Els països de l’Est entorpeixen la lluita de la UE contra el canvi climàtic

La Unió Europea encunya en la lluita contra el canvi climàtic. Almenys, per ara. Els 28 Governs de la Unió van intentar pactar en la cimera europea d’aquest dijous a Brussel·les un històric compromís que fixés per primera vegada per al 2050 l’objectiu d’una economia continental alliberada d’emissions de CO2. Però alguns socis d’Europa de l’Est, encapçalats per Polònia, han impedit el pacte i han obligat a rebaixar-lo a una mera declaració d’intencions subscrita per una majoria dels socis. El pacte pretenia ser una resposta política a les polítiques energètiques de Donald Trump, que ha qüestionat la lluita contra el canvi climàtic i l’Acord de París. Però la contraofensiva de la Unió ha quedat, de moment, en l’aire.

La lluita contra el canvi climàtic ha entrat a l’agenda europea amb força en ple ascens electoral dels Verds. Però malgrat que fonts diplomàtiques ressaltaven en els últims dies que tots els membres del club han assumit que cal actuar, entre els 28 conviuen encara sensibilitats dispars. La prova va arribar en la nit de dijous a Brussel·les.

La majoria de Governs buscava tancar un acord per garantir una transició cap a la neutralitat climàtica de la UE el 2050. Això és, que no emetin més gasos d’efecte hivernacle dels que es poden absorbir. Però l’oposició de països com Polònia, Hongria, República Txeca i Estònia va frustrar l’acord, teixit laboriosament durant les últimes setmanes.

El govern polonès es va negar en rodó per la falta de concreció dels mecanismes de finançament i compensació que ajudarien els països amb més dificultats per assolir la descarbonització el 2050. “Portem dos anys negociant aquest mecanisme però segueix sense concretar-se”, van assenyalar fonts poloneses després de vetar l’acord.

Les mateixes fonts van assenyalar la disposició de Varsòvia a tornar a la taula de negociació “tan bon punt la resta de socis demostrin la voluntat d’arribar a un acord sobre el finançament”. Però el veto polonès, de moment, ha posat en perill la contribució d’Europa a la cimera sobre el clima que Nacions Unides organitzarà al setembre i que pretenia ser la reafirmació de la lluita contra el canvi climàtic enfront de Governs com el de Trump.

Els partidaris de reforçar la posició europea semblen condemnats a conformar-se a una declaració subscrita per la immensa majoria de socis, en la qual es comprometen a apostar per la neutralitat climàtica el 2050. La referència a aquest compromís, impulsat inicialment per França i Espanya i al qual ja s’han sumat 15 socis europeus, quedaria relegada a una nota a peu de pàgina en les conclusions de la cimera europea que conclou aquest divendres a Brussel·les.

Tot i que les més de tres dècades per davant poden fer pensar que hi ha temps de sobra per prendre mesures, el compromís, d’assolir-se, comportaria transformacions de calat a molt llarg termini. Fa només uns mesos, una proposta així ni tan sols semblava plantejable donada la resistència de països amb important dependència del carbó com Polònia o Alemanya. Però els vents van començar a girar sota l’impuls de França i Espanya. I fa un mes ja es va posar en marxa una iniciativa per incorporar l’objectiu de zero emissions el 2050

Bèlgica, Dinamarca, França, Luxemburg, Holanda, Portugal, Espanya i Suècia van comandar aquest grup inicial. “Llavors van signar vuit països, ara ja som 15”, es va felicitar el president francès, Emmanuel Macron, a la seva arribada a la cimera europea d’aquest dijous. “Hi ha un consens creixent per a una conclusions ambicioses en aquesta cimera”, va afegir.

El pronòstic no va acabar de complir-se. Alemanya, que s’havia resistit a l’objectiu, va canviar fa unes setmanes de posició, però no va ser suficient per decantar les forces cap a l’acord. I encara que sembla improbable que el pacte acabi morint a la riba, la negativa de Varsòvia ajorna el moviment.

Els temors de Polònia i altres països d’Europa central i de l’Est a que la descarbonització posi en perill la competitivitat de les seves indústries es van mantenir vius malgrat que es van incorporar al text nombroses salvaguardes sobre el possible impacte de la transició energètica. Tot es resumeix en una paraula: diners. La Comissió Europea ja va posar sobre la taula dedicar el 25% del pressupost comunitari per a 2021-2027 a polítiques mediambientals, i França oferia elevar aquest llindar fins al 40% per convèncer els països renuents, però Polònia busca assegurar-se un matalàs suficient per afrontar un canvi tan dràstic.

Fonts de l’Elíseo eludien qualificar de “compensacions” els fons que han posat a disposició dels països amb més problemes per desenvolupar la transició energètica. En el seu lloc, preferien parlar de “acompanyament financer” a empreses i regions i de “compartir esforços” mitjançant un desplegament de “solidaritat europea”. Amb un o altre nom, el miner polonès pot passar a ser el símbol d’una espècie en vies d’extinció si se superen les traves, amb la qual cosa Varsòvia busca obtenir suficients garanties per a aquesta reconversió.

El resultat final congela les ambicions europees just en un moment geoestratègic molt delicat per al futur de les polítiques mundials de clima i energia. Només 24 hores abans, l’Administració de Donald Trump aprovava la seva nova estratègia energètica (després de derogar la d’Obama) en la qual aposta clarament per una recuperació del carbó.

Malgrat la decepció, fonts diplomàtiques veuen un viratge general, també als països més reticents. Polònia va romandre durant setmanes enrocada en una posició que qualificaven de “dogmàtica” sobre això, però estimen que cap Estat qüestiona ja la legitimitat i necessitat de descarbonitzar l’economia, un objectiu que fins als acords de París era posat en dubte per certs governs, inclosos alguns europeus, i que ara s’ha tornat un eix transversal que abasta camps tan diversos com la reducció d’emissions del transport, el mix energètic i la signatura d’ acords comercials.

Font: El País