu del 2050. Precisament, des de Greenpeace van ser molt crítics amb el redactat actual, amb el seu director per a Europa, Jorgo Riss, afirmant que l’Agenda Estratègica sembla més una “col·lecció de frases fetes” que no una resposta al canvi climàtic.

Alguns països reclamen suavitzar el dur llenguatge amb què el text es refereix a la migració

En els aspectes econòmics, també es van reclamar canvis per reforçar la necessitat d’una política industrial més potent, així com aprofundir en els aspectes socials. L’actual text demana una política industrial “més ambiciosa i coordinada”, una redacció poc ambiciosa per a països com Alemanya i França que estan exercint una forta pressió per facilitar la creació de “campions europeus” que puguin competir a nivell mundial amb altres empreses. Al febrer, tant Berlín com París van reaccionar amb gran irritació amb el veto de la Comissió Europea a la fusió d’Alstom i Siemens, que van considerar que anava a beneficiar el gran rival xinès, CRRC. Ara, els dos països volen assegurar que la nova línia estratègica de la UE reflecteix aquestes prioritats.

El document també defensa a fons el multilateralisme i reclama una “política comercial robusta, ambiciosa i equilibrada.” Respecte als aspectes de seguretat, la UE reconeix que han d’assumir “una major responsabilitat” en la seva pròpia seguretat i defensa, augmentat la inversió en la defensa d’Europa, en cooperació amb l’OTAN.

El document s’obre amb el capítol dedicat a la protecció de “els ciutadans i les llibertats”, en què deia, en un llenguatge contundent, la necessitat de “assegurar la integritat del nostre espai físic, necessitem saber i ser els que decideixim els qui van a posar el peu al territori de la UE”. Precisament, tanta contundència va provocar les crítiques d’alguns països que van demanar ,i segurament aconseguiran, que se suaveu el llenguatge.

La negociació seguirà fins al dia 20, quan els caps de Govern de la UE hauran d’aprovar els seus nous manaments.

La candidata Vestager

A més d’estratègia, a finals de mes, els caps de Govern també hauran d’elegir les persones destinades a portar-los a la pràctica, i entre elles ocupa un lloc destacat el futur president de la Comissió Europea. Ahir, un dels candidats, la danesa Margrethe Vestager, va reafirmar la seva condició de candidata davant les reticències que han sorgit respecte a les seves opcions. Vestager pertany a la família liberal, que està d’acord amb la socialista en desallotjar els populars de la presidència de la Comissió Europea, però, fins al moment, no en qui l’ocuparà. El candidat socialista és l’holandès Frans Timmermans, i tots dos, i no només ells, s’enfronten al popular Manfred Weber. Als que posen en dubte que no hagi fet una autèntica campanya electoral com Spitzenkandidat, la danesa va respondre que “he estat molt activa en la campanya, participé en el debat presidencial a Eurovisió. Segueixo sent candidata”.

Font: La Vanguardia