Espanya registra un rècord històric de CO ₂ atmosfèric per primer cop en tres milions d’anys

L’observatori de Vigilància Atmosfèrica Global d’Izaña (Tenerife) va superar el llindar de 415 ppm (parts per milió) de concentració mitjana diària de diòxid de carboni (CO₂) durant el passat mes d’abril, la qual cosa suposa un nou rècord històric de la sèrie i una xifra sense referents des de fa tres milions d’anys, quan l’ésser humà no habitava encara la Terra.

Les dades d’aquest observatori, dependent de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i donades a conèixer aquest dimarts pel Ministeri per a la Transició Ecològica, s’uneixen als de l’ubicat a Mauna Loa (Hawái), que també va superar el llindar de 415 ppm el passat cap de setmana.

L’estació hawaiana va començar a prendre dades el 1958 i és la més antiga del món en el mesurament continu de _CO2 atmosfèric, per la qual cosa està considerada com un lloc de referència per a l’estudi dels gasos d’efecte hivernacle.

Les dades de l’observatori de Mauna Loa, recollides per Servimedia, indiquen que el passat dissabte es van mudar 415,26 ppm de _CO2 atmosfèric, amb la qual cosa es va superar la barrera de les 415 parts per milió per primera vegada en la història. La mitjana diària d’aquest diumenge va ser de 415,27 ppm, amb la qual cosa es va convertir en la segona jornada en superar aquest llindar de les 415 parts per milió.

Davant d’aquestes dades, ONU Canvi Climàtic ha advertit que «les emissions de _CO2, especialment les derivades de la crema de combustibles fòssils i la desforestació, estan portant a un canvi climàtic perillós».

El Ministeri per a la Transició Ecològica va indicar aquest dimarts en un comunicat que les sèries de dades de Mauna Loa i d’Izaña, altament correlacionades entre si, confirmen que hi ha «una tendència de creixement» del _CO2 a escala global.

L’observatori d’Izaña demostra que l’augment de la concentració de _CO2 en l’atmosfera s’ha accelerat en els últims anys passant d’1,8 ppm/any a finals dels anys 80 a 2,3 ppm/any actuals.

Izaña va superar el llindar de 415 ppm de concentració mitjana diària de _CO2 el passat abril coincidint amb el màxim del cicle anual de la concentració d’aquest gas. En concret, aquesta xifra es va rebatre en quatre ocasions amb un màxim en la sèrie de dades (que s’inicia el juny de 1984) de 416,7 ppm el 18 d’abril.

«Territori inexplorat»

El _CO2 és un gas d’efecte hivernacle responsable, en part, que el planeta presenti una temperatura mitjana adequada per al desenvolupament de la vida. Sense aquest gas, la Terra es veuria sotmesa a temperatures força més baixes i un excés del mateix comportaria un efecte contrari d’escalfament atmosfèric. És justament per les seves propietats d’ absorció de la calor que resulta necessari realitzar una vigilància constant de la seva concentració a l’ atmosfera.

«Que s’hagi superat el llindar de 415 ppm ens col·loca en territori inexplorat per a la humanitat, ja que des que habitem la Terra no s’havia donat un registre similar. Hauríem de retrocedir tres milions d’anys per obtenir una concentració similar de _CO2 a l’atmosfera, moment en què els éssers humans no existien», va indicar el departament dirigit per Teresa Ribera.

A més, Transició Ecològica va afegir que «previsiblement l’any que ve per aquestes dates tornarem a registrar un nou màxim de la sèrie i molt probablement mai més al llarg de la nostra vida veurem concentracions per sota de 400 ppm».

Mesuraments

Mesurar la concentració de _CO2 en atmosfera neta no és fàcil per molts motius, entre ells que no hi ha molts observatoris al món que realitzin aquest tipus de mesures de tan alta precisió, ja que n’hi ha només 30 i estan ubicats en zones allunyades dels focus d’emissió, de les fonts de contaminació, apartades de continents i en zones elevades i, per tant, en llocs molt especials, com, per exemple, Hawái, Samoa, Tasmània, el Pol Sud o Alaska.

A més, cal condicions molt especials i una cura exquisit a l’ hora de fer el mesurament, que exigeix un procés continu de cribratge del senyal d’ entrada i d’ un complex sistema de calibratges per garantir que les dades finals tinguin gran precisió i exactitud i siguin comparables a tot el món.

Prova de la seva rigorositat són les auditories externes a les quals se sotmet el procés de mesurament. En concret, EMPA (Swiss Federal Laboratories for Materials Science and Technology) realitza periòdicament auditories integrals a aquests laboratoris, en les quals, amb equips propis, analitzen des del sistema d’entrada de l’aire, fins als processos d’autoavaluació que té cada estació, passant per exàmens del personal que realitza el mesurament i la processa.

També audita l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) d’Estats Units, que envia tancs amb concentracions incògnites de diferents gasos d’efectes hivernacle, en un sistema de rotació permanent per tots els observatoris del món, que aquests han de mesurar i que serveix per comparar les mesures realitzades en aquests observatoris.

Els resultats de les seves avaluacions són públics i en l’ última auditoria realitzada fins a la data es constata que Izaña ha resultat ser la de major exactitud en la mesura de _CO2.

Font: ABC