Espanya vol esdevenir el referent de l’energia eòlica flotant a Europa

Espanya és un dels líders mundials en energia eòlica terrestre. De fet, l’eòlica s’ha convertit aquest any en la principal font de generació elèctrica al país per sobre de l’energia nuclear. Però el país mai s’ha arribat a pujar al tren de l’eòlica marina degut fonamentalment a una qüestió física: les aigües territorials espanyoles són molt profundes i aquesta tecnologia necessita d’una fonamentació fixa, quelcom que resulta impossible a partir dels 50 metres de profunditat. Però l’eòlica flotant, que no té aquests requeriments, s’està obrint camí i el Govern aspira a convertir-se en el referent europeu d’aquesta tecnologia.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el full de ruta per al “desenvolupament de l’eòlica marina i de les energies del mar a Espanya”. Aquesta estratègia, elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, posa especial atenció en la tecnologia flotant. L’Executiu aspira al fet que el 2030 el país compti amb entre 1 i 3 gigavatios (GW) d’aquesta renovable, cosa que suposaria que en el millor dels escenaris el 40% de tota la potència instal·lada a la UE a finals d’aquesta dècada estaria a Espanya, segons els plans que tenen les institucions europees.

El full de ruta dissenyat per Transició Ecològica preveu que es destinin almenys 200 milions d’euros de fons públics fins al 2023 per al desenvolupament de prototips i assajos. Segons la informació facilitada pel ministeri, de les 27 “solucions flotants per als aerogeneradors” que hi ha ara en marxa a tot el món, “set són espanyoles”. Els fons per a l’impuls de la investigació espanyola també sortirien del pla europeu de recuperació.

El departament de la vicepresidenta Teresa Ribera ha emfatitzat que el pla aprovat aquest divendres en el Consell de Ministres “garanteix el desplegament ordenat de les instal·lacions a les aigües territorials, de manera que sigui respectuós amb el medi ambient, compatible amb altres usos i activitats i s’aprofiti per millorar el coneixement del medi marí”.

El gran desplegament de les renovables que s’està vivint a Espanya s’està topant en algunes ocasions amb l’oposició local pels impactes sobre el paisatge o el medi ambient. Tot i que no hi ha cap projecte aprovat encara a Espanya d’eòlica marina en aquests moments i majoritàriament es tracta de meres declaracions d’intencions d’empreses, també està ocorrent amb aquesta tecnologia, que inquieta el sector turístic pel seu possible impacte visual a la costa. Al juny, el Govern va decidir aplicar una espècie de moratòria i no admet des d’aleshores “noves sol·licituds d’autorització administrativa i de reserva de zona al mar territorial” per a aquest tipus de projectes. Aquesta reserva és el pas previ imprescindible perquè pugui començar la tramitació dels projectes d’ eòlica marina segons es fixa en el reial decret de 2007 que regula aquesta tecnologia.

El veto imposat al juny s’aixecarà quan, a més del full de ruta que ha tret endavant el Consell de Ministres aquest divendres, estiguin aprovats els plans d’ordenació de l’espai marítim de les cinc demarcacions marines espanyoles existents, que actualment es troben en fase d’informació pública. Aquests plans fixen les activitats que es poden desenvolupar a les aigües territorials espanyoles i també estableix limitacions. El ministeri ha insistit aquest divendres en què l’objectiu que es persegueix és “desplegar d’una manera ordenada les instal·lacions, en particular, amb una regulació clara i previsible”.

A més de l’energia eòlica, el full de ruta contempla també l’impuls a altres tecnologies renovables lligades al mar. I preveu que d’aquí a 2030 s’instal·lin fins a 60 megavatios (MW) d’altres energies encara en fase precomercial, com les que aprofiten la força de les onades i les marees.

Font: El País