Espanya confia en una aliança tàcita amb la presidència txeca perquè hi hagi un topall europeu al gas al desembre

El bloqueig al text de la Comissió deixa els treballs en mans del Consell, que presideix aquest semestre la República Txeca, procliu a la tesi espanyola.

El fracàs absolut del consell extraordinari de ministres d’Energia d’aquest dijous va ser pres com un èxit per la vicepresidenta tercera del Govern espanyol. Teresa Ribera sortia “optimista” de Brussel·les, donant per fet que “hi haurà acord” al desembre per a la imposició d’un topall al preu del gas que operi per a tota la UE.

I és que, un cop rebutjada de pla la proposta de la Comissió, el treball queda en mans de la presidència rotatòria del Consell. I el ministre txec, Josef Sikela, que pensa semblant al grup dels 15 rebels, serà qui el manegi. Així ho constaten les fonts europees consultades per aquest diari.

Potser per això Ribera s’atrevia a anar més enllà i anticipava que, un cop entrin en vigor les tres potes de la reforma energètica en marxa, “no hauríem de veure preus tan alts en els propers mesos”. Un vaticini, acompanyat d’una àmplia somriure, que arribava després, això sí, de molts circumloquis cridant a la “prudència” i constatant la “divisió”, tot i que celebrant la “voluntat d’acord” i el “compromís d’unitat”.

Hi ha a més altres dos símptomes que indiquen que el nul resultat pràctic de l’esdevingut aquest dijous a l’edifici del Consell el llegia la delegació espanyola amb alegria.

El primer, que les fonts oficials del Ministeri de Transició Ecològica van deixar d’incidir en la “indignació massiva” i l'”enuuujament majúscul” amb el qual s’havia rebut el document de Brussel·les.

Ara tocava parlar que la “unitat” es va demostrar que, a la vista de la posició de força de 15 Estats membres, “la resta va acceptar” la seva derrota.

El segon símptoma s’havia detectat abans de la reunió del Consell, tot i que només se’n van conèixer els detalls hores després.

Al tot o res

L’arribada dels ministres es va retardar una mica menys d’una hora perquè els 15 ‘rebels’ havien convocat una cita prèvia per coordinar estratègies. “En menys de mitja hora, va quedar clar que hi havia acord en tot”, explica una font present a la reunió.

Perquè en menys de 30 minuts 15 ministres parlin i pactin venint de països tan llunyans i situacions tan diferents com França, Polònia, Itàlia i Espanya (grans); Letònia, Lituània, Eslovàquia i Alemanya (fronterers amb la guerra); o mediterranis com Grècia, Malta, Croàcia i Eslovènia, entre d’altres, és perquè “tot estava parlat”.

La proposta de Brussel·les havia arribat a les cancelleries 24 hores abans i “els contactes van ser constants entre tots”. Trucades i intercanvis de documents amb un sol objectiu: calia aturar aquest paper. I la millor manera era invocar la majoria de bloqueig perquè res s’aprovés si no es podia aprovar tot. O millor dit, ja que “no podia aprovar-se” tot.

Tot i la “urgència” que li corre a les institucions i als Vint-i-set en les altres dues propostes que se sotmetien a avaluació en el Consell: l’acceleració de les inversions en renovables i la creació d’un mecanisme de compra conjunta de gas.

Tant el ministre txec com la comissaria d’Energia, Kadri Simson, van celebrar amb mala cara que tots dos documents “estiguin més que acordats per complet”.

I és que l’èxit del consens anava acompanyat del bloqueig a la seva entrada en vigor. “Hem de ser conscients que si les nostres economies cauen, no podrem ajudar els nostres socis i amics ucraïnesos”, va remarcar Simson.

Com a conseqüència dels “criminals i salvatges” bombardejos de Vladímir Putin, ja són “milions” els ciutadans que “no tenen calefacció, llum ni aigua” a Ucraïna

En això va coincidir la presidència txeca, que va urgir al consens “atès que en dos dels tres documents ja hi ha acord total i podrien entrar en vigor”.

Tot i que el ministre Sikela va evidenciar encara més -amb un argument irrebatible per europeista- la sintonia de la presidència txeca amb la posició espanyola, en afegir que seria “contraproduent” impulsar una carrera d’ajudes públiques dels Estats membres a les seves empreses.

Era un toc d’atenció explícit a Alemanya. El pla d’Olaf Scholz dotat de més de 200.000 milions en subvencions perquè les seves empreses i indústries puguin sobreviure els alts preus de l’energia, ha sol·licitat a la resta de socis de la UE i explica el perquè de la seva negativa a un topall al preu del gas més ambiciós.

Pressions creuades

Ara, el retard de tres setmanes fins al pròxim consell extraordinari d’Energia té tres efectes. El primer, segons les fonts consultades, que si són els txecs els que piloten els treballs és de preveure que l’acord s’assembli més al que ambiciona Espanya, en consonància amb el club de 15 rebels i la seva carta del passat setembre.

Sobretot, perquè sigui o no certa aquesta “voluntat de consens”, el temps corre en contra de Berlín i Amsterdam, les úniques capitals veritablement satisfetes amb les condicions que plantejava la Comissió. La pressió és ara per a Alemanya i Països Baixos, ja que el 13 de desembre ja és gairebé hivern: farà més fred, en aquests països ja s’han decretat restriccions. I tot i que les reserves europees de gas estan al 94%, tot estarà aturat fins que tot estigui acordat.

I ja ha quedat clara la capacitat de bloqueig d’una majoria d’Estats membres insatisfets amb el disseny posat sobre la taula per la Comissió. De fet, hi va haver fins a coincidència en la qualificació del document de Brussel·les: si Ribera el va titllar de “presa de pèl”, altres ministres el van qualificar de “broma de mal gust”.

Però no cal perdre de vista la pressió a mitjà termini, que torna a la Península. El topall al gas pretén ser el mecanisme transitori que ajudi a contenir els preus fins que els Vint-i-set reformin per sencer el mercat energètic, un treball que no espera els seus primers passos abans de la pròxima primavera.

I a finals de maig decau l’anomenada “excepció ibèrica”, la vigència de la qual tindria menys sentit el dia que hi hagi un preu màxim comú per a tothom… encara que aquest, al final, no acabi sent el desitjat per Espanya.

Font: L’Espanyol