Espanya amplia un 18% la seva capacitat d’enviar gas a Europa a través de França

El gasoducte d’Irún admetrà 1.500 milions de metres cúbics més de gas per elevar la interconnexió total fins a 8.500 milions de metres cúbics

Ribera anuncia l’adaptació de la regasificadora de Barcelona per augmentar la capacitat de càrrega de gas a Itàlia i a altres veïns europeus

Espanya ha ampliat un 18% la seva capacitat d’enviar gas a França amb un compressor addicional en el seu gasoducte basc, mesura anunciada aquest estiu per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, al costat de la reactivació de la planta de regasificació del Musel (Gijón), que es troba en hibernació, i la creació d’un pont marítim entre Barcelona i Livorno (Itàlia). Tres mesures incloses dins del Pla de Contingència dissenyat pel Govern per ajudar els països centreeuropeus davant un possible tall de subministrament total de gas rus aquest hivern.

La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha visitat aquest dijous al costat del conseller delegat d’Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, el compressor (Euskadour), a Irún (Gipuzkoa) després que aquesta infraestructura hagi finalitzat amb “èxit” les proves tècniques de posada en marxa per ampliar 1.500 milions de metres cúbics addicionals de capacitat a l’any de subministrament de gas natural a Europa.

Es tracta d’un increment de la capacitat d’exportació del 18% sobre l’actual, de manera que Espanya podria subministrar a França l’equivalent al 6% del seu consum de gas natural, segons ha precisat el Ministeri per a la Transició Ecològica. A Espanya hi ha actualment dos gasoductes, un a Irún (País Basc) amb capacitat per a 2.000 milions de metres cúbics, i un altre a Larrau (Navarra) de 5.000 milions de metres cúbics. En total, sumaven una capacitat màxima d’intercanvi de 7.000 milions de metres cúbics a l’any, l’equivalent a 7 vaixells de gas natural liquat al mes, que s’amplien ara en 1.500 milions de metres cúbics, fins a un total de 8.500 milions de metres cúbics de capacitat màxima.

“Encara no està sent utilitzada aquesta capacitat, i s’han de produir els ajustos en el sistema francès. Esperem el ple funcionament en la campanya d’hivern, al novembre i tenim el mes d’octubre per comercialitzar aquesta capacitat addicional”. Així, el nou compressor i, per tant, la possibilitat de donar entrada a aquesta capacitat addicional de gas a través del tub basc es posarà en funcionament l’1 de novembre.

De moment, Espanya no està enviant ni tan sols tot el gas que poden transportar aquests dos conductes actualment i, de fet, el mes d’agost, va ser importador net (França va enviar més gas a Espanya que al revés). L’explicació, segons alguns experts, es deu a les elevades necessitats de gas a Espanya per a la generació elèctrica per la sequera, la falta d’aigua i la major demanda elèctrica, però es preveu que de cara a l’hivern aquesta situació es reverteixi, com va ocórrer en els primers compassos de la guerra.

“L’estació està ja tècnicament preparada per enviar aquest gas quan els nostres veïns francesos ho sol·licitin”, ha manifestat la vicepresidenta. “Aixequem la mirada. No es veu el final d’aquesta guerra. Justament per això, siguem estratègics. Ajudem ara, però pensem en els següents hiverns. Les energies renovables i les interconnexions per fer-les fluir entre els països amics són l’única sortida”, ha afegit, en una referència a l’ansiat MidCat, el gasoducte que travessa els Pirineus per Catalunya i que França rebutja.

A més dels gasoductes, Ribera també va avançar a l’estiu que les altres dues claus de cara a la solidaritat d’aquest hivern amb Europa serà la tornada a la regasificadora del Musel, a Gijón, que jugarà un paper estratègic com a centre logístic d’emmagatzematge de gas per a Europa “a principis de 2023”. La vicepresidenta també ha anunciat l’autorització de tres projectes que maximitzaran la solidaritat amb Itàlia en adaptar el pantalà de la planta regasificadora d’Enagás del Puerto de Barcelona per augmentar la capacitat de càrrega que podrà portar el gas a les costes europees des de petits vaixells i el “gasoducte virtual” amb Itàlia per alimentar les seves pròpies plantes de regasificació amb petits metaners que vindrien a carregar a les plantes espanyoles, principalment a Barcelona.

Font: El Periódico