Espanya recaptarà aquest any 1.100 milions més per drets d?emissió de CO₂, el doble que l?any passat

Diuen al sector que si t’han explicat el funcionament del sistema elèctric i ho has entès és que t’ho han explicat malament. No sembla que aquesta peculiar sentència estigui gaire lluny de la realitat, a jutjar per les anàlisis i reaccions realitzades davant els esdeveniments que s’han succeït durant aquests dies, en què tot gira al voltant dels preus del CO_â‚‚ i la seva incidència en la factura de la llum, la nova tarifa amb períodes horaris i la reacció contrariada de les companyies elèctriques i els consumidors.

Tot va començar la setmana amb l’avançament que el preu de l’electricitat s’havia disparat al maig. La causa era l’encariment del preu del CO_â‚‚ (al costat del del gas), que ha afectat tot Europa. Posteriorment, des del dimarts 1 de juny entrava en vigor el nou model de tarifa elèctrica, basat en períodes horaris en els quals el preu depèn de l’hora en què es consumeixi l’energia i que arribava calent per la posició crítica de les associacions de consumidors.

Aquell mateix dia, amb el personal fent càpsies sobre els dits períodes, al Consell de Ministres li va donar per fer coincidir el canvi de la tarifa amb la posada en marxa d’un avantprojecte de llei per reduir la retribució de les centrals no emissores de COE_â‚‚ anteriors a 2005 (és a dir, nuclears i hidràuliques i algun parc eòlic de primera generació) en 1.000 milions i l’aprovació del Fons de Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), que venia col·lapsant des de fa mesos. En tots dos casos, l’objectiu és baixar el preu de la llum: el primer, entre un 4% i 5%; el segon, al voltant del 10%, però en cinc anys. La rematada el va posar el dijous el Fòrum Nuclear, un lobby que formen les companyies elèctriques amb interessos en el sector (Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP), que es va envalentonar contra l’avantprojecte negant la major —que les centrals estiguin amortitzades— i acusant el Govern d’imposar una tributació “desproporcionada, discriminatòria i confiscatòria”, així com de provocar l’asfíxia financera del parc nuclear.

En definitiva, una setmana d’alt voltatge. L’evolució de les primeres jornades demostra que encara és aviat per comprovar si canvien els hàbits, però sí que reflecteix que posar una rentadora és més car que fa una setmana amb l’altre sistema que no tenia hores punta, pla i vall. En concret, un 42,5% en hores punta (de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00) i gairebé un 16% en hores vall (matinada).

Però això no és culpa del model, al qual segurament se li traurà partit amb el temps; sinó de l’encariment del CO_â‚‚, que ja es venia notant dies enrere. En tot cas, posen d’actualitat la descarbonització i el mercat de drets d’emissió de CO_â‚‚, que es va crear per penalitzar l’energia generada amb combustibles fòssils i impulsar les energies renovables. A Europa, aquest mercat funciona segons el principi de limitació i comerç. És a dir, es posa un límit màxim a la quantitat total d’emissions que poden fer les instal·lacions, que han de comprar els drets en subhastes setmanals o en el mercat secundari. Al final de cada any, han de lliurar suficients drets per cobrir les seves emissions. En cas contrari, són sancionades.

Però, com que el preu del CO_â‚‚ estava molt baix i no produïa l’efecte dissuasori que es buscava, la UE va decidir reduir drets d’emissió creant un mecanisme de reserva perquè pugés el preu. Va tenir efecte. Els preus del CO_â‚‚ es van encarir i, conseqüentment, el cost final de l’electricitat s’ha incrementat, com s’ha reflectit aquests últims mesos i acaba d’esclatar al maig, en part ressaltat per les decisions de l’Executiu.

A conseqüència també de la pujada de l’electricitat, augmenta la recaptació dels Estats. En el cas d’Espanya, on els 60 milions de tones que tenia assignats es van reduir en 10 milions per l’aplicació de l’esmentat mecanisme de reserva, la recaptació prevista per a aquest any es xifra en uns 2.200 milions d’euros, d’acord al preu que marquen els futurs (per sobre dels 50 euros per tona). Aquesta quantitat és més de 1.100 milions superior al que venia recaptant en anys anteriors.

Un bon pèl que porta les elèctriques a reclamar al Govern que transfereixi aquest excés de recaptació previst a finançar costos del sector (els anomenats càrrecs que fixa el Govern) que es recullen en la factura. D’aquesta forma, la part regulada del rebut de la llum podria reduir-se un 7,5%, que en la factura final del consumidor suposaria un estalvi proper al 4% (els càrrecs suposen al voltant del 45%). Alternativament, afegeixen, podria destinar part d’aquest increment de recaptació dels drets a compensar determinats sectors industrials, augmentat les compensacions per risc de fuga de carboni.

De fet, la llei espanyola ja preveu que una part dels ingressos de les subhastes es destini a compensar costos de promoció de renovables en el sector elèctric (450 milions), a mesures destinades a la lluita contra el canvi climàtic o fins i tot a compensar determinats sectors industrials en risc de fuga de carboni. Aquesta quantitat s’ha elevat en els Pressupostos de 2021 a 1.100 milions, segons les fonts consultades.

Mercat secundari

Les elèctriques recorden que, de l’oferta de drets, el sector elèctric en necessita pràcticament la meitat per atendre les necessitats de demanda i que altres sectors que consumeixen energia fòssil es beneficien d’una assignació gratuïta de drets dels que venen part als mercats secundaris obtenint un benefici directe.

També apunten aquestes fonts que, com que la producció renovable no és suficient per cobrir la demanda d’electricitat, resulta necessari operar les centrals de cicle combinat i aquestes han d’adquirir drets de CO_â‚‚ per evitar sancions a final d’any. Amb els actuals preus dels drets, el cost de producció dels cicles s’encareix en 20 euros per megavatio/hora (MWh), assenyalen.

I, entremig, d’aquest maremàgnum, alguns experts mengen més llenya al foc. Assenyalen la rendibilitat del 7,09% que s’atorga a les renovables. Al seu judici, es podria baixar a l’entorn del 4%. Però això és una altra història que pocs volen mentir. Quan es va reduir el 2013 va provocar gairebé mig centenar de demandes contra Espanya en les corts internacionals d’arbitratge. Una nova reducció podria suposar una altra onada de demandes quan precisament s’està negociant retirar les que ja existeixen.

Font: El País