Empresa i Canvi Climàtic. Ana Peña, setembre 2018

A la tornada de l’última COP, celebrada a Bonn fa escassament un any, assistim a nombrosos esdeveniments per reflexionar sobre els avenços, els temes tractats i futures estratègies.

Va ser una edició en la qual es va apostar per alentir les ciutats, governs, empreses i societat a passar a l’acció. Es comentava el paper que desenvolupen els diferents actors en el canvi cap a una economia baixa en carboni i en especial el de les empreses tant pels canvis interns requerits en les seves estratègies de negoci com pel poder de mobilitzar la seva cadena de subministrament.

Tanmateix, no cal deixar de banda els governs amb la seva potestat de legislar, d’ incentivar o desincentivar, de premiar o castigar, de desacoblar les emissions del creixement i d’ orientar la societat en el seu conjunt cap a una economia descarbonitzada. Tots ells, tenen la responsabilitat d’ establir un marc jurídic amb uns objectius ambiciosos i amb unes regles de joc fixes en el temps que proporcionin confiança i estabilitat als inversors.

No menys importància té en aquest canvi el sector financer. El Financial Stability Board, creat a la cimera del G-20 a Londres, és un organisme internacional que persegueix l’eficàcia i estabilitat del sistema financer internacional que considera el Canvi Climàtic com una variable clau a tenir en compte en la decisió de finançament. Els resulta difícil saber que companyies estan sotmeses a més riscos, quines estan més ben preparades i quines estan prenent mesures. Demanen a les empreses transparència tant en la identificació i quantificació dels impactes financers dels seus riscos i oportunitats com en la gestió i control dels mateixos.

I és que, l’escalfament global del planeta està generant riscos en l’economia global i impactes en molts sectors econòmics. L’univers de riscos al qual ens enfrontem és molt ampli. A més dels danys físics que patiran les nostres infraestructures i actius existeixen altres riscos de transició associats a canvis regulatoris, tecnològics, de mercat i reputacionals que també ens afectaran.

Tanmateix, no tot és negatiu, perquè si aquesta situació es mira des d’ una altra perspectiva associats als riscos es vislumbren moltes oportunitats de fer les coses de forma diferent i de donar resposta a noves necessitats. La realitat és que la inversió s’està dirigint cap a nous models de negoci que ajudin a assolir els objectius de l’Acord de París via mitigació i adaptació de les infraestructures als efectes del clima. Activitats relacionades amb l’ aigua, que presenta una greu problemàtica de qualitat i quantitat, amb d’energia on hi ha una aposta clara per l’electrificació de la demanda, l’eficiència energètica i les renovables, amb d’ adaptació d’ infraestructures als efectes del clima i per suposat amb ciutats que suposarà un gran repte en la gestió en acollir un alt percentatge de la població.

En tota aquesta anàlisi les variables temps i escenaris climàtics són claus. L’impacte financer del risc o l’oportunitat és diferent en una situació immobilista en què no hi haurà canvis legislatius ni normatius que en una altra de desenvolupament sostenible alineat amb la consecució dels objectius de l’Acord de París i associat a una economia “neutral en emissions” a partir del meitat de segle i amb un canvi radical en la forma de produir i consumir l’energia.

Sobre els diferents escenaris i l’ objectiu de no superar els 2º C a final de segle, existeix la certesa que amb els compromisos i actuacions actuals no assolirem aquesta meta. Per aquesta raó, hi ha una crida a les empreses de pas a l’acció. Ha sorgit la iniciativa Science Based Targets impulsada per CDP, UN Global Compact, WRI i WWF. Fins ara, les empreses amb pretensions de creixement han parlat de reduir les seves emissions en termes d’intensitat. Amb aquesta iniciativa es dona un pas més. Cal reduir les emissions en termes absoluts anualment independent del creixement. D’aquesta forma conviden les empreses a pensar no només en les mesures d’eficiència energètica o compra d’electricitat d’origen renovable que ajudaran a reduir les seves emissions sinó també sobre la naturalesa del negoci i la seva continuïtat en el temps.

I així, s’arriba a les empreses com a motor del canvi. Les empreses hem de preparar-nos a aquests canvis, integrar el Canvi Climàtic al llarg de tota la companyia i considerar-lo en la presa de decisions, principalment, en les noves inversions de negoci. Ha de ser integrat en la governança, estratègia, gestió de riscos, mètriques i objectius. Haurem d’adaptar els nostres negocis i activitats per donar compliment a les polítiques i regulació emergent, accedir a finançament, donar resposta a accionistes i inversors, complir amb els nostres compromisos i assumir la nostra part de responsabilitat en la lluita contra el canvi climàtic. En resum, hem d’integrar l’estratègia climàtica dins de l’estratègia de la companyia.

ANA PEÑA LASECA
Cap de Qualitat, Medi Ambient i Canvi Climàtic de FERROVIAL

Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima