Els països de la UE pacten gravar importacions altes en emissions de carboni

Els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea van aconseguir aquest dimarts un acord per posar en marxa un mecanisme que gravarà les importacions produïdes amb altes emissions contaminants per evitar la competència deslleial entre els productors de la UE i aquells que fabriquen en països amb legislacions mediambientals més laxes.

L’objectiu és evitar la fuga de carboni, és a dir, que les empreses traslladin la seva producció a Estats més permissius amb les emissions, i que les importacions d’altres països dotin al trast amb els esforços de la UE en la lluita contra el canvi climàtic.

«És un pas endavant absolutament considerable en el camí de la reducció d’emissions de carboni dins de les nostres fronteres. Fa anys que les nostres indústries i ciutadans es queixen que tots els esforços que fem són dilapidats per l’absència d’un mecanisme d’ajust de carboni en frontera», va dir el ministre d’Economia i Finances francès, Bruno Le Maire, a l’anunciar l’acord.

Només Polònia es va oposar explícitament al text adoptat, que fixa la posició dels Estats membres de cara a negociar amb el Parlament Europeu la legislació definitiva.

No obstant això, molts Estats van demanar assegurar que aquest mecanisme no perjudiqui la competitivitat de les indústries i exportacions de la UE i és compatible amb les normes de l’ Organització Mundial del Comerç, per la qual cosa van cridar la Comissió Europea a aprofundir en la seva anàlisi sobre aquests punts i a revisar-ne l’ impacte una vegada que estigui en marxa.

«Hi haurà molts països que puguin reaccionar de diferents maneres a aquest mecanisme i cal veure com es desenvolupa a la pràctica. Cal garantir que la protecció contra el canvi climàtic no afecta la indústria d’exportació», va dir el ministre de Finances alemany, Christian Lindner.

A més, aquest mecanisme és només un element dins d’un paquet més ampli de mesures proposat per la Comissió Europea i batejat com a «Fit for 55» per assolir el seu objectiu climàtic de reduir les emissions d’efecte hivernacle en un 55 % per al 2030 i assolir la neutralitat el 2050.

Per això els ministres van instar a resoldre aviat, fins i tot abans de començar a negociar amb l’Eurocámara, altres dosis legislatius lligats al mecanisme, en particular, l’eliminació progressiva de les assignacions gratuïtes de drets d’emissió a certs sectors econòmics conforme aquests passin a estar coberts pel mecanisme d’ajust de carboni.

Aquest punt forma part de la revisió del sistema europeu de comerç de drets d’emissió (ETS), que negocien els ministres d’Energia dels Vint-i-set, i està darrere del rebuig a la proposta per part de Polònia, que refusa acabar amb aquestes assignacions gratuïtes fins que hi hagi proves de l’efectivitat del nou mecanisme.

En aquest sentit, el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va transmetre als ministres que en «setmanes o mesos» podria trobar-se una solució per als «problemes» relacionats amb el mecanisme sobre els quals encara no hi ha acord polític.

La vicepresidenta d’Afers Econòmics espanyola, Nadia Calviño, va destacar durant el debat ministerial el recolzament d’Espanya a la proposta i va subratllar que és «fonamental» impulsar l’eficiència energètica i la descarbonització de la indústria.

I també que la transició sigui «justa» i no posi les empreses europees «en desavantatge», per la qual cosa va instar a resoldre les qüestions que suscita el mecanisme.

BLOQUEIG DEL TIPUS MÍNIM A MULTINACIONALS A LA UE

No obstant això i d’altra banda, els ministres van ser incapaços d’aconseguir un acord per introduir al bloc un tipus efectiu mínim en l’impost de societats del 15 % sobre les multinacionals per les reserves de Suècia, Polònia i Malta.

L’expedient tracta de traslladar a la legislació comunitària una part de l’acord assolit l’any passat a l’OCDE i precisament el principal problema esgrimit per aquests tres països és que el projecte de directiva no recull encara l’altre pilar del pacte: el gravamen específic sobre els gegants digitals.

La cita de l’Ecofin va arribar amb poques possibilitats d’aconseguir la unanimitat necessària entre les capitals, en tractar-se d’una proposta legislativa de l’àmbit de la fiscalitat; i això malgrat els canvis introduïts per França com a presidència de torn de la UE per intentar de salvar les reticències d’alguns Estats membres.

Un altre dels problemes era la data d’entrada en vigor de la directiva, però el text que París va portar a la taula dels ministres retardava l’aplicació de la directiva fins a l’1 de desembre de 2024.

També introduïa un matis sobre un altre dels punts que generen dubtes, l’anomenada regla d’inclusió de rendes (RIR, en anglès), que permet gravar els beneficis d’una filial a l’estranger si estan pagant un tipus en l’impost de societats inferior al mínim.

La seva aplicació seria voluntària, segons el text francès, durant un període de cinc anys, un canvi que va permetre que Hongria i Estònia aixecaren les seves reserves sobre l’esborrany de directiva.

«Seguim tenint alguns problemes», va dir malgrat tot durant la discussió pública la representant de Malta, país que considera essencial que els dos pilars de l’acord de l’OCDE siguin tractats com «un paquet».

Una reticència similar va expressar Polònia, mentre que Suècia va assenyalar que, tot i que està a favor de «avançar» amb el projecte, considera que encara és «massa aviat» per tancar l’acord malgrat els avenços introduïts per França.

Le Maire, va assegurar al terme del debat que «si cal donar-se tres setmanes», els ministres es donaran aquest temps per aconseguir l’acord, al temps que es va mostrar confiat que sigui possible assolir la unanimitat en la reunió de l’Ecofin de principis d’abril.

Per la seva banda, Calviño va ser la primera a prendre la paraula en l’intercanvi per reiterar el recolzament d’Espanya a l’expedient i va ressaltar que la seva aprovació llançaria «un missatge molt important» al món que Europa «vol tenir un sistema just de fiscalitat internacional».

Font: Euro EFE