Els programes de cofinançament europeus: Una oportunitat d’internacionalització i expansió per a les entitats públiques i privades. Mònica Rivera novembre 2015

Si hi ha un terme utilitzat fins a la sacietat en temps de crisi com l’actual i proposat sovint com a resposta a la mateixa, aquest ha estat i segueix sent la Internacionalització. La internacionalització entesa com l’oportunitat per mantenir o fins i tot generar més negoci a través de l’exportació del coneixement, de les bones pràctiques adquirides en múltiples sectors (ambiental, energètic, salut, TIC, etc.), així com en general de béns, productes i serveis.

Els programes europeus de cofinançament s’ han erigit com una eina òptima per obrir-se pas en el procés d’ internacionalització. Existeixen multitud de formacions, seminaris, jornades, butlletins i publicacions específiques, així com punts nacionals de contacte per a cadascun dels programes. Però, malgrat el cada vegada major nombre de beneficiaris espanyols d’aquests fons, segueix sent un tema desconegut o llunyà per a la majoria d’entitats, tant públiques com privades.

Algunes xifres ens permeten situar l’ordre de magnitud que té aquesta component de la internacionalització a nivell espanyol. Analitzarem primer els resultats del passat període financer plurianual 2007-2013, per després concentrar-nos en alguns resultats que ja s’han publicat sobre el present període plurianual 2014-2020.

El passat període financer plurianual 2007-2013 ha marcat una tendència progressiva en la participació d’ entitats espanyoles públiques i privades en els programes europeus de cofinançament i el retorn generat per la mateixa. D’ entre la multitud de programes existents, probablement el més significatiu ha estat el VII Programa Marc. Seguit entre d’altres pel programa LIFE i el programa Intelligent Energy Europe (IEE).

En primer lloc, el VII Programa Marc (7PM) ha estat el principal instrument de finançament de projectes de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Demostració de la Unió Europea durant aquest període. Segons les dades publicades pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), la subvenció obtinguda per les entitats espanyoles en els set anys de durada del programa ascendeix a 3.397 milions d’euros, la qual cosa suposa un retorn del 8,3% del finançament adjudicat als països de la UE-27. La ràtio mitjana d’èxit ha estat de 19,3% i és per a tot Europa del 19%.
Aquests resultats han col·locat a Espanya en aquest període en la sisena posició pel retorn obtingut, després d’Alemanya (17,8%), Regne Unit (17,2%), França (12,5%), Itàlia (9,3%) i Holanda (8,4%).
La distribució interna per comunitats autònomes segons el retorn obtingut està encapçalada per Madrid (30,3%), seguida de Catalunya (29,2%). Juntament amb el País Basc, la Comunitat Valenciana i Andalusia, aquestes cinc comunitats han aglutinat alguna cosa més del 85% del retorn espanyol.

Però la dada interessant correspon a la tipologia d’ entitat beneficiària. A Espanya el retorn està principalment concentrat per les empreses, amb el 31,6% del finançament obtingut, del qual el 57,8% correspon a Pimes. El 69,4% restant es reparteix entre les universitats (22,8%), els centres públics de recerca (14,5%), els centres tecnològics (10,3%), les associacions de recerca (11,1%) i les administracions públiques, associacions i les organitzacions de la UE (4,9%, 4,3% i 0,5% respectivament).

En segon lloc, el programa LIFE ha estat l’instrument financer de la UE per a projectes relacionats amb el medi ambient, la conservació de la natura i la biodiversitat. Des del 2014, aquest programa ha integrat un subprograma d’Acció pel Clima.

En el període 2007-2013, aquest programa ha cofinançat 302 projectes espanyols, amb una ràtio d’ èxit del 21%. Segons la nostra pròpia anàlisi de les dades proporcionades per la CE, les subvencions mitjanes dels projectes LIFE en els últims 4 anys del període han estat de 900.000 euros. Per tant, com una primera aproximació als fons totals obtinguts per Espanya en aquest període, aquests ascendirien a 272 milions d’euros.
Els projectes LIFE a Espanya han estat liderats per centres d’investigació en un 39%, autoritats públiques en un 19,3%, entitats publiques, agències i associacions en un 16%, empreses en un 15,5%, i per ONGs en un 9,9%.

En tercer lloc, el programa Intelligent Energy Europe (IEE) ha estat orientat a projectes d’eficiència energètica, fonts d’energia renovables i diversificació energètica per assegurar una energia sostenible per a Europa, reforçant així alhora la competitivitat europea. L’ IEE ha contribuït a la implementació de les mesures de política energètica tant a nivell Nacional com Comunitari, facilitant el compliment de les Directives Europees d’ Edificis, Eficiència Energètica i Energies Renovables.
Aquest programa ha proporcionat també bons retorns per a Espanya durant el període 2007 – 2013, sobrepassant els 32 milions d’euros. Les comunitats autònomes que han rebut un retorn més gran han estat Madrid, Catalunya, País Basc, Aragó i Navarra.
Igual que el 7PM, aquest programa s’ ha caracteritzat per l’ alta participació de les empreses.

