Entrevista Sr. Pere Fullana Palmer, Dr. Enginyer Industrial i Director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic, a ESCI-UPF.

“La nostra missió és desenvolupar i apropar les metodologies més rigoroses d’avaluació, millora i comunicació ambiental a les empreses del nostre país, millorant la seva competitivitat i posicionament”.

Fundada a finals de 2010 mitjançant conveni entre la Universitat Pompeu Fabra i UNESCO, la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic és hereva del Grup de Recerca en Gestió Ambiental, iniciat pel Dr. Fullana el 2002 a ESCI i ha anat aglutinant investigadors provinents de diversos països europeus per anar creixent en coneixement ambiental aplicat. Amb un equilibri perfecte entre finançament públic i privat, la Càtedra UNESCO actualment desenvolupa una iniciativa de doctorats industrials, gràcies a la qual joves investigadors de diferents indrets del món disposen de beques finançades per empreses interessades en la recerca ambiental. Fruit de l’ interès a connectar amb el món empresarial, es va fundar l’ empresa spin-off de base tecnològica, Cyclus Vitae, que incorpora investigadors formats per desenvolupar projectes de consultoria ambiental.

Pere Fullana participarà al Congrés Pharmaprocess explicant conceptes com l’Economia Circular i la Intel·ligència Ecològica, basats en el principi de cicle de vida, i la seva aplicació en forma de petjada de carboni al sector farmacèutic.

¿Vostè també s’apunta al cicle de vida?
El 1993 vaig realitzar la meva primera anàlisi de cicle de vida (ACV) acadèmic, sobre gestió de residus, i el 1995 el primer contractat, en aquest cas per AENOR per iniciar el seu programa d’ecoetiquetat. N’han vingut molts altres, en sectors diversos i per a aplicacions també diverses. Durant més de 10 anys vam haver de picar molta pedra, ja que pocs creiem que aquesta metodologia era imprescindible per a una correcta avaluació ambiental. Efectivament, ara molts s’apunten, i ho celebro.

¿Què sent quan el conviden a explicar-ho al Congrés dels Diputats?
Molta responsabilitat. Em pregunten també què faig treballant en una escola de negocis. La resposta és parella. Per generar canvi cal convèncer aquells que poden decidir sobre el canvi. És extremadament important que l’ACV es vagi introduint en tota la nostra legislació, per prendre decisions rigoroses ambientalment parlant i lluny de dogmes de “fe ecològica”.

¿Pot explicar què és un ACV en dues frases?
És l’avaluació ambiental d’un sistema determinat (tecnologia, producte, servei, empresa, etc.): a) tenint en compte tots els processos directes i indirectes que intervenen en la seva existència, ús i desaparició (cicle de vida); b) quantificant les entrades i sortides de matèria i energia en aquests processos; y c) convertint aquesta matèria i energia en un conjunt equilibrat d’índexs d’impacte (locals, regionals i globals).

No em sembla senzill…
Vostè m’ha limitat l’explicació a dues frases. Fer un ACV és senzill per a un enginyer. El que és difícil és plantejar-ho i interpretar-lo. No és fàcil identificar els processos indirectes associats, o efectes rebot. No és fàcil saber el marge d’incertesa que tenen els resultats. No és fàcil decidir sobre els límits d’estudi de dos sistemes alternatius que anem a comparar ambientalment. Però això passa en qualsevol disciplina. Cada aplicació necessita una profunditat i una incertesa determinada. Hi haurà ACV que podrem fer en un parell de setmanes i uns altres que necessitarem un any. Va en paral·lel a la gravetat de la decisió a prendre. Multitud d’empreses i administracions els encarreguen o fan, així que tampoc ha de ser quelcom impossible, no? Amb la pràctica, es guanya molt en economia d’escala.

¿Què és una petjada de carboni d’un producte? Això sí que està de moda.
Per definició és un ACV sobre un sol indicador (o categoria d’impacte) ambiental: l’escalfament global. Mesura la potencial influència d’ un producte al canvi climàtic a través de quantificar les emissions de CO2 i altres gasos d’ efecte hivernacle. Està de moda perquè hi ha hagut un esforç molt important de comunicació dels efectes del canvi climàtic sobre la Terra. També perquè s’ha simplificat el seu càlcul, basat en el que s’anomena “factors d’emissió”.

¿Pot posar un exemple del sector farmacèutic?
Sí, clar, aquest sector és dels més entretinguts. Si, per exemple, vol calcular la petjada de carboni d’ un envàs d’ un inhalador fabricat en cartró verge i una bossa de polietilè verge, necessitarà saber els grams que pesa la caixa i la bossa, i multiplicar-los per sengles factors d’ emissió que ens diguin les emissions de CO2 equivalent per a la producció d’ un gram de cartró verge i un gram de polietilè verge. També les emissions associades a la transformació del cartró en caixa i del polietilè en bossa (segurament degudes a un procés que consumeix electricitat). Aquestes emissions per gram fabricat o processat les trobem a les nostres bases de dades, ja que anteriorment algú ha fet i publicat un ACV sobre aquests sistemes.

Però, si volem fer la petjada de carboni d’un medicament que conté, per exemple, un aglutinant com el sorbitol, no trobarem el factor d’emissió del sorbitol i haurem de crear-lo nosaltres, fent un ACV. En canvi, sí que trobaríem dades sobre lubricants com el talc. Cada cas és diferent però darrere sempre hi ha l’ACV.

¿Com està Espanya en cicle de vida?
Malauradament, a nivell internacional, formant part de l’equip d’autors del GHG Protocol per a la petjada de carboni de producte, del comitè de direcció de SETAC a Europa o de la Iniciativa de Cicle de Vida de Nacions Unides, no m’he trobat cap espanyol més. En canvi, val a dir que han augmentat moltíssim les contribucions en congressos i revistes científiques internacionals per part d’universitats espanyoles. A nivell de consultories o enginyeries no passa igual. El nivell de participació espanyola on està el coneixement és molt baix.

Hi ha algunes administracions que treballen en ACV per a fomentar la compra verda i l’ecodisseny, i això ha actuat de multiplicador perquè bastantes empreses entraren en l’avaluació ambiental dels seus productes via l’ACV. Així mateix, les empreses que participen en projectes europeus de recerca es veuen obligades a entrar en ACV, ja que sol ser una obligació en bastants programes.

¿En un món en crisi, com subsisteix un grup de recerca capdavanter com la Càtedra UNESCO?
El nostre grup es finança íntegrament via projectes. Més projectes, més personal investigador i més resultats. Sempre hem intentat un equilibri entre els concursos internacionals en grans projectes competitius de recerca a llarg termini i l’ aportació d’ empreses i administracions a projectes concrets menors a curt termini.
Actualment, empreses i administracions no tenen molts recursos i, d’altra banda, la competència és molt més dura ara a nivell europeu. Ara estem obtenint força èxit amb una fórmula combinada (projectes a llarg termini finançats però per empreses capdavanteres i innovadores), que ens permet disposar de fons per a la realització de tesis doctorals industrials.

¿Una conclusió?
Anem per bon camí però ens falta bastant esforç en el foment del desenvolupament i l’aplicació de l’ACV i la petjada de carboni a Espanya. I ara venen l’empremta hídrica, l’empremta ambiental…