Espanya demana una taxa a tota la UE per frenar l”energia bruta’ que arriba del Marroc

Les ministres de Medi Ambient i Hisenda, Teresa Ribera i María Jesús Montero, han enviat una carta a Brussel·les en la qual defensen que s’estableixi un nou impost europeu sobre les importacions d’energia extracomunitària procedent de plantes que emeten CO2. El Govern pretén així plantar cara al Marroc que, després d’inaugurar una megacentral de carbó el passat desembre, s’ha convertit en exportador d’energia a Espanya. Ribera ja va demanar el passat abril al comissari d’Energia, Miguel Arias Cañete, alguna protecció pel desavantatge que l’energia del Marroc —més bruta, però també més barata— suposa per a les elèctriques espanyoles.

La inauguració el passat desembre d’una planta de generació d’energia elèctrica a partir del carbó a Safi (Marroc) ha afectat el complex equilibri del sistema elèctric espanyol. Des d’aleshores, Espanya importa energia més barata del país veí, les empreses del qual no han de suportar els costos per emetre CO2 fixats en el sistema europeu de comerç d’emissions (ETS).

El passat abril, la ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, va recórrer a Brussel·les per demanar protecció per al sector elèctric espanyol, en desavantatge amb les plantes marroquines que emeten energia més barata, però bruta, perquè és més contaminant. El comissari europeu d’Energia, Miguel Arias Cañete, va respondre amb una carta a principis d’aquest mes proposant a Espanya que utilitzi una “clàusula passarel·la”, una argúcia legal que permet als països membres establir excepcionalment noves taxes sobre qüestions comunitàries sempre que siguin en l’àmbit de protecció del mediambient. És la solució que Cañete va proposar a Espanya a causa que un impost sobre el carboni transfronterer s’hauria d’aprovar per unanimitat entre tots els estats membres.

La ministra de Medi Ambient i la seva companya de gabinet, la ministra d’Hisenda, van respondre el passat 20 de maig amb una altra missiva en la qual defensen l’impost comunitari sobre les emissions de carboni transfrontereres. Ribera i Montero argüeixen: “Si Europa acaba important béns produïts sota estàndards climàtics més baixos, les emissions que evitem seran compensades, o fins i tot superades, per aquelles generades als països on es fabriquen els béns. Això s’aplica també a les importacions d’electricitat: si bé posem preu a les emissions de carboni i augmentem els esforços per avançar cap a un sistema elèctric descarbonitzat, les importacions d’electricitat a base de combustibles fòssils han de ser gravades, per la qual cosa també es té en compte la seva petjada de carboni”. La idea espanyola és que l’impost no s’apliqui només a la importació d’energia, sinó també als productes o serveis fabricats mitjançant energia bruta.

A la carta, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, remesa al comissari de Finances, Pierre Moscovici, i al d’Energia, Miguel Arias Cañete, les ministres expliquen: “Som conscients de la complexitat d’un impost sobre les emissions transfrontereres carboni i els desafiaments que pot plantejar en els debats de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). No obstant això, els informes recents, indiquen que, si es dissenyen adequadament, les mesures comercials destinades a reduir les emissions són factibles i poden ser efectives”. L’aprovació a nivell europeu d’aquesta nova taxa podria ser interpretada per l’OMC com un aranzel sobre el comerç i despertar certs recels.

Ribera i Montero recorden als comissaris europeus que “un impost sobre les emissions transfrontereres de carboni encaixaria perfectament dins de l’enfocament tradicional de la UE sobre els drets de duana”, perquè, recorden, deixen entreveure els recursos obtinguts amb aquesta nova taxa anirien a reforçar el Pressupost de la Unió Europea.

Font: El País