Sobre l’actual període financer plurianual 2014-2020 hi ha pocs dades publicades. Els programes més representatius d’aquest període per als quals existeixen dades publicades són Horizon 2020, el seu Instrument PIME i el programa CEF Transport.
En primer lloc, aquest nou període plurianual va reestructurar el mapa de programes de cofinançament creant un gran Programa Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea, Horitzó 2020 (H2020) amb un pressupost total de 78.631 milions d’euros. H2020 agrupa i reforça les activitats que durant el període 2007-2013 eren finançades pel VII Programa Marc de Recerca i Desenvolupament, les accions d’innovació per a la Innovació i la Competitivitat (CIP) i les accions de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT). El programa neix per recolzar la implementació de l’Estratègia “Europa 2020” i la iniciativa emblemàtica “Unió per la Innovació”, contribuint directament a abordar els principals reptes de la societat, a crear i mantenir el lideratge industrial a Europa, així com reforçar l’excel·lència científica, tots ells considerats objectius essencials per a la sostenibilitat, la prosperitat i el benestar d’Europa a llarg termini.

Segons els resultats provisionals publicats pel CDTI de la participació en les convocatòries d’H2020 adjudicades el 2014, les entitats espanyoles han obtingut una subvenció total de 260,7 milions d’euros .
Espanya, amb l’11,2% de UE-28, ocupa provisionalment la tercera posició pel retorn obtingut, únicament per darrere d’Alemanya i regne Unit (amb el 16,2 % i 15% respectivament).
Com ocorria en el període anterior, el retorn per tipologia d’entitat segueix encapçalat per les empreses, que han augmentat considerablement la seva quota en comparació el període anterior fins a situar-se amb el 42% del finançament obtingut, seguides de les universitats (16%), els centres tecnològics (14%), els centres públics de recerca (9,3%), les associacions de recerca (7,8%), les administracions públiques (7,2%) i les associacions (3,5%).
Quant a la distribució per comunitats autònomes, igual que en el període anterior, Madrid (29%) se situa en primera posició per retorn, seguida per Catalunya (27,2%) i a certa distància el País Basc (14,4%).

En segon lloc, si bé inclòs dins de H2020, l’instrument PIME es considera com un tipus d’acció alhora que una de les eines més atractives del programa, que permet a les PYMEs presentar propostes o bé en un estat incipient (fase 1) o bé en un estat més madur i proper a la comercialització (fase 2). Per a aquest instrument podem afinar més les dades considerant els resultats de les quatre convocatòries de 2014 i les tres resoltes de 2015. En concret, Espanya ha aconseguit 216 projectes en fase 1, que representen un 20% dels 1099 adjudicats a tot Europa, així com 43 projectes en fase 2, un 17% dels 260 adjudicats a tot Europa.
El muntant de la fase 1 per a Espanya assoleix els 10,8 milions d’euros en tractar-se d’una subvenció fixada en 50.000 euros per proposta. Per a la fase 2 aquesta dada no està publicada.

En tercer lloc, l’altre programa de gran envergadura en l’actual període plurianual és el Connecting Europe Facility (CEF) Transport, successor dels programes TEN-T i Marco Polo, amb un pressupost total per al període de 50.000 milions d’euros. El principal objectiu del CEF Transport és ajudar a completar la xarxa trans-europea de transport (TEN-T) d’alt rendiment, sostenible i eficient cap al 2030, finançant diversos tipus d’accions.
La convocatòria 2014 ha aprovat a Europa un total de 276 projectes amb una subvenció total acumulada de 13.100 milions d’euros.
Espanya ha aconseguit subvenció per a 32 propostes de les 137 presentades, la qual cosa representa una elevada taxa d’èxit del 21%. Cal destacar que les 9 propostes presentades per empreses privades espanyoles representen el 20% del total de propostes de companyies privades presentades a tot Europa per a aquesta convocatòria.
El repertori de xifres presentades no té altre objectiu que difondre i promoure que les entitats espanyoles segueixin augmentant el retorn de les subvencions europees.
Per a això és clau conèixer en profunditat tots els aspectes relacionats amb els programes de la UE, sense obviar que els instruments comunitaris de finançament requereixen uns estàndards de qualitat molt elevats. Una bona planificació i preparació de propostes són alguns dels aliats perfectes per assegurar l’èxit.
La competència és feroç però els resultats són esperenzadors. La clau de l’èxit és tenir un bon projecte, trobar la convocatòria adequada i elaborar una proposta guanyadora.

Mònica Rivera
Albea

Empresa Membre de la Fundació Empresa i Clima